Resultats de la cerca

Generalment, és obtingut en estendre cap a l’espai-objete el con determinat en unir els contorns de la pupilla d’entrada i de la llucana d’entrada En els instruments òptics és molt convenient que el camp de definició coincideixi amb el camp de plena illuminació, per tal d’evitar el vinyetatge, la qual cosa s’aconsegueix, en els telescopis i microscopis, collocant el diafragma a les imatges reals intermèdies, i, en les cambres fotogràfiques, en el pla focal de l’objectiu

Generalment, és obtingut en estendre cap a l’espai-objecte el con determinat en unir les vores oposades, respecte a l’eix òptic, del sistema, de la pupilla d’entrada i de la llucana d’entrada Els punts exteriors al camp límit són situats fora de camp

En el cas de telescopis i de cambres fotogràfiques, té molt d’interès l’anomenada obertura relativa , que és definida com el quoficient d / f entre el diàmetre d de la pupilla d’entrada i la distància focal f En el cas dels microscopis i, en general, quan l’objecte és situat a distància finita, hom utilitza l’anomenada obertura numèrica microscopi

La llucana d’entrada és la imatge anterior del diafragma de camp i la llucana de sortida és la imatge posterior del diafragma de camp La llucana d’entrada es determina fent les imatges anteriors de tots els elements del sistema òptic, i esbrinant-ne quina subtendeix un menor angle des del centre de la pupilla d’entrada La imatge de la llucana d’entrada donada pel sistema òptic és la llucana de sortida

Si aquest treballa amb objectes situats a una distància finita, l’amplada del camp és mesurada per radi del cercle que conté els punts visibles d’un pla perpendicular a l’eix òptic que sigui situat a la distància en qüestió Si el sistema treballa amb objecte a l’infinit, el camp és mesurat per l’angle que determina la direcció del punt visible més extrem i el centre de la pupilla d’entrada, angle que és anomenat camp angular de l’instrument

L’augment de la lupa depèn de les posicions relatives de l’objecte, la lent i l’ull Per tal que l’angle sota el qual hom veu l’objecte sigui més gran en observar-lo amb la lupa que en fer-ho a simple vista, cal situar l’objecte entre el focus objecte de la lent, F , i la lent mateixa En aquesta situació, l’augment és definit per l’expressió A =tgα/tgα 0 = y / L / y 0 / d 0 = a´d 0 / aL = 1- a ´/ f ´ d 0 / L on α 0 és l’angle que subtendeix l’objecte amb el centre de la pupilla de l’ull quan, essent a la…

La ullera consta, essencialment, de dues lents biconvexes i convergents la primera, anomenada objectiu , forma la imatge de l’objecte observat, i la segona, anomenada ocular , permet d’observar aquesta imatge L’objectiu sol anar collocat en un dels extrems del tub, i la imatge dels objectes observats es forma a l’interior d’aquest El tub serveix com a suport per a les lents i, alhora, impedeix que arribi llum difusa provinent de l’exterior al pla focal Una ullera per a l’observació terrestre cal que doni, evidentment, una imatge dreta, i per això han estat ideats diversos sistemes la ullera…