Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
màrfega
Física
Mur de barrera que hom construeix travesser a un canal i que obliga el corrent d’aigua a passar-hi per sobre.
Hom l’empra per a mesurar el cabal d’aigua en funció de la diferència d’altures de la superfície lliure entre el començament i el final del mur
semiconductor amorf
Electrònica i informàtica
Física
Química
Semiconductor no cristal·lí els àtoms del qual no presenten un ordre periòdic de llarg abast tot i que a escala atòmica no estiguin completament desordenats.
La necessitat de realitzar enllaços obliga a un cert ordenament i imposa unes certes limitacions al voltant dels àtoms veïns més pròxims Aquesta ordenació a curta distància és la responsable de les propietats observades en aquests materials, com són la seva conductivitat elèctrica o el seu llindar d’absorció òptica El semiconductor amorf que presenta un interès més gran és el silici amorf que té aplicació en les cèllules solars de baix cost, utilitzades en aplicacions terrestres i en l’obtenció de pantalles planes per a comunicacions audiovisuals
Stephen William Hawking
© NASA
Física
Físic i cosmòleg anglès.
El 1962 es graduà en ciències a Oxford 1962, i poc després començaren a manifestar-se-li els símptomes d’una esclerosi lateral amiotròfica, malaltia que produeix una atròfia muscular progressiva i que l’obligà a desenvolupar les seves activitats i a comunicar-se per mitjans artificials Posteriorment anà a Cambridge, on es doctorà 1966 i dugué a terme recerca postdoctoral L’any 1979 ocupà la càtedra Lucasiana de matemàtiques d’aquesta universitat, de la qual es jubilà l’any 2009 Feu contribucions importants en els dominis de la física teòrica i la cosmologia Destaquen la demostració de la…
experiment de Michelson-Morley
© Fototeca.cat
Física
Experiment de mesura d’interferències lluminoses efectuat, amb un interferòmetre de Michelson, per A. Michelson i E.W. Morley i famós perquè decidí negativament la qüestió de si la Terra es mou o no respecte a l’èter i, en conseqüència, perquè obligà a refusar l’existència d’aquest èter.
El resultat negatiu de l’experiment és explicat per la relativitat especial
motor hidràulic
Física
Tecnologia
Màquina hidràulica destinada a produir energia mecànica a partir de l’energia continguda en un líquid, sota les formes d’energia de pressió, cinètica i potencial, en una proporció determinada.
Hom classifica els motors hidràulics, segons llur principi de funcionament, en dos grans grups les turbines turbina i els motors volumètrics Els motors volumètrics, on gairebé tota l’energia fluida arriba com a energia de pressió, inclouen motors de moviment rectilini, motors de moviment giratori d’angle limitat i motors de moviment giratori continuat o rotatius Entre els motors de moviment rectilini cal esmentar el cilindre hidràulic , consistent essencialment en un èmbol o pistó , fixat a una tija coaxial que transmet l’esforç, i que pot lliscar, empès per la pressió del líquid, al llarg d…
teoria de la relativitat
© Fototeca.cat
Física
Conjunt de postulats i formulismes que donen una explicació del món físic més àmplia que l’anomenada mecànica clàssica, d’acord amb les experiències sobre l’electromagnetisme desenvolupades a la segona meitat del segle XIX.
L’origen històric de la teoria de la relativitat és l’article “Zur Elektrodynamik bewegter Körper” ‘Sobre l’electrodinàmica dels cossos en moviment’, 1905, d’ Albert Einstein en realitat, però, la modificació dels conceptes tradicionals començà amb la discrepància entre els postulats del moviment relatiu newtonià i l’ experiment de Michelson-Morley 1881, que determinà la invariància de la velocitat de la llum en el buit i la inexistència de l’èter A fi de donar una descripció formal a l’experiment de Michelson, l’holandès H Lorentz postulà el 1895 unes fórmules de…
pirotró
Física
En l’estudi de la fusió controlada, dispositiu que produeix, en una zona de l’espai, un camp magnètic en el qual la intensitat és més gran als extrems que al centre, fet que obliga el plasma a mantenir-s’hi confinat, i per augment progressiu d’aquest camp fins a valors d’alguns centenars de milers de gauss s’hi produeixen compressions de milers de quilograms/cm2, que escalfen el plasma i el disposen per a la fusió.