Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
fissió

Fissió nuclear d’un nucli d’urani 235: els productes de fissió emeten uns set electrons i es transmuten en elements estables
© Fototeca.cat
Física
Reacció nuclear exoenergètica consistent en la partició d’un nucli atòmic en dos altres nuclis de masses comparables.
Fou descoberta en bombardejar urani amb neutrons, amb la idea d’obtenir, artificialment, elements desconeguts que, en la taula periòdica, hom havia de situar més enllà de l’urani, darrer element natural conegut Des del 1934 Fermi utilitzà els neutrons com a projectils de bombardeig contra nuclis, especialment d’urani, i arribà a identificar un isòtop de l’element 93 neptuni El 1939 Hahn i Strassmann, amb experiències semblants, identificaren un isòtop del bari element 56 i el seu descendent radioactiu, el lantà element 57, i per això hom els considera descobridors de la fissió Les…
velocitat de reacció
Física
Química
Variació amb el temps de la concentració d’un dels reactius o dels productes que intervenen en una reacció química.
En general, la velocitat d’una reacció química depèn, a temperatura i pressió determinades, de la natura i la concentració dels reactius, mitjançant una constant numèrica coneguda com a constant de velocitat , la qual és alhora funció de la temperatura L’estudi de les velocitats de reacció pot ésser abordat des d’un punt de vista microscòpic o macroscòpic En l’anàlisi microscòpica hom estudia fonamentalment l’evolució de la constant de velocitat amb la temperatura Històricament, el primer intent de relacionar la constant de velocitat amb la temperatura fou fet per SArrhenius mitjançant la…
poder calorífic
Física
Quantitat de calor que lliura una unitat de massa (o de volum, si és un gas) d’un combustible en una combustió completa.
Generalment és expressada en quilocalories per quilo o m 3 normal, si és un gas Si el combustible considerat conté hidrogen o productes hidrogenats, en la combustió hi ha formació d’aigua i, aleshores, segons les condicions en què es trobi aquesta en el moment de la mesura, cal definir un poder calorífic superior PCS i un poder calorífic inferior PCI Hom defineix el poder calorífic superior considerant els elements i els productes de la combustió portats a 0ºC, suposant que l’aigua formada s’ha condensat Segons les condicions en què té lloc la combustió, cal…
cinètica química
Física
Química
Ciència que estudia les velocitats i els mecanismes en què transcorren les reaccions químiques (velocitat de reacció).
L’objectiu principal d’aquesta ciència és proposar un mecanisme , descripció detallada del camí de la reacció, com a explicació dels fets observats La cinètica química, per tal com informa sobre velocitats i mecanismes de transformació dels reactants en productes, complementa, en l’estudi de les reaccions, la termodinàmica, atès que aquesta ciència únicament considera la relació d’energia entre reactants i productes i no assenyala les etapes ni la rapidesa del camí que porta a l’equilibri de la reacció La termodinàmica dels processos irreversibles només tracta…
equació de Kirchhoff
Física
Equació que relaciona la variació d’entalpia amb la temperatura a pressió constant.
S'expressa per i permet de calcular la variació d’entalpia H d’una reacció a la temperatura T 2 , tot coneixent la variació de l’entalpia de la reacció a una certa temperatura T 1 i les capacitats calorífiques dels productes i dels reactius a T 1 i T 2
neutró retardat
Física
En un reactor nuclear, neutró que és emès generalment pels productes de fissió (precursor) en desintegrar-se.
Els neutrons retardats són unes 100 vegades menys nombrosos que els neutrons promptes , però, pel fet d’intervenir un cert temps després d’haver-se produït la fissió que els origina, faciliten el control de la reacció de fissió en cadena
Philip Hauge Abelson
Física
Químic-físic nord-americà.
Treballà en la identificació dels productes de fissió de l’urani i el 1940 descobrí, juntament amb EM McMillan, l’element 93 neptuni Suggerí que la difusió tèrmica de l’hexafluorur d’urani permetria d’obtenir mostres enriquides d’urani 235, d’importància cabdal en els processos nuclears Proposà l’ús de radioisòtops en biofísica 1946 i trobà aminoàcids i àcids grassos 1956 en fòssils i roques, respectivament, de més de 1 000 milions d’anys
troy
Física
Sistema no decimal d’unitats de pes, emprat als països anglosaxons per a metalls, pedres precioses i productes farmacèutics.
La unitat fonamental és la lliura troy , de 12 unces, equivalent a 373,242 g
API
Física
Escala areomètrica deguda a l’American Petroleum Institute i elegida als EUA com a estàndard per als productes del petroli.
És donada per l’expressió Graus areomètrics API a 15°C = 141,5/pes específic — 131,5
bra
Física
En la notació de Dirac de la mecànica quàntica, vector dual d’un ket
, introduït per a realitzar productes escalars de vectors.
S'aplica com a funcional lineal continu sobre els kets = , essent aquest darrer el producte escalar dels dos vectors |ψ> i |Φ>