Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
potencials retardats
Electrònica i informàtica
Física
Funcions que determinen els potencials escalar i vectorial d’un camp electromagnètic variable i, per tant, el valor en un punt, en un instant donat, depèn del que ha succeït en un altre punt, anteriorment, després que la pertorbació s’hagi propagat amb una velocitat finita.
potencials de Lienard-Wiechert
Electrònica i informàtica
Física
Funcions que donen el potencial escalar i el potencial vectorial del camp electromagnètic creat per una càrrega puntual dotada d’un moviment arbitrari.
pricipi de les acceleracions successives
Física
Principi segons el qual en una sèrie d’elèctrodes sotmesos a potencials decreixents, l’energia cinètica adquirida per una partícula (carregada) entre dos elèctrodes successius és 1/2m v2 = e [V(A) - V(B)].
On m és la massa de la partícula, v la velocitat, e la càrrega elèctrica, i V A i V B els potencials de dos elèctrodes successius, per tant, l’energia cinètica final dependrà de la diferència de potencial entre el primer elèctrode i el darrer
potencial electromagnètic
Física
En l’estudi de l’electromagnetisme, i quan hom no imposa condicions a les variacions temporals dels camps elèctric E
i magnètic B
, cadascuna de les funcions A
i V
tals que
.
Aquí A és l’anomenat potencial vector V és el potencial escalar del camp elèctric Aquests potencials verifiquen en el buit les equacions que un cop integrades donen fórmules similars a les dels potencials estàtics, però fent-hi intervenir la velocitat finita de propagació de les interaccions
equació de Gibbs-Duhem
Física
Equació que dóna les condicions sota les quals, en un sistema format pels components 1, 2, 3, ..., m, es pot produir una evolució reversible.
Si μ 1 , μ 2 , , μ m són els potencials químics dels diferents components del sistema i n 1 , n 2 , , n m el nombre de mols de cadascun d’ells, les variacions d μ i dels potencials químics en la transformació reversible han de satisfer
transformació de contrast
Física
Transformació dels potencials electromagnètics en uns altres d’equivalents.
electroquímica
Física
Química
Part de la química física que estudia les relacions existents entre l’energia elèctrica i l’energia química.
Hom pot fixar l’origen de l’electroquímica en les experiències d’A Volta, seguides pels treballs de H Davy i M Faraday i la teoria de S Arrhenius sobre els electròlits El 1905 Tafel enuncià l’equació que relaciona la ddp entre dues fases amb la densitat del corrent mesurat El 1890, però, W Nernst ja havia establert l’equació que porta el seu nom i que relaciona la ddp mesurada i l'activitat de l’ió que és en dissolució Butler interpretà cinèticament els potencials de Nernst, Gurney introduí la mecànica quàntica per a explicar la transferència de càrrega i Frunkin estudià el fenomen de la…
mètode de dinàmica molecular
Física
Mètode de simulació que consisteix en una solució numèrica de les equacions de moviment per un sistema de N partícules interactuants.
Els primers estudis per dinàmica molecular foren realitzats pels físics nord-americans BJ Alder i TE Wainwright el 1957 per a estudiar les propietats del fluid d’esferes rígides Posteriorment A Rahman, el 1964 i L Verlet el 1967 estengueren aquest estudi a sistemes amb potencials d’interacció continus La dinàmica molecular situa el sistema en estudi en l’espai fàsic de dimensió 6 N i estudiant l’evolució de la seva trajectòria en el temps, calcula les propietats del sistema tant en l’equilibri com en el no-equilibri, mitjançant mitjanes temporals
hidrodinàmica
Física
Part de la hidràulica i de la mecànica de fluids que estudia el moviment dels líquids en relació amb les forces que el produeixen.
Més específicament hom dóna aquest nom a l’estudi aprofundit, de caire matemàtic, fet a partir de la consideració del líquid com un medi continu homogeni i isòtrop moltes de les seves formulacions són extensives als gasos El nom d’hidrodinàmica fou introduït per Daniel Bernoulli, el 1738, però la seva consolidació com a branca científica autònoma fou sobretot obra de Leonhard Euler, que establí les equacions diferencials del moviment i donà la formulació actual a resultats anteriors Durant els s XVIII i XIX la hidrodinàmica així formulada es desenvolupà amb independència de la recerca…
teories de galga
Física
Nom genèric de les teories de camp basades en la idea que l’exigència d’una invariància
de la dinàmica sota un determinat tipus de transformació dels camps de matèria implica haver de considerar una interacció
que ha de comportar-se d’una forma ben determinada.
Per tal d’entendre millor el plantejament general de les teories de galga, és útil de considerar, primerament, el cas de l’electromagnetisme Segons la mecànica quàntica no relativista, el comportament d’una partícula carregada lliure no sotmesa a cap interacció exterior és controlat per l’equació de Schrödinger Segons la interpretació que la mecànica quàntica fa de la funció d’ona, només la norma ∥ψ x , t ∥ 2 té una interpretació física, és a dir, és mesurable per tant, una indefinició de la fase de la funció d’ona és permissible i, fins i tot, desitjable L’equació de Schrödinger és invariant…