Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
röntgen
Física
Unitat d’exposició a la radiació X o γ, igual a l’exposició a una radiació d’aquests tipus que produeix, en aire, una ionització de 2,58 × 10-4 C/kg d’aire.
Wilhelm Conrad Röntgen
Física
Físic alemany.
Passà la infantesa a Holanda, i en 1865-70 visqué a Zuric, a l’Institut Politècnic del qual es doctorà en física Professor a les universitats de Hohenheim, Estrasburg, Giessen, Würzburg i Munic, el 1895 descobrí en el curs de les seves investigacions sobre els raigs catòdics les radiacions que actualment són conegudes amb el seu nom o amb el de raigs X , fonamentals en la diagnosi clínica radiologia , per tal com permeten veure i fotografiar les parts dures a l’interior de cossos tous, especialment els ossos Posteriorment, el seu descobriment es revelà de gran importància en astronomia…
raigs X

fototeca.cat
©
Física
Radiació electromagnètica de freqüència superior a la visible emesa per un àtom en produir-se el salt d’un electró d’una òrbita externa a una d’interna, pel fet d’haver perdut aquesta un electró per efecte d’una excitació exterior o d’una absorció per part del nucli (captura K).
En l’espectre de les ones electromagnètiques els raigs X es troben en la franja de longituds d’ona compresa entre 100 Å i 10 -6 Å El nom de raigs X els fou donat per WC Röntgen el 1895, en descobrir-los i desconèixer-ne la natura Correntment hom els obté per impacte sobre un fitó metàllic de platí o tungstè d’electrons accelerats mitjançant una diferència de potencial d’uns quants milers de volts això té lloc a l’interior d’un tub de vidre tancat on ha estat fet un buit elevat Hi ha dos tipus de tubs productors de raigs X els de càtode fred i els de càtode calent Els primers són…
rem
Física
Unitat de dosi equivalent, de símbol rem, que equival a la centèsima part d’un sievert: 1 rem = 0,01 Sv.
El milli-rem o millèsima part del rem és un submúltiple molt emprat Pren el seu nom de l’anglès röntgen equivalent man
Karl Manne Siegbahn
Física
Físic suec.
Fou professor a Lund i a Uppsala Estudià les característiques físiques dels raigs Röntgen, especialment la refracció i l’espectre La seva obra més important, sobre l’espectrografia d’aquests raigs, li valgué el premi Nobel de física de l’any 1924
Wilhelm Wien
Física
Físic alemany.
Estudià la descàrrega elèctrica en els gasos, els raigs catòdics i canals, la difracció de la llum, els fluids i, sobretot, la radiació del cos negre, del qual enuncià 1893 la coneguda llei que duu el seu nom Aquests treballs li valgueren el premi Nobel de física, que li fou atorgat el 1911 El seu cosí, Max Wien Königsberg 1866 — Jena 1938, també físic, collaborà amb Röntgen i treballà en oscillacions d’alta freqüència i radiotelegrafia
irradiació
Física
Exposició d’un cos a l’acció de les radiacions ionitzants.
Per a mesurar-la hom empra diverses unitats, com el gray el röntgen, el rad i el rem La quantitat o dosi d’irradiació dosi absorbida a què és sotmès el cos humà per terme mitjà a qualsevol punt de la Terra és d’uns 100 millirems l’any, quantitat que augmenta amb l’altitud El potassi-40 present en els materials de construcció d’habitacions, la televisió, els raigs X, els centres nuclears, etc, són factors que participen en la irradiació del cos humà
raig
Física
Direcció en què avança l’energia que es propaga en una ona lluminosa i, per extensió, en qualsevol ona electromagnètica.
En cada punt, aquesta direcció és normal al front de l’ona en el dit punt En el cas de la llum hom pot visualitzar-lo considerant un feix de llum prou estret a fi que les seves dimensions transversals siguin molt petites al costat de la seva longitud, però prou ample comparat amb la longitud d’ona de la llum a fi que no es produeixin fenòmens de difracció Segons la longitud d’ona, els raigs reben diferents noms espectre Els raigs lluminosos , corresponents a la llum visible, són els més coneguts en un extrem hi ha els raigs infraroigs infraroig i a l’altre els raigs ultraviolats…
Antoine-Henri Becquerel

Antoine-Henri Becquerel
© Fototeca.cat
Física
Físic francès, fill d’Alexandre-Edmond Becquerel.
Estudià a l’École Polytechnique El 1875 entrà al departament de ponts i carreteres, i arribà a enginyer en cap el 1894 El 1892 succeí el seu pare a la càtedra del Musée d’Histoire Naturelle, i el 1895 arribà a professor de l’École Polytechnique Continuà els estudis del seu pare, i el descobriment dels raigs X per Röntgen 1896 li féu pensar que aquesta nova radiació podia ésser relacionada amb la fluorescència i la fosforescència Efectuant experiències en aquests camps descobrí casualment que un compost d’urani velava les plaques fotogràfiques embolicades amb paper negre en ésser-…
residu radioactiu
Emmagatzematge de residus radioactius en compartiments estancs i blindats, a Alemanya
© Fototeca.cat
Física
Producte o substància que resta d’un procés o material nuclear (explosió, central o laboratoris nuclears), després d’haver-ne extret el profit desitjat, i manifesta radioactivitat.
Els residus radioactius poden presentar-se en forma sòlida, líquida, o gasosa i, per tal d’evitar l’ambigüitat que representa classificar-los en residus de baixa, mitjana o alta activitat Car això no ha estat fet de la mateixa manera en tots els països, l’Agència Internacional d’Energia Atòmica AIEA els ha classificats en categories en funció de l’activitat o de la dosi de radiació que emeten Segons la normativa de l’AIEA només els de categoria 1 que són els d’una activitat A ≤10 -6 Ci/m 3 per als líquids, A ≤10 -10 Ci/m 3 per als gasos i una dosi de radiació mesurada a la superfície ≤0,2…