Resultats de la cerca

En el primer prisma, la cara que ha de rebre la incidència del raig de llum ha estat tallada normalment a l’eix òptic, i en el segon, parallelament D’aquesta manera, un raig de llum natural travessa el primer prisma sense que s’hi produeixi cap modificació i és dividit en dos raigs, en travessar el segon, pel fenomen de la birefringència el raig ordinari i el raig extraordinari, ambdós polaritzats però, així com el raig extraordinari és refractat en passar d’un prisma a l’altre i en emergir del segon prisma, el raig ordinari no sofreix cap desviació i surt alineat…

Un raig de llum natural per tant, no polaritzat que incideixi sobre el prisma parallelament a l’aresta més llarga és dividit en dos raigs pel fenomen de la birefringència el raig ordinari i el raig extraordinari Ambdós són polaritzats, bé que en direccions perpendiculars, i, mentre el raig ordinari és desviat per reflexió total sobre el bàlsam i absorbit lateralment, el raig extraordinari surt pel costat del rombòedre oposat al de l’entrada Durant molt de temps els prismes de Nicol han estat utilitzats com a productors polaritzador i com a detectors analitzador…

En una descripció elemental, els spinors poden ésser considerats com a elements de l’espai producte de l’espai de Hilbert ordinari de les funcions d’ona i l’espai C 2 , i són indicats especificant-ne les dues components 2 / 1 2 / 2 En la descripció de Dirac els spinors tenen quatre components

És deguda al desdoblament de cada un dels raigs incidents segons una direcció no parallela a l’eix òptic del cristall en el raig ordinari, que es refracta amb un índex de refracció constant, i el raig extraordinari, per al qual l’índex de refracció varia segons l’angle incident És una propietat característica d’alguns cristalls com el quars, l’espat d’Islàndia, la mica, el topazi, etc Pot ésser provocada artificialment, en substàncies òpticament inactives, per mètodes mecànics, fotoelèctrics efecte Kerr electroòptic i magnètics efecte Cotton-Mouton, i efecte Faraday

Les cares d’incidència i d’emergència del raig de llum han estat tallades parallelament a l’eix òptic, però, en l’encaix, el de l’un i el de l’altre formen un angle recte, i l’eix del prisma d’incidència resta perpendicular a les arestes d’unió d’ambdós prismes, i l’altre eix, parallel a aquestes arestes D’aquesta manera, un raig de llum natural travessa el primer prisma sense que s’hi produeixi cap modificació, i és dividit en dos raigs, en travessar el segon, pel fenomen de la birefringència el raig ordinari i el raig extraordinari, ambdós polaritzats i refractats en direccions…

El glaç és incolor, bé que sovint sembla blanc, a causa de les bombolles d’aire incloses, i en grans masses pren un color blavós Hom pot obtenir en el laboratori cinc modificacions cristallines de glaç tanmateix, només n’hi ha una que es doni a la natura, el glaç ordinari , que cristallitza en estructura hexagonal Una propietat important del glaç és que té una densitat 0,917 g/cm 3 inferior a la de l’aigua això fa que el glaç hi suri i que l’aigua augmenti de volum en cristallitzar Hom ha estimat en 22000000 km 3 la quantitat de glaç existent a la Terra, repartits sobretot entre…

Llicenciat en matemàtiques i doctorat a Cambridge 1958, és membre de la Royal Society des de l’any 1972 Catedràtic de matemàtiques a la Universitat d’Oxford 1973-99, càtedra de la qual restà professor emèrit El 1955 publicà un estudi per a l’aplicació de la inversa generalitzada en la resolució matrius d’equacions lineals Feu popular la representació d’un triangle format per tres trams rectes de secció quadrada, units formant un angle recte en cadascun dels extrems i d’altres figures que no poden existir en un espai euclidià ordinari, anomenades des de llavors figures de Penrose…

Mentre que en la física clàssica en fer una observació o sia, en efectuar una experiència hom podia conèixer amb tota certesa el resultat final i podia calcular els errors de mesura, en el camp de la física atòmica hi ha una forta interacció entre el sistema físic i l’instrument amb el qual hom efectua l’observació, i no hi ha entre ells la distinció clara que exigeix el concepte ordinari d’observació, i, consegüentment, els resultats de les observacions efectuades en el mateix sistema, en distintes condicions experimentals, no arriben a aconseguir llur unitat en una imatge única…

És anomenat també espaitemps , i fou introduït per HMinkowski a fi de presentar d’una manera elegant i simple la formulació matemàtica de la relativitat especial