Resultats de la cerca
Es mostren 181 resultats
anàlisi per activació
Física
Tècnica d’anàlisi que consisteix a bombardejar prèviament amb partícules subatòmiques la mostra que s’ha d’analitzar per tal de provocar una reacció nuclear que activi, és a dir, que transformi en radioactius els nuclis atòmics de la mostra.
Els projectils més utilitzats per a bombardejar són els neutrons tèrmics en aquest cas la reacció nuclear que es produeix és una captura radiant n + A Z X → A + 1 Z X + γ La desintegració del radionúclid produït va acompanyada, en general, d’emissió de raigs gamma l’espectre dels quals es pot analitzar amb molta precisió A partir de l’anàlisi d’aquest espectre es pot arribar a conèixer la naturalesa i la quantitat dels núclids presents inicialment a la mostra
condensador
Física
Sistema òptic convergent que concentra sobre l’objecte els raigs lluminosos procedents de la font lluminosa, per tal d’il·luminar-lo uniformement i suficient.
Emprat normalment en els aparells de projecció, en els microscopis i en les ampliadores, és constituït per una lent o associació de lents convexes o planoconvexes pertal de procurar que l’aberració d’esfericitat sigui mínima
lupa
Lupa
© iStockphoto
Física
Instrument òptic consistent en una lent convergent que hom interposa entre els objectes propers i l’ull per tal de veure’ls augmentats.
L’augment de la lupa depèn de les posicions relatives de l’objecte, la lent i l’ull Pertalque l’angle sota el qual hom veu l’objecte sigui més gran en observar-lo amb la lupa que en fer-ho a simple vista, cal situar l’objecte entre el focus objecte de la lent, F , i la lent mateixa En aquesta situació, l’augment és definit per l’expressió A =tgα/tgα 0 = y / L / y 0 / d 0 = a´d 0 / aL = 1- a ´/ f ´ d 0 / L on α 0 és l’angle que subtendeix l’objecte amb el centre de la pupilla de l’ull quan, essent a la distància…
vapor saturat
Representació del vapor saturat : en un instant donat, hi ha tantes molècules que es vaporitzen com molècules que es condensen
© Fototeca.cat
Física
En un recinte tancat o que es pugui considerar com a tal, dit del vapor d’una substància que és en equilibri amb la fase líquida d’aquesta, és a dir, que en un instant donat, per a unes determinades condicions de pressió i de temperatura, el nombre de molècules que es condensen i de molècules que es vaporitzen és el mateix.
Hom pot condensar totalment el vapor saturat d’un recinte tancat mitjançant l’inici d’una operació de compressió o de refredament, sense que la pressió ni la temperatura variïn mentre hi resti vapor per condensar
criteri de Lawson
Física
En la fusió nuclear, condició necessària per tal que la reacció sigui automantinguda.
Aquest criteri enuncia que el producte de la densitat del plasma pel temps de contenció ha d’ésser superior a 10 1 4 ions-segons per cm 3
transformada de Laplace
Física
Matemàtiques
Donada una funció real f tal que f(t) = 0 per a t<0, funció F(s) definida per l’expressió F(s) = ∫∞0f(t) e-st dt, essent s un nombre complex.
Hom la designa sovint per ℒ f , o bé per ℒ f , i permet de transformar equacions diferencials de difícil resolució en equacions algèbriques És emprada especialment per a l’anàlisi de circuits elèctrics i de servosistemes
espectròmetre
Esquema d’un espectròmetre astronòmic d’escletxa en què el dispersor és un prisma
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument que evidencia i permet d’analitzar l’espectre d’una radiació electromagnètica.
Separa les ones monocromàtiques que componen la radiació estudiada i forma una imatge de l’espectre així determinat Atesa la seva funció, és obvi que els elements bàsics d’un espectròmetre són un dispersor sistema dispersiu, que descompon la radiació, i un receptor , sensible a la radiació dispersada Les característiques concretes d’aquests elements permeten de distingir els diferents tipus d’espectròmetre en l’ espectròmetre d’escletxa el dispersor és un prisma o una xarxa de difracció, i en l’ espectròmetre interferencial és un interferòmetre o una…
bàscula
Bàscula de Quintenz o decimal on el pes actua en l’extrem curt d’una balança de braços desiguals i és equilibrat per un altre pes deu vegades més petit que actua en l’extrem oposat
© Fototeca.cat
Física
Tipus de balança adaptada generalment per a determinar pesos elevats.
Consta d’un sistema de palanques de primer i de segon gènere connectades entre elles pertal de reduir la força produïda per la massa collocada en el dispositiu de recepció, de manera que pugui ésser equilibrada per una força molt més petita que hom aplica en la darrera palanca del sistema i que forma l’anomenat sistema d’indicació i d’ajust El dispositiu receptor s’adapta a la forma dels elements destinats a contenir la càrrega plataforma muntada a poca alçada o arran de terra, tremuja, cinta sens fi,…
plasma
Estructura de la cambra de descàrrega d’un tipus de dispositiu per a generar plasma
© Fototeca.cat
Física
Mescla elèctricament neutra de nuclis atòmics, carregats positivament, i electrons, sense que aquests ocupin llurs òrbites atòmiques, a causa de la gran energia cinètica del conjunt, obtinguda per l’alta temperatura a què és sotmès.
El seu estat d’agregació és el d’un gas Precisament a causa de les elevadíssimes temperatures necessàries per a l’existència del plasma superiors a 100 000 K per a l’hidrogen no hi ha materials capaços de contenir-lo i per això cal recórrer a mitjans no materials, com ara un camp magnètic confinament En aquest sentit, des dels anys cinquanta han estat construïts diversos dispositius perhapstron, scyllac, stellarator, zeta, pirotró, tokamak, JET, etc amb l’única finalitat d’aconseguir el confinament i l’estabilitat del plasma, pertal…
vessador
Física
Obstacle que hom interposa en el corrent d’un líquid que s’escola per un canal per tal de mesurar-ne el cabal.
La llei que dóna el cabal Q en un vessador és expressada per la fórmula on S és la secció de pas del líquid a l’indret del vessador, h l’increment d’altura del líquid pel fet de la presència del vessador, g l’acceleració de la gravetat, un coeficient de contracció del líquid, i k un coeficient de forma, ambdós dependents del vessador considerat Si hom cerca gaire precisió en la mesura, és difícil de definir, a priori , els valors de m i k la determinació, cal fer-la experimentalment