Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
vapor saturat

Representació del vapor saturat : en un instant donat, hi ha tantes molècules que es vaporitzen com molècules que es condensen
© Fototeca.cat
Física
En un recinte tancat o que es pugui considerar com a tal, dit del vapor d’una substància que és en equilibri amb la fase líquida d’aquesta, és a dir, que en un instant donat, per a unes determinades condicions de pressió i de temperatura, el nombre de molècules que es condensen i de molècules que es vaporitzen és el mateix.
Hom pot condensar totalment el vapor saturat d’un recinte tancat mitjançant l’inici d’una operació de compressió o de refredament, sense que la pressió ni la temperatura variïn mentre hi resti vapor per condensar
William Francis Giauque
Física
Fisicoquímic canadenc.
Desenvolupà el mètode de refredament magnètic anomenat de desmagnetització adiabàtica , per tal d’obtenir temperatures pròximes al zero absolut i poder determinar, així, calors específiques a baixes temperatures Descobrí, per mètodes espectroscòpics, els isòtops 17 i 18 de l’oxigen El 1949 rebé el premi Nobel de química
Claude Cohen-Tannoudji
Física
Físic francès.
Doctorat en física a l’École Normale Supérieure de París 1962, des del 1973 és professor al Collège de France Desenvolupà tècniques de refredament dels àtoms amb làser, per les quals rebé els premis Quantum Electronics de l’European Physical Society 1966 i el Nobel de física 1997, compartit amb SChu i WDPhillips
William Daniel Phillips
Física
Físic nord-americà.
Es doctorà en física al Massachusetts Institute of Technology 1976 És investigador al National Institute f Standars and Technology i professor de la Universitat de Maryland L’any 1996 li fou concedida la medalla Albert A Michelson pel Franklin Institute El 1997 rebé el premi Nobel de física pel desenvolupament del refredament i captura d’àtoms per làser, compartit amb Claude Cohen-Tannoudji i Steven Chu
Simon van der Meer
Física
Físic neerlandès.
Estudià al politècnic de Delft, on es graduà l’any 1952, i treballà com a enginyer en la companyia Philips en la construcció d’un microscopi d’electrons D’ençà del 1956 fou investigador del CERN fins que es jubilà 1990 El 1984 rebé el premi Nobel de física, compartit amb Carlo Rubbia , pel desenvolupament de la tècnica de “refredament” d’antiprotons, que en permet una millor manipulació dels feixos Amb aquesta tècnica hom pogué també confirmar l’existència dels bosons W i Z, predits alguns anys abans
crioalternador
Física
Aparell de producció de corrent elèctric altern semblant a un alternador clàssic però on l’inductor ha estat substituït per un inductor superconductor de resistència nul·la.
El material superconductor és un aliatge de niobi i titani L’estructura de l’aparell ha de tenir en compte les condicions particulars de funcionament dels superconductors, que fonamentalment són baixes temperatures i camp magnètic constant El refredament —i això és el que dóna nom a aquest alternador— s’aconsegueix per una circulació d’heli líquid a una temperatura de 4,2 K La supressió de les pèrdues per efecte Joule a l’inductor i la disminució de les seves dimensions són els avantatges dels crioalternadors en vist els alternadors tradicionals
Francis Bitter
Física
Físic nord-americà.
S'interessà per l’estudi de les propietats magnètiques de la matèria El 1935 dissenyà un electroimant capaç de fornir camps magnètics intensos actualment, camps de ~23 T, anomenat bobina o solenoide de Bitter , format per la intercalació d’un helicoide pla de coure amb un altre fet d’un material aïllant i un altre de ranurat axialment per al refredament del conjunt aquesta configuració ha estat emprada sovint Ideà un mètode figures de Bitter per a palesar els dominis d’un material ferromagnètic domini ferromagnètic , consistent a espargir llimadures de ferro o magnetita damunt…
trampa magnètica
Física
Aparell utilitzat per a formar condensats de Bose-Einstein.
La trampa conté un camp magnètic que serveix per a confinar els àtoms que formaran el condensat Un cop els àtoms es troben dins la trampa, s’han de refredar per tal d’arribar a les condicions de formació del condensat El refredament es pot fer de dues maneres deixant escapar les partícules més energètiques o fent servir un feix làser la longitud d’ona del qual pugui ésser controlada En determinades condicions, l’impacte del feix làser provoca el xoc del fotó amb la partícula i el seu rebot l’electró extern de l’àtom s’excita i passa a un nivell superior, però torna a l’estat…
Steven Chu
Física
Físic nord-americà.
Doctorat en física per la Universitat de Berkeley 1976, des del 1990 és professor d’humanitats i ciències a la Universitat de Stanford Desenvolupà la tècnica d’alentiment dels àtoms mitjançant làser, anomenada refredament Doppler, per la qual rebé el premi Nobel de física del 1997, compartit amb DPhillip i CCohen-Tannoudji A banda, ha rebut altres distincions, entre les quals el premi Faisal de ciència 1993 Posteriorment ha fet aportacions a l’anàlisi de processos biològics a nivell molecular S'ha posicionat públicament en favor del desenvolupament de les energies nuclear i…
Alain Aspect

Alain Aspect
© The Royal Society / Jean-François Dars
Física
Físic francès.
Doctorat per la Universitat de París 1983, és conegut per haver estat el primer en collaboració amb P Grangier, G Roger i J Dalibard a comprovar experimentalment les desigualtats de Bell i així resoldre la paradoxa establerta per Einstein, Podolskij i Rosen sobre la completesa de la mecànica quàntica experiment d’Aspect Posteriorment ha treballat en el refredament d’àtoms, i el seu grup fou el primer a aconseguir la condensació de Bose-Einstein d’heli metaestable És director d’investigació del Centre National de la Recherche Scientifique CNRS Ha rebut els premis Servan de l’…