Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
temps universal
Astronomia
Física
Temps solar mitjà o civil de l’observatori de Greenwich.
Normalment hom sol representar-lo amb les seves inicials, TU
temps sideral
Astronomia
Física
Magnitud, definida per a qualsevol instant, que és igual al valor de l’angle horari d’un estel o d’un punt de l’esfera celeste que hom pren com a referència, a l’instant considerat.
Normalment, en aquest darrer cas, hom fa servir el punt Àries com a punt de referència
coulomb
Física
Unitat de quantitat d’electricitat o càrrega elèctrica; és una unitat derivada en el SI que equival a la quantitat d’electricitat transportada per un corrent d’un ampere en un segon; 1C = 1As.
Segons l’ampere considerat, cal distingir teòricament entre el coulomb absolut i l' internacional , però normalment és emprat el primer, anomenat simplement coulomb
condensador
Física
Sistema òptic convergent que concentra sobre l’objecte els raigs lluminosos procedents de la font lluminosa, per tal d’il·luminar-lo uniformement i suficient.
Emprat normalment en els aparells de projecció, en els microscopis i en les ampliadores, és constituït per una lent o associació de lents convexes o planoconvexes per tal de procurar que l’aberració d’esfericitat sigui mínima
vibrar
Física
Unitat per a mesurar relacions d’intensitats de vibració.
El nombre de vibrars originats per una vibració d’intensitat i és 10 log i/i s , on i s és una intensitat de vibració de referència que normalment hom pren com a igual a 0,1 cm 2 /s 3
balanç net
Física
Model de transacció energètica entre un consumidor que genera electricitat i la comercialitzadora elèctrica.
El gestor de la xarxa de distribució o la comercialitzadora elèctrica, amb les quals el consumidor té contracte de subministrament, injecta l’energia excedentària del primer a la xarxa, de manera que genera uns drets de consum diferit, normalment 1 per 1
electronvolt
Física
Unitat d’energia que adquireix una càrrega elemental (electró) en traslladar-se entre dos punts amb diferència de potencial d’un volt.
El seu símbol és eV El seu valor és 1eV = 1,60219 × 10 - 1 9 J És utilitzat normalment en física atòmica i nuclear, com també els seus múltiples, el megaelectronvolt 1MeV = 10 6 eV i el gigaelectronvolt 1GeV = 10 9 eV
freqüència
Física
Nombre de cicles, períodes o vibracions senceres referit a una unitat de temps.
En una ona simple determina el to o altura musical, i en una de complexa la combinació de tons simples produeix el perfil o timbre de la resultant L’oïda humana copsa normalment una gamma de freqüències que va dels 15 cicles als 20 000 cicles per segon per sota i per sobre d’aquests valors hi ha, respectivament, els infrasons i els ultrasons
balança analítica
Balança analítica amb amortidors pneumàtics
© Fototeca.cat
Física
Balança aperiòdica de precisió; és, doncs, una balança de precisió que porta als extrems del canastró uns dispositius que n’amorteixen les oscil·lacions.
És l’aparell fonamental de l’anàlisi química quantitativa Normalment, les balances analítiques admeten una càrrega màxima de 200 g i fan pesades amb una precisió de l’ordre de 0,1 mg En microanàlisi hom utilitza les microbalances , capaces de pesar mostres de pocs milligrams amb una precisió de millèsimes de milligram 10 -3 mg Hom en distingeix dos tipus la microbalança d’oscillació lliure , i la microbalança aperiòdica
semiopac | semiopaca
Física
Dit del medi material que absorbeix parcialment qualsevol radiació, normalment lluminosa, que li arriba.