Resultats de la cerca

Segons aquesta fórmula, la quantitat d’energia radiada pel cos negre creix amb la freqüència, de manera que la quantitat total d’energia radiada és infinita Aquesta predicció no s’adiu amb el que hom observa experimentalment, ja que la quantitat total d’energia radiada és finita La catàstrofe, que és anomenada ultraviolada per tal com són les altes freqüències les que fan divergir la integral de l’energia total radiada, fou resolta en adonar-se que la fórmula de Rayleigh era només l’expressió asimptòtica, per a baixes freqüències, d’una fórmula més correcta, la fórmula de Planck

Graduat al Massachusetts Institute of Technology 1959, es doctorà a la Universitat de Harvard el 1965 amb una tesi sobre el trencament de simetria en el model estàndard, aportació de gran influència en física de partícules Posteriorment féu recerca a l’Imperial College de Londres, a la Universitat de Rochester Nova York i, des del 1967, a la Universitat de Brown El 1964, amb Carl Richard Hagen i Thomas Kibble, fou l’autor d’una sèrie d’articles en els quals fonamentava la predicció d’una nova partícula, posteriorment anomenada bosó de Higgs Fou predita també de manera…

Llicenciat en física per l’Institut de Tecnologia de Califòrnia 1964, es doctorà per la Universitat de Colúmbia 1969 Entre el 1969 i el 1993 treballà al Lawrence Berkeley National Laboratory, al Lawrence Livermore National Laboratory i a la Universitat de Berkeley Califòrnia, on formà part del Fundamental Fysiks Group L’any 1972 feu la primera prova experimental de la predicció del teorema de Bell , que es convertí en la primera observació de l’entrellaçament quàntic i la primera observació experimental d’una violació de la desigualtat de Bell El 1974 mostrà una generalització …

Cursà estudis d’enginyeria a la Universitat de Bristol i es doctorà en física a la de Cambridge 1926, on fou professor de matemàtiques des del 1932 Ja existent una primera formulació coherent de la mecànica, gràcies als treballs de W Heisenberg, L de Broglie i E Schrödinger, el 1925 Dirac en desenvolupà una nova formulació de tipus matemàtic, independent d’aquella, per tal de calcular les diferents propietats de l’àtom, prenent com a base una àlgebra no commutativa El 1929 formulà, a Quantum Theory of the Electron , la teoria quanticorelativista de l’electró, substituint la usual equació de…

Graduat al King’s College de la Universitat de Londres 1950, l’any 1954 es doctorà amb una tesi sobre les vibracions moleculars, inici del seu interès per l’estudi de les propietats de simetria en els sistemes físics En el període 1954-56 anà a la Universitat d’Edimburg, on, després de dos anys al University College de Londres, retornà el 1960 i desenvolupà tota la seva carrera científica i docent El 1980 fou creada una càtedra de física teòrica al seu nom Es retirà el 1996, any en què fou nomenat catedràtic emèrit El 1974 fou nomenat membre de la Royal Society of Edinburgh, el 1983 de la…

Dins d’aquesta família és un barió i, més exactament, un nucleó partícula La seva massa en repòs és d’1,672 6485 x 10 -27 kg, és a dir, és unes 1840 vegades més gran que la de l’electró La seva càrrega elèctrica és la de l’electró, bé que de signe contrari, és a dir, és d’1,602 189 x 10 -9 C Juntament amb el neutró forma un isomultiplet o multiplet d’isospin, de tal manera que hom pot considerar que protó i neutró són dues manifestacions d’un únic nucleó Protó i neutró són els constituents essencials dels nuclis dels àtoms els protons dels nuclis són els responsables de la càrrega positiva d…

Fermions de Weyl Cristall fotònic que conté fermions de Weyl observats per un equip del MIT © MIT / Ling Lu, Qinghui Yan L'avenç més notable durant l'any 2015 en física va ser el descobriment, vuit dècades després que es formulés de manera teòrica, dels fermions de Weyl El 1929, el físic i matemàtic alemany Hermann Weyl va formular les solucions de l'equació de Dirac amb massa nulla, anomenats fermions de Weyl, que podrien representar partícules fonamentals llavors desconegudes Posteriorment, durant uns quants anys, es va especular si els neutrins podrien ser fermions de Weyl, fins que es va…

Malgrat que sovint hom diferenciï entre dinàmica i estàtica, la separació entre aquestes dues branques de la mecànica no és estricta, puix que, si hom té en compte la hipòtesi de D’Alembert sobre les forces d’inèrcia, la dinàmica pot ésser considerada, des d’un punt de vista formal, com un apartat de l’estàtica En física clàssica, les lleis de la dinàmica tenen un caràcter determinista donades unes condicions inicials que fixen la posició i la velocitat d’un mòbil en un instant determinat, la teoria permet, en principi, la predicció del moviment en el futur i el coneixement de la…

Escoltant la simfonia de l’Univers Senyal registrat pels detectors de Hanford i Livingston Es representa en color la intensitat de cada freqüència al llarg del temps Sobre un fons blau, destaca el senyal en groc que creix ràpidament, fins a desaparèixer cap als 0,43 segons Aquest senyal concorda amb les prediccions de la relativitat general per a la fusió de dos forats negres de masses aproximades d’entre 36 i 29 masses solars © B P Abbott / LIGO Scientific Collaboration & Virgo Collaboration La notícia científica de l’any va ser que les pertorbacions de l’espaitemps, les anomenades ones…

Grafè superconductor El grafè amb electrons esdevé un material superconductor, mentre que el grafè bicapa esdevé un aïllant de Mott canviant l’orientació relativa de les dues capes © AlexanderAlUS La notícia de l’any en física va ser la demostració que es pot controlar la conductivitat elèctrica de materials bidimensionals bicapa canviant l’orientació relativa de les dues capes El grup de l’investigador valencià Pablo Jarillo-Herrero del MIT va publicar dos articles en què mostrava, en primer lloc, que el grafè bicapa –un material format per només dues capes de grafè– esdevé un aïllant de…