Resultats de la cerca

Estudià els fenòmens òptics i establí la llei que porta el seu nom Escriví Einleitung in die höhere Optik ‘Introducció a l’òptica superior’, 1854 i Grundriss des photometrischen Kalkulus ‘Compendi de càlculs fotomètrics’, 1854

La matèria acumuladora, substància d’una calor específica elevada aigua, oli, salmorra, d’una calor latent elevada sals de baix punt de fusió o materials barats i amb una gran superfície de contacte trossos de ceràmica, maons o pedres, està continguda dins un recipient metàllic o de formigó, de forma cilíndrica o esfèrica, soterrat i aïllat tèrmicament Quan la substància acumuladora és sòlida, cal un fluid de transport —aire o aigua— per tal de carregar o descarregar l’acumulador si és líquida o gasosa, ella mateixa en fa la funció Generalment és utilitzat en sistemes de calefacció solar per…

Estudià matemàtiques i física a la Universitat Lliure de Brusselles, on es doctorà en matemàtiques el 1946 Treballà a l'Institute for Advanced Study de Princeton Nova Jersey 1949-54 i posteriorment al Brookhaven National Laboratory Fou professor a la Universitat d’Utrecht des del 1954 Del 1960 al 1970 dirigí el CERN, i posteriorment en fou director general 1976-80 Entre el 1971 i el 1974 dirigí la Max Planck Gesellschaft de Munic Estudià aspectes de la termodinàmica estadística i la teoria quàntica de camps  És autor de Problems in Quantum Theory of Many Particle…

Graduat en física a la Universitat Dalhouse de Nova Scotia el 1965, es doctorà posteriorment al California Institute of Technology Investigador entre el 1972 i el 1982 al Chalk River Laboratories, fou posteriorment professor a la Universitat de Princeton, del ciclotró de la qual fou director Des del 1989 és director del Sudbury Neutrino Observatory de la Universitat de Queens Ontario, Canadà, on, al capdavant del seu equip, detectà oscillacions dels neutrins  solars 2001, aportació significativa en la demostració de l'existència de massa en aquestes partícules, que…

Graduat al Massachusetts Institute of Technology 1959, es doctorà a la Universitat de Harvard el 1965 amb una tesi sobre el trencament de simetria en el model estàndard, aportació de gran influència en física de partícules Posteriorment féu recerca a l’Imperial College de Londres, a la Universitat de Rochester Nova York i, des del 1967, a la Universitat de Brown El 1964, amb Carl Richard Hagen i Thomas Kibble, fou l’autor d’una sèrie d’articles en els quals fonamentava la predicció d’una nova partícula, posteriorment anomenada bosó de Higgs Fou predita també de…

Graduat el 1943 a la Universitat de Los Angeles, Califòrnia, s’incorporà a l’exèrcit i fou destinat al Massachusetts Institute of Technology, on amplià la seva formació, i posteriorment fou incorporat al projecte Manhattan, per a la creació de la primera bomba atòmica , i calculà la densitat dels neutrons de la bomba de Nagasaki Després de la Segona Guerra Mundial s’incorporà a la institució RAND Corporation, on desenvolupà quasi tota la seva activitat professional L’any 1958 dissenyà pel seu compte la bomba de neutrons , de la qual esdevingué un aferrissat defensor, argumentant…

La teoria aerodinàmica d’aquest procés fou plantejada el 1907 per L Prandtl i elaborada posteriorment per Th Meyer

Posteriorment, el mot ha estat emprat per a designar el fotó i, per extensió, com a sinònim de partícula elemental

Resident a Hong Kong, el 1957 es llicencià en enginyeria elèctrica a l’Imperial College de Londres, on posteriorment obtingué el doctorat 1965 De 1960 a 1970 fou també investigador a l’Standard Telecommunications Laboratories de Harlow, filial de l’ International Telephone and Telegraph Corporation a la Gran Bretanya Després de quatre anys a la Universitat de Hong Kong, on creà el departament d’electrònica, retornà el 1974 a la ITT, aquest cop a Roanoke Virgínia, EUA, a la secció electroòptica de la qual s’incorporà El 1982 fou nomenat cap de l’equip científic de l’ITT El 1985…