Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
neutrí
Física
Tipus de partícula fonamental, constituït per tres espècies pertanyents al grup dels leptons i que tenen càrrega elèctrica nul·la, massa en repòs nul·la o molt petita, i spin 1/2.
Associats a l’electró, al muó i a la hipotètica tau, hi ha els corresponents neutrins el neutrí de l’electró o neutrí electrònic ν e , el neutrí del muó o neutrí muònic ν μ i, hipotèticament, el neutrí de la tau ν τ L’existència del neutrí fou postulada per WPauli el 1931 per tal de no violar les lleis de conservació de l’energia i del moment angular en les desintegracions beta La primera observació experimental d’un neutrí fou feta el 1956 per Reines i Cowan Els neutrins tenen una helicitat ben definida spin i velocitat tenen direccions oposades, i els antineutrins també, bé que la tenen…
gravitó
Física
Bosó que transmet la interacció gravitacional.
Encara que no ha estat descobert es pot deduir que la seva massa ha d’ésser nulla, ja que la gravitació és una força de llarg abast La seva càrrega elèctrica ha d’ésser també nulla i el seu spin, enter
radiació de Hawking
Radiació de Hawking Es pot formar en un punt de l’espai una parella partícula-antipartícula (A), d’energia total nul·la, ques’anihilarà ràpidament (B); si el forat negre captura una d’aquestes partícules (C), l’altra (D) serà detectable i semblarà que prové del mateix forat negre
© Fototeca.cat
Física
Efecte previst teòricament per S. Hawking, basant-se en la relativitat general i la mecànica quàntica, segons el qual un forat negre pot emetre cert tipus de radiació.
A partir de l’observació que l’horitzó d’esdeveniments creix sempre que cau matèria en un forat negre, J Bekenstein suggerí que això significava una mesura del creixement de l’entropia del forat negre Hawking, d’acord amb la segona llei de la termodinàmica, afirmà que si un forat negre té entropia també ha de tenir certa temperatura i això provoca que hagi d’emetre radiació Els càlculs teòrics mostren que un forat negre ha d’emetre partícules i radiació com si fos un cos calent amb una temperatura inversament proporcional a la seva massa L’emissió es podria entendre prenent parells de…
cambra baromètrica
Física
Espai comprès entre l’extrem tancat del tub i el menisc del mercuri en un baròmetre de mercuri.
La seva pressió absoluta és considerada nulla quan és menyspreada la pressió del vapor de mercuri a la temperatura de l’experiència
principi de la mínima acció
Física
Principi de mecànica enunciat per Euler i Lagrange, sobre un enunciat més vague de Maupertuis, que estableix que el moviment d’un sistema mecànic és efectuat sempre de manera que l’acció respecte a la trajectòria és mínima.
És a dir que donada una petita variació en al trajectòria compatible amb el moviment del sistema, la variació corresponent a l’acció sigui nulla
concordança de fase
Física
Estat de dues ones sinusoidals del mateix període en fase.
Així doncs, les fases a l’origen d’ambdues són iguals i, per tant, la diferència de fase o desfasament entre totes dues és nulla
rho
Física
Nom genèric d’un tipus de mesó de spin 1.
Hom en coneix tres, el ρ + , el ρ - i el ρ 0 de càrrega elèctrica positiva, negativa i nulla, respectivament En termes dels quarks, són ud dū i uū, respectivament
confinament dels quarks
Física
Teoria que intenta de justificar la impossibilitat d’aïllar els quarks constituents dels hadrons.
Segons aquesta teoria, la interacció entre els quarks és nulla o negligible a distàncies molt petites, però augmenta en separar-se per esdevenir infinita quan les distàncies entre ells assoleixen les dimensions d’un hadró
procés reversible
Física
Procés experimentat per un sistema material en el qual, en variar infinitesimalment les condicions sota les quals es produeix, canvia el sentit del procés.
La velocitat d’un procés reversible és quasi nulla i, de fet, hom no pot parlar de l’existència real d’aquest tipus de processos, sinó de la major o menor aproximació d’un procés real a un procés reversible