Resultats de la cerca

El moment magnètic total és nul L’òrgan mòbil d’alguns aparells de mesura és format per un parell astàtic de manera que la bobina de l’aparell actua solament sobre un dels imants galvanòmetre de lord Kelvin

Un parell de forces és caracteritzat per l’anomenat moment del parell , que és un vector el mòdul del qual és el producte del mòdul de les forces del parell per la distància que separa les rectes d’aplicació, és perpendicular al pla de parell i el seu sentit és el sentit en què avança un cargol que giri en el sentit que indiquen les forces del parell

Les dues forces d’aquest parell són el desplaçament, que actua de dalt a baix sobre el centre de gravetat, i la resultant de les pressions que exerceix l’aigua sobre el buc, que actua de baix a dalt i hom considera que ho fa sobre el centre de pressió El moment d’estabilitat és el producte del desplaçament pel braç del parell, i el braç del parell equival al producte de l’altura metacèntrica pel sinus de l’escora

Entre aquests fenòmens cal destacar la variació de longitud d’un sòlid, ja sia una dilatació cas del piròmetre de quadrant , basat en l’allargament, a causa de la calor, d’una barra d’aliatge de níquel, crom i tungstè, o d’algun altre metall, ja sia una contracció cas de l’antic piròmetre de Wedgwood , basat en la contracció d’un con d’argila en descendir entre dos regles, inclinats l’un respecte a l’altre la dilatació dels líquids cas del termòmetre amb el tub i el dipòsit de quars i galli fos com a líquid, emprat fins a temperatures de 1 000°C la fusió d’alguna substància cas dels cons de…

En el cas que el vector v representi una força, el vector M és anomenat moment de la força respecte al punt A Si en comptes d’un únic vector v hi ha un sistema de vectors, hom anomena moment resultant del sistema de vectors respecte al punt A la suma dels moments de cadascun dels vectors respecte al punt A En el cas particular que el sistema de forces sigui un parell de forces , el moment resultant és anomenat moment del parell El moment d’un parell té la propietat d’ésser el mateix, qualsevol que sigui el punt donat A

La ullera consta, essencialment, de dues lents biconvexes i convergents la primera, anomenada objectiu , forma la imatge de l’objecte observat, i la segona, anomenada ocular , permet d’observar aquesta imatge L’objectiu sol anar collocat en un dels extrems del tub, i la imatge dels objectes observats es forma a l’interior d’aquest El tub serveix com a suport per a les lents i, alhora, impedeix que arribi llum difusa provinent de l’exterior al pla focal Una ullera per a l’observació terrestre cal que doni, evidentment, una imatge dreta, i per això han estat ideats diversos sistemes la ullera…

Cada partícula té la seva antipartícula, llevat d’algunes que ho són d’elles mateixes Amb més precisió cal dir que partícula i antipartícula tenen la mateixa massa, espín, isospín i vida mitjana, però diferent signe de la càrrega elèctrica, del component T 3 de l’isospín i dels nombres quàntics d’estranyesa, bariònic o leptònic Partícules amb totes aquestes càrregues nulles són antipartícules d’elles mateixes, com per exemple el fotó Les antipartícules s’anomenen afegint el prefix anti - al nom de la partícula corresponent i hom les representa pel mateix símbol que la partícula però amb una…

Els tipus més importants de convertidor d’energia són el transformador , el transductor , el convertidor de parell , etc

Per tal que els dos electrons estiguin lligats, l’energia total del parell ha d’estar per sota del nivell de Fermi en una quantitat determinada