Resultats de la cerca

Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química…

Llicenciat en física per la Universitat de València  el 1970 Doctor en física teòrica per la Universitat de Barcelona Catedràtic de física teòrica a les universitats de València el 1983 i a la de Barcelona el 1986, del 1990 al 1994 fou vicerector de la Universitat de Barcelona i del 1996 al 1998 degà de la Facultat de Física de la mateixa universitat President del Consell Superior d’Investigacions Científiques  CSIC del 2000 al 2003, fou rector de la Universitat de Luxemburg 2005-2015 Membre especialitzat en mecànica quàntica de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona…

Catedràtic de la Universitat de Barcelona i de l’Escola Superior d’Agricultura, fou president de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1955-58 i membre electe de la de Medicina i Cirurgia 1956 Dirigí 1939-58 la secció d’astronomia de l’Observatori Fabra Deixà treballs d’astronomia i física, alguns dels quals figuren en les Memòries de l’Acadèmia de Ciències

Estudià a les universitats de Harvard i Michigan D’ençà del 1968 fou responsable de recerca sobre l’estructura de la matèria al laboratori de recerques navals de Washington Fou president de la Unió Internacional de Cristallografia 1981-84 Li fou concedit el premi Nobel de química del 1985, compartit amb Herbert Hauptman , pel desenvolupament de tècniques per a la determinació de l’estructura dels cristalls

Estudià a Bombai i a Cambridge, fou fellow de la Royal Society 1941 i professor de física a Bombai 1945 Estudià la difusió de positrons per electrons difusió de Bhaba 1935 Féu treballs sobre els raigs còsmics, en els quals estudià les interaccions entre fotons i nucleons Fou president de la comissió d’energia atòmica a l’Índia i director del Tata Institute of Fundamental Research in Physics des del 1945

Alt comissari francès de l’Énergie Atomique, fou president del Consell Mundial de la Pau i rebé el premi Nobel de química, juntament amb la seva muller, l’any 1935 Continuant les recerques dels Curie, descobrí la radioactivitat artificial i els primers radioisòtops no naturals Intervingué en els primers treballs encaminats a l’alliberament de l’energia atòmica fissió de l’urani i contribuí al descobriment dels neutrons

Catedràtic emèrit de la facultat de farmàcia de Barcelona, es llicencià a Barcelona el 1915 i es doctorà a Madrid L’any 1926 féu estudis a Lausana i Ginebra Publicà nombrosos articles d’anàlisi química i de tècnica física Fou membre numerari de les Reials Acadèmies de Ciències, Medicina i Farmàcia de Barcelona, i president d’aquesta darrera, així com director de l’Institut Oficial de Control de Medicaments, més tard, de Farmacologia

Llicenciat en física el 1958, esdevingué investigador de l’Institut Nacional de Física Nuclear INFN italià, on féu recerca sobre les seccions eficaces de collisió entre partícules elementals, que en aquell moment eren essencialment ens teòrics El 1962 anà a treballar al CERN i el 1963, a Berkeley Durant aquest temps desenvolupà la seva teoria de les interaccions fonamentals que permeté entendre el comportament de certes partícules anomenades ‘estranyes’ mitjançant la introducció de l' angle de Cabibbo , que descriu la probabilitat que una interacció entre quarks impliqui un canvi en la seva…

Educat al Saint John's College de Cambridge, treballà posteriorment amb E Rutherford Director del Cavendish Laboratory, estudià la física dels aliatges mètallics, l’estructura atòmica dels metalls i el moviment dels electrons a llur si Autor de nombroses publicacions, és considerat el creador d’una escola de metallúrgia física Fou president de la Unió Internacional de Física 1951-57 El 1977 li fou atorgat el premi Nobel de física, que compartí amb PW Anderson i J Van Vleck

Es doctorà en física 1937 al Massachusetts Institute of Technology El 1939 entrà a la Universitat de Washington, on el 1942 s’incorporà a l’equip de físics que treballaven en el Projecte Manhattan, que fabricà la primera bomba atòmica Fou un dels dissenyadors dels dos primers reactors nuclears i, posteriorment, un dels setanta científics que demanaren al president Truman que no fes ús de la bomba També inventà la cambra de boira utilitzada en investigació nuclear els anys quaranta i cinquanta