Resultats de la cerca

En el cas particular dels raigs, hom pot provar que la recta normal de la superfície reflectora, el raig incident i el reflectit són coplanaris, formant l’anomenat pla de reflexió , alhora que els angles formats per cadascun dels raigs amb la normal anomenats angle d’incidència î i angle de reflexió r són iguals Quan una ona és parcialment reflectida en una superfície, hom defineix el coeficient de reflexió R com R = I r / I i , on I i és la intensitat de l’ona incident i I r és la de l’ona reflectida En el cas particular de la reflexió d’…

La proporció d’energia reflectida depèn de les propietats d’absorció i de les dimensions de l’objecte Hi ha reflexió quan aquestes dimensions són iguals o més grans que la longitud d’ona de la vibració quan l’obstacle és petit, el so es difracta i es propaga dins la zona d’ombra geomètrica El fenomen de la reflexió acústica és emprat per a mesurar la potència acústica total d’una font sonora mitjançant la cambra de reverberació

Hi ha un angle d’incidència màxim î tal que tots els raigs que incideixen amb un angle més gran que aquest no passen al segon medi ni tan sols parcialment, sinó que són reflectits un altre cop cap al medi d’on procedeixen Hom pot demostrar que l’angle l , anomenat angle límit , només depèn dels índexs de refracció n 1 i n 2 dels dos medis aquest angle és donat per la fórmula sin l = n 2 / n 1 essent n 2 < n 1

Els valors que pot prendre són compresos entre 0 i 1, segons que la barrera de potencial tingui un gruix nul inexistència de barrera de potencial o un gruix infinit esglaó de potencial El coeficient de reflexió i el de transmissió sempre sumen 1

Hi ha diverses classes de goniòmetres segons el tipus de mesura a fer Els més coneguts són els goniòmetres d’aplicació o de contacte i els de reflexió , tots dos emprats, principalment, per a mesurar l’angle que formen les cares dels cristalls Els primers són emprats solament en cristalls de grandària suficient, posant-los en contacte directe amb les cares del cristall Els segons són d’una gran precisió i funcionen òpticament En primer lloc hom projecta un raig de llum sobre una cara del cristall i observa amb una ullera el raig reflectit a continuació hom fa girar el cristall…

Les superfícies que limiten la cambra, cobertes d’un material que presenta un índex de reflexió elevat a les ones acústiques, no són paralleles per tal que les múltiples reflexions de les ones es propaguin en direccions diferents, no hi hagi formació d’ones estacionàries i hom simuli un camp sonor d’incidència aleatòria Es caracteritza pel temps de reverberació, definit com l’interval necessari perquè el nivell acústic de la cambra es redueixi en 60 dB, un cop ha cessat d’emetre la font sonora El temps de reverberació depèn del volum i de la superfície de les parets de la cambra…