Resultats de la cerca

El miratge més corrent té lloc quan les capes d’aire més pròximes al sòl són més calentes i, per tant, menys denses i de menor índex de refracció que les capes superiors En aquestes condicions, un observador pot rebre de cadascun dels punts d’un objecte llunyà dos raigs de llum un que recorre un trajecte rectilini i un altre que recorre un trajecte curvilini Com a conseqüència, l’observador veu simultàniament dues imatges de l’objecte una imatge que correspon a la situació real de l’objecte i una segona imatge, invertida respecte a la primera, que sembla donada per una superfície reflectora…

Aquesta orientació és deguda a dues tendències antagòniques d’una banda hi ha la tendència a l’ordenació antiparallela dels dipols veïns, és a dir, el pol nord de l’un orientat al costat del pol sud de l’altre, com a conseqüència de les lleis generals de l’electromagnetisme clàssic, i hom l’observa clarament dins qualsevol conjunt d’imants macroscòpics de l’altra, hi ha la tendència, oposada, a ordenar-se els dipols veïns segons una orientació parallela, és a dir, els pols nord dels imants continguts es reuneixen reforçant llur acció Aquesta propensió és deguda a interaccions d’origen quàntic…

Els espectrofotòmetres de feix únic són constituïts essencialment per un focus de radiació electromagnètica contínua, una cella portamostres, un monocromador i un detector A l’infraroig, el focus és un emissor de Nernst, i el detector és un bolòmetre, un termoparell, una cella pneumàtica de Golay o una cella piroelèctrica Altrament, a l’ultraviolat el focus és un tub de descàrrega elèctrica en atmosfera d’hidrogen, de deuteri, de xenó o de vapor de mercuri, i al visible és una bombeta de filament de tungstè en ambdues regions els detectors solen ésser tubs fotomultiplicadors,…

Cada cella conté els elements bàsics del nucli combustible, moderador i fluid refrigerant És anomenada també cella unitària o cella equivalent

És originat pels moviments dels materials de l’interior de la Terra i és influït per l’estat electromagnètic de l’atmosfera sistemes de corrents elèctrics a la baixa ionosfera i per l’acció del vent solar a l’exosfera magnetosfera La intensitat del camp magnètic terrestre és d’un 0,6 G a les regions polars i d’uns 0,3 G a les regions equatorials G és el símbol del gauss El camp magnètic terrestre té una component dipolar, anomenada camp dipolar o camp geomagnètic , i una component no dipolar, menys important que la primera, anomenada camp no-dipolar

El potencial escalar magnètic només existeix en les regions de l’espai en què no hi ha densitat de corrent

Als Països Catalans especialment al País Valencià, a la regió de l’Ebre i a la Ribagorça, antigament equivalia a 4 quarteres 24 barcelles, o sigui, 2,01 hl Modernament, al Maestrat i a l’Horta, equival a dues quarteres 12 barcelles

El pam comú és la vuitena part de la cana, que difereix segons les regions i comarques A Barcelona s’estima en 194,3 mm a Girona, en 194,8 mm a Lleida, en 194,5 mm a Tarragona, on s’emprà la cana de rei, el pam és de 195 mm a les Balears de 195,5 mm al País Valencià també difereix, puix que a València i a Castelló de la Plana és de 226,6 mm i a Alacant de 208 mm A Osca i a Saragossa té 193 mm i a Terol 192 mm Als regnes de la corona de Castella és la quarta part de la vara, amb mesures que varien, segons els llocs, des de 208,2 mm a 213,7 mm A les illes Canàries és de 210,5 mm