Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
barrera centrífuga
Física
Barrera de potencial que prové el moment cinètic orbital de la partícula incident.
En el cas dels nuclis atòmics, aquesta barrera s’oposa a la penetració de les partícules amb un nombre quàntic de moment cinètic orbital diferent de zero
extrusió adiabàtica
Física
Química
Denominació, impròpia, d’un sistema d’extrusió en el qual no hi ha aportació de calor exterior a l’extrusora, si bé pot haver-n’hi eliminació per refredament.
La calor interna prové, doncs, intergralment, del treball mecànic desenvolupat pel vis sens fi
tevatró
Física
Sincrotró del Laboratori Nacional Fermi, Illinois, EUA.
Fou acabat de construïr el 1983 i estigué actiu fins el 2011 Arribà a proporcionar energies de fins 0,98 TeV a cada raig de protons o antiprotons circulant en el seu interior fins a 1,96 TeV en la seva collisió Té 6,28 km de circumferència El seu nom prové de la unitat d’energia que podia assolir, el teraelectronvolt TeV
farad
Física
Unitat derivada del sistema internacional, emprada per a mesurar la capacitat elèctrica.
És la capacitat d’un condensador que posseeix una càrrega d’1 C quan hom li comunica una diferència de potencial d’1V 1F = 1C/V És una unitat massa gran per a la utilització pràctica, per la qual cosa són emprats els submúltiples el microfarad μF, el nanofarad nF i el picofarad pF El nom prové del físic i químic anglès Michael Faraday
coeficient
Física
Magnitud que caracteritza una determinada propietat d’un sistema.
Generalment, és expressada per un quocient o un producte de magnituds de diferents espècies, de manera que el seu valor numèric té dimensions i ha d’expressar-se en termes d’una unitat de mesura, la qual prové del quocient o del producte de les unitats de les magnituds que el defineixen Hom no ha respectat sempre aquesta definició estricta i sovint ha confós els coeficients amb els factors , els quals són normalment quocients de magnituds de la mateixa espècie i, per tant, són nombres adimensionals
Raymond Davis Jr.
Física
Físic nord-americà.
Es doctorà en química i física a la Universitat de Yale 1942 El 1948 entrà al Brookhaven National Laboratory, on treballà fins a la seva jubilació Al final de la dècada del 1950 emprengué un projecte per a detectar els neutrins solars Aconseguí capturar un total de 2000 neutrins procedents del Sol, i demostrà així que l’energia solar prové de la seva fusió Els resultats de Davis foren confirmats anys després pel grup de Koshiba Per aquestes investigacions rebé el premi Nobel de física el 2002, compartit amb M Koshiba i R Giacconi
moviment brownià
Física
Agitació contínua de partícules de dimensions microscòpiques (~1μm) en suspensió dins d’un fluid (líquid o gas), causada pels impactes desordenats amb les molècules del medi, les quals es desplacen contínuament per agitació tèrmica.
El nom prové de Robert Brown, que n'observà l’existència el 1827 El valor mitjà dels quadrats de les projeccions x dels desplaçaments d’una partícula qualsevol en una direcció determinada i en temps iguals, és donat per l’expressió següent, deduïda el 1905 per Einstein i M Smoluchowski =2 Dt , essent D=kT/6 πη a el coeficient de difusió k és la constant de Boltzmann, T és la temperatura, η la viscositat del medi i a el radi de la partícula i t el temps Com més petites són les partícules, tant més observable és llur moviment
acròmat
Física
En física quàntica, sistema de dues o més lents electromagnètiques que anul·len la cromaticitat d’un feix de partícules accelerades en un accelerador, de manera que es manté localitzat durant moltes voltes al llarg de l’anell de l’accelerador.
El nom prové de l’analogia amb els sistemes acromàtics òptics, en què les aberracions cromàtiques de cada lent —provocades pels canvis en la longitud d’ona de la llum en incidir a les vores de la lent— són compensades per les altres lents del sistema, amb la qual cosa es manté la cromaticitat uniforme i no se separen els raigs de diferents colors En el cas dels feixos de partícules electromagnètiques en moviment, cada partícula té associada una energia que és funció de la seva longitud d’ona, i la funció de l’acròmat és evitar que se separin les partícules de diferent energia i,…
temperatura de l’aire
Meteorologia
Física
Temperatura que té, en un moment donat, l’aire de l’atmosfera terrestre.
De tots els elements meteorològics, la temperatura de l’aire és, potser, el que més intensament afecta l’organisme Hom la mesura mitjançant termòmetres adequats La temperatura de l’aire prové exclusivament de la calor irradiada pel Sol, mentre que és quasi nulla la influència de la calor interna de la Terra No obstant això, l’aire amb prou feines s’escalfa per l’acció directa dels raigs del Sol ho fa per contacte amb el sòl, puix que aquest absorbeix una gran part de la radiació solar Així hom explica el decreixement de la temperatura amb l’altura en la troposfera Aquest…