Resultats de la cerca

Algunes vegades els gasos de combustió, generalment molt abundants i molt calents, passen per un recuperador, abans d’ésser conduïts a la xemeneia, i en ésser-hi refredats permeten d’escalfar l’aigua d’alimentació o l’aire comburent Unes altres vegades, els gasos passen per economitzadors economitzador per tal de fornir del vapor necessari la mateixa fàbrica on és situat el forn Hi ha recuperadors anomenats d’inversió , que permeten d’escalfar el gas combustible i l’aire de combustió amb els gasos que surten dels fogars dels forns industrials importants forns alts,…

En astronomia, aquest teorema és aplicat a l’estudi del moviment d’un planeta respecte al Sol i és conegut com la segona de les tres lleis de Kepler La demostració és obtinguda d’aplicar el teorema del moment angular al cas particular del moviment d’un punt material M sotmès a un sistema de forces centrals que passen pel punt O , respecte al qual hom obté els moments Aquests moments tenen una resultant nulla i, per tant, el moment angular L és un vector constant perpendicular sempre als radis vectors, que descriuran com a conseqüència una trajectòria plana Si hom considera la…

La llei que expressa les velocitats d’efusió de dos gasos en funció de llurs densitats és V 1 /V 2 =

El valor mínim de l’angle visual que permetrà d’identificar dos punts diferents és de 40'-60’ per a l’ull humà poder separador

Hi ha un angle d’incidència màxim î tal que tots els raigs que incideixen amb un angle més gran que aquest no passen al segon medi ni tan sols parcialment, sinó que són reflectits un altre cop cap al medi d’on procedeixen Hom pot demostrar que l’angle l , anomenat angle límit , només depèn dels índexs de refracció n 1 i n 2 dels dos medis aquest angle és donat per la fórmula sin l = n 2 / n 1 essent n 2 < n 1

Hom pot fixar l’origen de l’electroquímica en les experiències d’A Volta, seguides pels treballs de H Davy i M Faraday i la teoria de S Arrhenius sobre els electròlits El 1905 Tafel enuncià l’equació que relaciona la ddp entre dues fases amb la densitat del corrent mesurat El 1890, però, W Nernst ja havia establert l’equació que porta el seu nom i que relaciona la ddp mesurada i l'activitat de l’ió que és en dissolució Butler interpretà cinèticament els potencials de Nernst, Gurney introduí la mecànica quàntica per a explicar la transferència de càrrega i Frunkin estudià el fenomen de la…

Així com la mecànica analitza el moviment d’un sistema material com si fos format per punts discrets, la termodinàmica fa l’estudi estadístic d’un nombre molt elevat de partícules i determina els valors mitjans de les magnituds que el caracteritzen Les propietats termodinàmiques de la matèria poden ésser deduïdes de les lleis de la mecànica estadística en allò que es refereix al comportament ideal dels cossos, i de paràmetres experimentals i fórmules empíriques quan cal tenir en compte les desviacions respecte a les hipòtesis ideals La mesura de la temperatura, la pressió o el volum específic…