Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Pierre-Victor Auger
Física
Físic francès.
Professor de física a la Universitat de la Sorbona des del 1936, és conegut sobretot per la descoberta, el 1925, de l' efecte Auger Treballà també en la física dels positrons i en les radiacions còsmiques
bosó Z
Física
Bosó intermediari d’interacció feble.
Es pot produir pel xoc d’una partícula amb la seva antipartícula per exemple, electrons i positrons la primera l’emet i la segona l’absorbeix Obtingut primera vegada al CERN el 1983, tant el Large Electron-Positron Storage Ring com el Stanford Linear Collider n'han produït grans quantitats
Homi Jehangir Bhaba
Física
Físic indi.
Estudià a Bombai i a Cambridge, fou fellow de la Royal Society 1941 i professor de física a Bombai 1945 Estudià la difusió de positrons per electrons difusió de Bhaba 1935 Féu treballs sobre els raigs còsmics, en els quals estudià les interaccions entre fotons i nucleons Fou president de la comissió d’energia atòmica a l’Índia i director del Tata Institute of Fundamental Research in Physics des del 1945
positró
Física
Antipartícula de l’electró, que com a tal té la mateixa massa i el mateix spin que aquest, però de càrrega elèctrica positiva, bé que del mateix valor absolut.
Els positrons són producte de desintegració d’alguns nuclis radioactius inestables beta o apareixen al costat d’un negatró en la producció de parelles Un positró no es desintegra espontàniament, però, en travessar la matèria, pot collidir amb un electró i tots dos s’anihilen anihilació i donen una radiació electromagnètica El positró fou predit teòricament per Dirac el 1927 i observat per primera vegada als raigs còsmics per Anderson el 1932
teoria de Dirac
Física
Teoria formulada per Dirac el 1930 per tal de resoldre el dilema que plantejava l’existència de solucions corresponents a estats d’energia negatius, mancades de significació física.
Aquestes eren obtingudes en resoldre l’equació d’ones relativista que descriu l’evolució de qualsevol partícula de spin 1/2 , bé sigui aquesta lliure o bé sotmesa a un camp de forces electromagnètiques Segons la teoria dels forats de Dirac, el dilema podria ésser resolt postulant que el buit és totalment ocupat per electrons d’energia negativa positrons , tesi d’acord amb el principi d’exclusió de Pauli En aquesta teoria, el buit és representat, doncs, per un gas de Fermi de densitat infinita, completament inobservable i que no dóna lloc a cap efecte de tipus gravitatori ni…
Caterina Biscari
Física
Física italiana.
Llicenciada per la Universidad Complutense de Madrid 1980 i doctorada per la Università degli Studi di Napoli 1982 Del 1982 al 1985 treballà al CERN i del 1985 al 2012 al Laboratori Nazionali di Frascati, de l’Istituto Nazionale di Fisica Nucleare INFN, en el disseny, la construcció i l’operació d’acceleradors de particules installacions CTF3 del CERN, collisionador de positrons DAFNE al Frascati També ha fet aportacions al projecte de tractament del càncer amb hadrons del Centro Nazionale di Adroterapia Oncologica CNAO de Pavia El 2012 fou nomenada directora del sincrotró Alba…
antimatèria
Física
Matèria formada per antipartícules, és a dir, per estructures d’antiprotons, antineutrons i positrons.
Hom ha observat antipartícules en dues situacions als acceleradors de partícules on hom les estudia i produeix i als raigs còsmics Els primers àtoms d’antihidrogen foren obtinguts per un equip italoalemany el 1995 i aquest descobriment fou confirmat l’any següent pel Fermilab nord-americà De la mateixa manera que l’àtom d’hidrogen s’utilitzà per a mesurar moltes propietats de la matèria, hom espera fer servir l’antihidrogen per a mesurar propietats de l’antimatèria Per a dur a terme experiments amb antimatèria, el CERN ha posat en funcionament l’Antiproton decelerator AD, que actuarà com una…
accelerador de partícules

Esquema del centre de recerca DESY d’Hamburg (Alemanya), format pels anells d’emmagatzematge PETRA i DORIS, el sincrotró DESY i per l’accelerador de positrons PIA
© fototeca.cat
Física
Complex de dispositius dissenyat per accelerar partícules materials, amb les quals es provoquen col·lisions violentes.
A altes energies, l’estudi dels resultats d’aquestes collisions és el principal mètode d’investigació de l’estructura de la matèria i permet d’aprofundir en el coneixement de les lleis de la natura i en la composició i l’evolució de l’Univers A baixes energies, l’accelerador presenta un ús pràctic quotidià medicina, indústria com a font de radiació Tot i respondre a un esquema bàsic molt simple, la construcció d’un accelerador esdevé un repte científic i tecnològic de primer ordre, atesa la seva complexitat instrumental Els acceleradors s’han convertit en el centre de grans laboratoris…