Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
error
Física
Matemàtiques
Diferència entre el resultat de la mesura experimental d’una magnitud i el seu valor real (error absolut).
Els errors són de dos tipus sistemàtics , que procedeixen d’imperfeccions en les escales dels aparells de mesura i que poden ésser reduïts comprovant prèviament els calibratges, i accidentals , que són deguts a les limitacions naturals dels sentits de l’observador, sobretot de la vista i l’oïda Per a acotar-los hom repeteix una mesura diverses vegades Els valors mesurats x i presenten una desviació entorn del valor mitjà, x m , que hom pren com a millor valor Si hom dibuixa la gràfica de les desviacions en funció de les freqüències, obté la corba de campana o de Gauss , en la qual el pendent…
esdeveniment
Física
Matemàtiques
Cadascun dels tipus de resultat que hom pot considerar en una experiència aleatòria.
Si Ω és el conjunt de tots els resultats possibles en l’experiència, cadascun dels esdeveniments correspon a un subconjunt de Ω
energia potencial elàstica
Física
Energia que s’emmagatzema com a resultat de la deformació d’un objecte elàstic.
És igual al treball necessari per a estirar l’objecte elàstic Hom la calcula com la meitat del producte del quadrat de la distància estirada i d’una constant que depèn de la natura de l’objecte elàstic
marc
Numismàtica i sigil·lografia
Física
Moneda imaginària o de compte, introduïda com a resultat de l’ús de la unitat ponderal.
A Catalunya prevalgué sempre l’ús de la lliura sobre el marc com a unitat de compte
colors complementaris
Física
Colors la mescla additiva dels quals, en les proporcions adequades, dóna com a resultat el blanc.
Són complementaris dos punts del diagrama de cromatisme que són als extrems oposats d’una recta que passi pel punt acromàtic
experiment de Michelson-Morley

Esperiment de Michelson-Moarley, el mirall Ms divideix el raig de llum en dos (r1 i r2) que recorren la mateixa distància fins a O; si la llum fos una variació de l’èter hih aura cert tipus d’interferències a O (v és la velocitat amb què la Terra - i l’aparell- es mouen en aquest èter hipotètic)
© Fototeca.cat
Física
Experiment de mesura d’interferències lluminoses efectuat, amb un interferòmetre de Michelson, per A. Michelson i E.W. Morley i famós perquè decidí negativament la qüestió de si la Terra es mou o no respecte a l’èter i, en conseqüència, perquè obligà a refusar l’existència d’aquest èter.
El resultat negatiu de l’experiment és explicat per la relativitat especial
difusió
Física
Química
Transport de matèria produït pel moviment molecular a l’atzar (difusió molecular).
Es dóna en tots els estats de la matèria, bé que el procés és molt més lent en sòlids que en líquids o gasos difusió gasosa El resultat final és sempre el transport de matèria d’un lloc on la concentració és més elevada en un altre on no ho és tant, fins a arribar a una igualtat de concentracions Entre les classes de difusió no molecular cal considerar la difusió turbulenta , que es dóna en un fluid on hi ha mescla per convecció tèrmica, la difusió tèrmica , produïda quan una fase en la qual no hi ha gradient de concentració és sotmesa a un gradient de temperatura, la difusió…
constant de Stefan-Boltzmann
Física
Factor de proporcionalitat de la llei de Boltzmann.
Té un valor de 5,67032 × 10 -8 Wm -2 K -4 el seu símbol és σ, i és el resultat de l’expressió σ=π 2 k ⁴/60 h 3 c 2
experiment de Davisson-Germer
Física
Important experiment efectuat el 1927 per C.J.Davisson i L.H.Germer, amb el qual demostraren que les partícules de matèria, sota determinades condicions, presenten un moviment ondulatori.
L’experiment consistí a bombardejar un cristall de níquel amb un feix d’electrons a la placa receptora hom observà, com en el cas dels raigs X, que els electrons eren difractats per la xarxa cristallina Aquest resultat demostrà experimentalment la hipòtesi de De Broglie el qual atribuí propietats ondulatòries a les partícules de matèria
Marie-Alfred Cornu
Física
Matemàtiques
Físic francès.
Alumne de l’École Polytechnique de París, on fou professor de física des del 1867, investigà en física matemàtica i experimental, especialment en el camp de l’òptica geomètrica El 1879 millorà el mètode de Fizeau per a mesurar el valor de la velocitat de la llum, c , i obtingué com a resultat c = 300030 km/s
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina