Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
funció de Routh
Física
Per a un sistema de n graus de llibertat, funció donada per la fórmula .
on s i t són enters tals que s + t = n , les q i amb i variant d’1 a s són les coordenades generalitzades que tenen com a moments lineals les p i , les ξ j amb j variant d’1 a t són les coordenades generalitzades per a les quals, pel fet de no tenir un moment lineal fàcilment utilitzable, hom prefereix emprar les coordenades de velocitat generalitzades x j , i L és la funció de Lagrange del sistema Respecte a les coordenades q i , la funció de Routh és anàloga al hamiltonià i respecte a les ξ j , ho és al lagrangià Per tant La funció de Routh simplifica el problema que té…
caloria
Física
Unitat de quantitat de calor, desaconsellada pel SI.
Fou originàriament definida com la quantitat de calor necessària per a augmentar la temperatura d’un gram d’aigua destillada de 14,5°C a 15,5°C, a la pressió atmosfèrica normal constant D’acord amb el principi de conservació de l’energia, hom prefereix de definir-la en unitats de treball Així, hom ha definit la caloria termoquímica , 1 cal t h =4,184 J 1948, la caloria a 15°C o caloria, pròpiament, 1 cal 1 5 =4,185 5 J 1950 i la caloria de les taules internacionals, o caloria IT , 1 cal I T =4,186 8 J 1956 Té com a múltiples la gran caloria o quilocaloria , 1 kcal=10 3 cal, i la…
betatró
Representació esquemàtica d’un betatró
© fototeca.cat
Física
Accelerador circular d’electrons on aquests són accelerats per un camp elèctric tangencial a llur trajectòria, induït per la variació del flux a través d’ella del camp magnètic que actua perpendicularment al pla de la trajectòria, la qual és estabilitzada gràcies a la forma especial de les peces polars.
Funciona com un transformador, d’enrotllament secundari format per una sola espira, a l’interior del qual hi ha un tub on ha estat practicat el buit i per on circula el feix d’electrons que hom accelera El betatró de la Universitat d’Illinois, construït el 1952, comunica una energia de 300 MeV als electrons Els límits de l’energia assolible amb un betatró són conseqüència del gran pes i l’escassa manejabilitat dels grans electroimants, així com de l’increment indesitjable de la radiació de sincrotró causat per l’augment de l’energia Com a font d’electrons d’alta energia hom…
balança
Balança de braços iguals
© Fototeca.cat
Física
Instrument que permet de mesurar la massa d’un cos per comparació amb la d’un altre, de massa coneguda, mitjançant la igualació o determinació de la relació existent entre llurs pesos en un camp gravitatori qualsevol.
El tipus bàsic és el de la balança que té els braços d’igual longitud, o balança de braços iguals Aquesta, en esquema, és formada per una barra rígida anomenada canastró , que és travessada transversalment per tres prismes d’acer anomenats fulcres L’aresta inferior, o ganivet , del fulcre central del canastró recolza sobre una superfície horitzontal dura d’àgata o acer, que forma part del suport fix de la balança , i materialitza així un eix horitzontal i perpendicular al canastró, al voltant del qual aquest pot oscillar Damunt els ganivets dels fulcres extrems del canastró recolzen dues…