Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
rigidesa
Física
En la teoria de l’elasticitat, capacitat que té un sòlid elàstic d’oposar-se a una deformació.
Quantitativament, i per a les deformacions de cisallament o torsió, la rigidesa és ponderada per l’anomenat mòdul de rigidesa, i per a les deformacions d’allargament o flexió, pel mòdul de Young
absorció de les radiacions
Física
Pèrdua d’intensitat d’un feix de radiacions o partícules, produïda en travessar un medi absorbent.
Quantitativament segueix la llei exponencial I x = I 0 exp — αx , on I és la intensitat després de travessar l’absorbidor I 0 la intensitat inicial α , el coeficient d’absorció, i x , la distància recorreguda dins el medi absorbent Rigorosament, aquesta fórmula va multiplicada per un coeficient que depèn del tipus d’interacció que té lloc entre les radiacions i la matèria
calorimetria
Física
Branca de la física experimental que tracta de la mesura de l’energia en forma de calor que es transfereix en canvis físics o químics.
La calor pot ésser mesurada quantitativament calorímetre observant els efectes que produeix, els més importants dels quals són l’elevació de la temperatura d’una substància en fornir-hi calor el canvi de fase d’una substància, com, per exemple, de sòlid a líquid, de líquid a gas, etc i la transformació de l’energia química, elèctrica o mecànica en calor, o viceversa Són objectes de la calorimetria les mesures de la calor de combustió, la calor de reacció, la capacitat calorífica, la calor específica i les calors de transformació
activitat nuclear
Física
Nombre de nuclis atòmics d’una substància radioactiva que es desintegren per segon.
A la pràctica, atès que la radioactivitat és un fenomen que, quantitativament, és regit per l’estadística, l’activitat real està sotmesa a fluctuacions entorn d’un valor mitjà Aquest s’expressa per A =λ N essent λ la constant radioactiva característica de cada substància i que expressa la probabilitat de desintegració d’un nucli per unitat de temps, i N el nombre de nuclis radioactius presents La unitat SI d’activitat nuclear és el becquerel Bq, que correspon a una desintegració per segon 1 Bq = 1 s - 1 També és molt emprat el curie Ci 1 Ci = 3,7x10 10 Bq
estat
Física
Electrònica i informàtica
Manera d’ésser, existir o presentar-se un sistema material.
L’estat d’un sistema es defineix per un nombre determinat de magnituds físiques expressables quantitativament, anomenades variables o funcions d’estat els valors de les quals en un instant t o permeten de caracteritzar la dinàmica d’un sistema, i contenen prou informació sobre la seva història anterior a t o perquè hom pugui determinar-ne el comportament partint del coneixement del seu estat en t o i de les entrades posteriors a t o Dins un sistema poden existir diversos conjunts de variables d’estat, tots ells interrelacionats un dels més comuns és el de les variables de fase…
experiment
Física
Tecnologia
Producció artificial i controlada d’un fenomen per tal de dur a terme la comprovació d’una hipòtesi.
El concepte d’experiment inclou el conjunt d’operacions de tipus heurístic encaminades a donar solidesa a la formulació d’una hipòtesi basada en una sèrie de suposicions més o menys vagues Per tant, un experiment només és possible si hi resten especificades de forma explícita les condicions de comprovació d’una hipòtesi, si aquestes condicions es poden produir voluntàriament i si hom pot controlar determinats factors En general, la informació obtinguda per mitjà de l’experimentació és representada quantitativament i són els mètodes estadístics els que permeten de determinar la…
dosimetria
Física
Ciència que té per objecte relacionar quantitativament mesures específiques de magnituds que caracteritzen un camp de radiació amb els canvis químics o biològics que la radiació pot induir en la matèria.
Per això, aquesta ciència fixa les magnituds i les unitats més adients i comprèn mètodes de mesura i de càlcul d’aquestes magnituds
radioactivitat

Radioactivitat natural. Un camp magnètic desvia els raigs α i β, però no afecta els raigs γ
© Fototeca.cat
Física
Fenomen físic que presenten certes substàncies.
Consisteix en l’emissió espontània de partícules alfa, beta, neutró o radiacions gamma, captura K, o de totes dues alhora, procedents de la desintegració de determinats núclids que les formen, per causa d’un arranjament de llur estructura interna activitat La radioactivitat pot ésser natural o artificial , segons que la substància ja la posseeixi en l’estat en què és trobada en la natura o bé li hagi estat induïda per irradiació El conjunt dels nuclis radioactius d’una mateixa espècie, que hom diu que formen un radionúclid , tenen una radioactivitat ben definida, comuna a tots ells, que els…