Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
ombra
Astronomia
Física
Regió de l’espai que, pel fet d’ésser situada al darrere d’un cos opac il·luminat per una font lluminosa, és totalment o bé parcialment privada de la llum.
En el cas que la font lluminosa sigui puntual, l’ombra té uns límits ben definits sense considerar els fenòmens de difracció En el cas que la font lluminosa sigui extensa, hi ha una regió de l’espai que resta totalment privada de llum ombra , mentre que una altra regió resta parcialment illuminada penombra eclipsi
memristor
Física
Element d’un circuït elèctric passiu caracteritzat pel fet de posseir una resistència que varia en funció del corrent que hi passa, essent capaç d’emmagatzemar informació.
Fou descrit teòricament el 1971 El 2008 fou desenvolupat per primer cop als laboratoris d’una empresa privada als Estats Units mitjançant la unió d’una capa de diòxid de titani sotmès a dopatge a una capa del mateix material sense dopar Hom estudia la utilització d’aquest element en el desenvolupament de memòries electròniques més eficients i en la construcció d’ordinadors i xarxes informàtiques que funcionin de manera similar al dels circuits neuronals
John Bardeen
John Bardeen
© Fototeca.cat
Física
Físic nord-americà.
Després de treballar per a la indústria privada Gulf Research en 1930-33, collaborà amb EWigner a la Universitat de Princeton, on s’introduí en el camp de l’estat sòlid El 1945 entrà al Bell Telephone Laboratory on, treballant sobre semiconductors, desenvolupà amb WBShockley i WHBrattain el primer transistor, per la qual cosa compartí amb ells el premi Nobel de física del 1956 El 1951 passà a la Universitat d’Illinois, on elaborà, juntament amb LNCooper i JRSchrieffer, una teoria microscòpica completa de la superconductivitat 1957 per la qual reberen el premi Nobel de física el…
Jorge Wagensberg Lubinski

Jorge Wagensberg durant la investidura com a doctor honoris causa per la Universitat de Lleida
© Hermínia Sirvent / Ajuntament de Lleida
Filosofia
Física
Físic, filòsof i divulgador científic.
Estudià física a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1976 i on fou professor de teoria dels processos irreversibles des del 1981 fins al 2016 Professor convidat a la Danube University Krems Àustria, entre el 1993 i el 1995 fou president de l’Ecsite European Collaborative for Science & Technology Molt dedicat a la divulgació científica, el 1983 impulsà a l’editorial Tusquets la collecció Metatemas , que dirigí, on publicà obres clàssiques del pensament científic, i també molts dels seus llibres Fou també un assidu collaborador…