Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
espectre atòmic
Física
Espectre de la radiació electromagnètica emesa o absorbida per una substància a conseqüència de les transicions dels electrons entre els nivells energètics dels seus àtoms.
Un espectre atòmic pot ésser, doncs, d' absorció i d' emissió Hom distingeix entre un espectre òptic si els nivells energètics implicats són els exteriors de l’àtom, i un espectre X si hi intervenen nivells més profunds
banda d’energia
Física
Cadascun dels intervals finits en què es divideix l’espectre energètic d’un electró d’un sòlid cristal·lí, formats per l’agrupació dels nivells d’energia permesos.
Segons la mecànica quàntica, els nivells d’energia d’un electró en un àtom o molècula aïllats són discrets, és a dir, només són possibles uns certs valors de l’energia, essent impossible la resta El mateix s’esdevé per a un gas en condicions normals de densitat i temperatura En canvi, quan la matèria s’agrupa en un estat condensat , caracteritzat per una alta densitat gas comprimit, líquid o sòlid, es produeix una interacció entre els àtoms que modifica els nivells d’energia dels electrons Si hom considera el sòlid com a sistema cristallí perfecte, resulta que el…
biofísica
Biologia
Física
Branca de la biologia i de la física que estudia els fenòmens físics lligats als sistemes biològics a tots els nivells (tant purament molecular, com cel·lular, com d’un organisme pluricel·lular sencer o, fins i tot, d’un ecosistema).
A nivell purament molecular interessen a la biofísica l’estat físic de les molècules enzims, vitamines, àcids nucleics, etc i l’estructura espacial d’aquestes, sovint molt important funcionalment, i també els bescanvis energètics entre molècules A nivell cellular l’objecte principal de la biofísica és també l’estructura espacial alternació de capes de proteïnes i lípids a les membranes, disposició de les cadenes respiratòries als mitocondris, els mecanismes d’obtenció d’energia, els bescanvis energètics amb l’exterior i els mecanismes d’autoregulació Passa semblantment a nivells…
hipsòmetre
Electrònica i informàtica
Física
Aparell emprat per a mesurar nivells de transmissió.
luxímetre
Electrònica i informàtica
Física
Instrument per a la mesura de nivells d’il·luminació en un punt o una superfície determinats.
Generalment és constituït per una cèllula fotoelèctrica que pot ésser fotoconductora o més sovint fotovoltaica connectada a un instrument indicador de tipus galvanomètric graduat en lux En ésser exposada la cèllula a la llum, l’agulla de l’instrument es desvia i dóna directament el valor de la illuminació corregit per a l’ull normal
nivell virtual
Física
En un nucli, nivell d’energia superior a la mínima energia de separació d’una partícula.
Si un nucli és en un d’aquests nivells pot desintegrar-se per emissió de partícules
degeneració de l’energia
Física
Propietat d’un sistema per la qual hi ha diferents estats que tenen la mateixa energia.
El nombre d’estats d’un d’aquests nivells d’energia és la degeneració del nivell
nivell estacionari
Física
En un nucli, nivell d’energia inferior a la mínima energia de separació d’una partícula.
Si un nucli és en un d’aquests nivells només pot desintegrar-se per emissió de fotons gamma
fluorescència de raigs X
Física
Medicina
Emissió de raigs X secundaris per part d’una mostra irradiada pels raigs primaris procedents de l’anticàtode d’un tub de raigs X.
Si els fotons primaris tenen prou energia expulsen electrons dels nivells interns dels àtoms de la mostra, i les transicions per les quals els electrons més externs es reordenen en els nivells de menor energia produeixen l’emissió secundària o fluorescent, la qual té efecte en forma de línies espectrals d’unes longituds d’ona característiques de cada classe d’àtoms És un fenomen que ha estat d’un gran valor per a l’estudi de l’estructura electrònica dels àtoms i que és base d’un mètode molt sensible i específic d’anàlisi elemental inorgànica, qualitativa i quantitativa, molt emprat en els…
desplaçament de Lamb
Física
Petita diferència d’energia entre els nivells 2s1/2 i 1p1/2 de l’àtom d’hidrogen.
L’estudi teòric i experimental d’aquest fenomen, que fou descobert per Willis Lamb el 1947, fou l’origen de la moderna teoria de l’electrodinàmica quàntica