Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
colors complementaris
Física
Colors la mescla additiva dels quals, en les proporcions adequades, dóna com a resultat el blanc.
Són complementaris dos punts del diagrama de cromatisme que són als extrems oposats d’una recta que passi pel punt acromàtic
mostreig
Física
Química
Tecnologia
Operació d’anàlisi consistent a escollir mostres representatives de les qualitats i la composició mitjanes de la totalitat de la mostra.
Un mostreig incorrecte fa, per exemple, que una determinació analítica que tenia un error relatiu inferior al 0,2% passi a tenir un error superior a l’1% Hom empra mètodes específics de mostreig, que varien segons les matèries a assajar aquests mètodes són detallats en les instruccions oficials dels diversos estats i organismes internacionals
enriquiment
Columna de difusió gasosa per a l' enriquiment de l’urani: les molècules de gas amb l’isòtop 235, més lleugeres, travessen més ràpidament el disufsor; repetint moltes vegades l’operació, es forma un flux cada vegada més ric en urani 235
© Fototeca.cat
Física
Química
Procés per mitjà del qual hom incrementa la proporció amb què es presenta un component d’una mescla, en detriment dels altres.
L' enriquiment de l’urani té per objecte augmentar la proporció d’urani-325 el material fissible que hi ha en una mostra d’urani natural, en què es barreja aquest isòtop amb el d’urani-328 Els prosessos d’enriquiment, siguin per difusió gasosa o per centrifugació , aconsegueixen que la proporció de l’U-235 passi del 0,72% a prop del 3%
principi d’Amici
Esquema del principi d’amici: a) lent esfèrica; b) menisc convergent; c) lents convergents; A) punt estigmàtic de l’esfera; A’, A'') punts aplanètics; C) centre de curvatura
© fototeca.cat
Física
Principi per a la construcció de l’objectiu dels microscopis que, basant-se en les propietats dels punts estigmàtics del dioptre esfèric, indica la manera de corregir la desviació dels raigs que procedeixen de l’objecte d’observació.
L’objectiu ha de comprendre una esfera tallada segons un pla que passi pels volts del seu punt estigmàtic real A, ja que és en aquest punt on cal situar l’objecte observat, i, tot seguit, un menisc convergent la cara anterior del qual té precisament per centre de curvatura l’altre punt estigmàtic A’ de l’esfera, intersecció del raig divergent donat per l’esfera anterior amb l’eix del sistema, de manera que el raig en arribar a la segona cara del menisc, construïda de forma que A’ en sigui punt aplanètic real, en surti com si procedís de l’altre punt aplanètic corresponent A’ així hom redueix…
antinodal
Representació esquemàtica dels punts antinodals
© fototeca.cat
Física
En un sistema òptic, dit de cadascun dels dos punts conjugats de l’eix principal tals que qualsevol raig que passi pel primer ( punt antinodal objecte
) surt del sistema passant realment o virtualment pel segon punt ( punt antinodal imatge
), formant amb l’eix un angle igual però de signe contrari al que forma en el punt objecte.
Per aquests punts, l’augment angular val -1
mecànica de fluids
Física
Ciència que estudia l’equilibri i el moviment dels fluids i llur relació amb les forces que els produeixen o que s’hi oposen.
Aquesta denominació fou introduïda per Prandtl, el 1905, en sintetitzar i aprofundir els estudis que hom feia, separadament, en el camp de la hidrodinàmica i de l’aerodinàmica teòriques i en relacionar-los íntimament amb fets experimentals Després, fou aplicada també a l’estudi de fluids més complexos que els usuals, la qual cosa conduí a l’aplicació de diferents models matemàtics i a una anàlisi acurada de diversos fenòmens Els primers estudis teòrics eren fets sobre fluids perfectes , on no hi hagués resistència al lliscament relatiu de les capes fluides adjacents Més tard, hom hi introduí…