Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
balança semiautomàtica
Esquema simplificat d’una balança semiautomàtica
© fototeca.cat
Física
Balança que resulta de combinar una balança de Roberval amb el mecanisme d’una balança automàtica.
La massa a determinar, situada al plat A , estira en el punt S de la cinta metàllica tangent a la part circular del mecanisme de lleves, i en resulta la indicació del pes sobre l’escala Per a pesos superiors a un de determinat, que normalment és d’1 kg, hom colloca un pes P al plat B , de manera que aleshores el pes del cos serà el de P més aquell que l’escala indiqui directament el mètode és, doncs, de pesada per defecte
batement
(a) Superposició de dues ones d’igual amplitud i freqüències semblants, i (b) ona que resulta de la superposició, amb una amplitud modulada que oscil·la la sinuositat (línia de traços)
© fototeca.cat
Física
Oscil·lació que presenta l’amplitud de vibració de l’ona resultant de la interferència de dos trens d’ones de freqüències pròximes; el nombre de batements per segon és igual a la diferència entre les freqüències dels dos trens d’ones.
Aquest fenomen és aprofitat en acústica per a mesurar freqüències hom mescla la freqüència el valor de la qual vol mesurar amb una que sigui coneguda i propera, i obté així uns batements de freqüència iguals a la diferència entre les dues freqüències mesclades
confinament
Confinament d’un plasma en un tokamak d’experimentació de la fusió nuclear (JET). El camp magnètic helicoïdal que resulta de la combinació del camp trioïdal (creat per les bobines trioïdals) i del camp polioïdal (creat per l’acoblament del bobinatge del transformador -circuit secundari- confina el plasma en un corrent d’alta intensitat (vers 5 MA) aïllat tèrmicament de les parets de la cambra de buit
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric dels diferents mètodes de delimitació espacial d’un plasma.
Aquests mètodes tenen per finalitat d’aïllar tèrmicament el corrent d’un plasma de les partes del recipient que el conté Els més usuals són el confinament magnètic , assolit mitjançant intensos camps magnètics tot aprofitant l’efecte de pessic o d’estricció i que és emprat en els tokamaks per a l’experimentació de la fusió nuclear JET, i el confinament inercial , assolit mitjançant forces inercials
camp electrofeble
Física
Camp que resulta de la unificació de les interaccions
electromagnètica i feble.
mecànica relativista
Física
Mecànica fundada per Albert Einstein (1905) i H. Minkowski (1909), basada en la teoria de la relativitat, els postulats de la qual revolucionaren, en primer lloc, la cronometria i la geometria i, per tant, la cinemàtica
.
D’altra banda, la cinètica relativista no resultà menys revolucionària que la cinemàtica en establir la relació, simplicíssima, E = mc 2 entre la massa m i l’energia E d’un cos o un corpuscle, relació que no resta exclusivament dins la mecànica, sinó que expressa una llei física universal Quant a la dinàmica relativista, una primera novetat que presenta consisteix a asserir la no-instantaneïtat de les interaccions, que es propaguen totes amb una velocitat inferior o igual a la de la llum en el buit La interacció de dos cossos o dos corpuscles durablement immòbils, doncs, és…
son
Física
Unitat d’intensitat o nivell de sensació sonora; té en compte, per tant, la sensació subjectiva.
Hom defineix el son com la intensitat d’un so de 1 000 Hz, que és 40 dB per sobre del llindar d’audició Resulta, així, 1 son = 40 fons
simpiezòmetre
Física
Baròmetre de líquid en la cambra baromètrica del qual hi ha aire (o un gas), que és comprimit per la columna de líquid.
D’aquesta manera hom aconsegueix de fer més curta la columna Però resulta un aparell molt sensible a les variacions de temperatura, i per això ha estat abandonat totalment en l’actualitat
partícula beta
Física
Una de les partícules emeses en la desintegració de determinats nuclis radioactius (radioactivitat).
De l’anàlisis de la radiació β emesa pels elements radioactius naturals hom conclogué que es tractava d’electrons, però més exactament, cal distingir entre les emissions β - i β + Ambdós processos són decaïments o desintegracions d’un nucleó l’emissió β - electró té lloc quan un neutró es transforma en un protó i un antineutrí i l’emissió β+sup positró quan un protó es transforma en un neutró i un neutrí Electró i antineutrí, d’una banda, i positró i neutrí, d’una altra, comparteixen aleatòriament l’energia de l’emissió, i resulta que l’espectre d’energies de l’emissió β és continu, amb…
angle límit
Angle límit Esub1 entre dos medis d’índex de refracció n i n' ( n>n' ; per a angles d’incidència E > Esubl hi ha una refracció total
© fototeca.cat
Física
En passar la llum d’un medi d’índex de refracció n
a un altre d’índex menor n´
(cas, p ex, de l’aigua a l’aire), valor mínim de l’angle d’incidència a partir del qual té lloc la reflexió total
.
D’acord amb la llei de la refracció resulta que sin ε 1 = n'/n Un raig que incideixi amb un angle menor és refractat, mentre que si no ho fa amb un angle més gran és reflectit, i actua així la interfície com a un mirall
pol conseqüent
Física
Pol que, en una substància magnètica, resulta de la superposició de dues regions d’imantació oposada.