Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
electró secundari
Física
Electró emès per un sòlid a conseqüència de la incidència d’un electró (primari).
reactor nuclear

A l’esquerra, reactor nuclear regenerador, amb els circuits primari i secundari del caloportador (sodi líquid) i el generador de vapor per a la turbina; a la dreta, parts principals d’una barra i d’un element de combustible per a un reactor d’aigua a pressió (PWR)
© Fototeca.cat
Física
Dispositiu dissenyat per tal de produir, de manera controlada, una reacció nuclear, de fissió o de fusió, amb la finalitat d’aprofitar-ne l’energia o la radiació alliberada.
El reactor nuclear és el component essencial d’una central nuclear L’escàs desenvolupament actual dels reactors de fusió fusió nuclear , Join European Torus , tokamak fa que el terme reactor nuclear sigui aplicat, gairebé exclusivament, als reactors nuclears de fissió En aquest cas, el principi físic en què es basa el reactor és el següent en incidir un neutró, de suficient energia, sobre el nucli d’un element de nombre de massa elevat, aquest nucli es divideix en dues parts, és a dir, es fissiona, i dóna lloc a l’emissió d’una gran quantitat d’energia uns 200 MeV, així com a la d’un cert…
séquia fillola
Física
Agronomia
Canal secundari, en un sistema de regatge, anomenat també sequial, sequió, sequiol o sequiola
.
Col·lisionador Lineal Compacte
Física
Accelerador lineal de partícules dissenyat al CERN i en fase de proves.
Farà servir dos feixos de partícules, un dels quals, secundari, transmetrà energia al principal D’aquesta manera aconseguiran nivells d’energia de diversos TeV en el feix primari, quantitat superior a la de cap dels acceleradors actuals, incloent-hi l’LHC
cambra de boira
Física
Detector en què el pas d’una partícula carregada pel si d’un vapor sobresaturat determina un deixant d’ions sobre els quals es condensen gotetes, tot formant una traça que visualitza la trajectòria de la partícula.
Les gotetes es formen perquè, en un vapor sobresaturat, els ions actuen com a nuclis de condensació, atès que llur camp electroestàtic venç la tensió superficial que evitaria la formació de gotetes Les sobresaturació del vapor és aconseguida de diferents maneres A la cambra d’expansió , un vapor saturat és expansionat adiabàticament ràpidament i, com a conseqüència, disminueix la seva temperatura i esdevé sobresaturat un sistema de recompressions i expansions successives permeten la utilització continuada de la cambra, bé que hi ha sempre un temps mort en què les condicions no són apropiades…
betatró

Representació esquemàtica d’un betatró
© fototeca.cat
Física
Accelerador circular d’electrons on aquests són accelerats per un camp elèctric tangencial a llur trajectòria, induït per la variació del flux a través d’ella del camp magnètic que actua perpendicularment al pla de la trajectòria, la qual és estabilitzada gràcies a la forma especial de les peces polars.
Funciona com un transformador, d’enrotllament secundari format per una sola espira, a l’interior del qual hi ha un tub on ha estat practicat el buit i per on circula el feix d’electrons que hom accelera El betatró de la Universitat d’Illinois, construït el 1952, comunica una energia de 300 MeV als electrons Els límits de l’energia assolible amb un betatró són conseqüència del gran pes i l’escassa manejabilitat dels grans electroimants, així com de l’increment indesitjable de la radiació de sincrotró causat per l’augment de l’energia Com a font d’electrons d’alta energia hom…
telescopi

Esquema d’un telescopi
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument òptic usat per a observar objectes llunyans, que consta essencialment d’un mirall, que concentra els raigs lluminosos i forma una imatge de l’objecte, i d’una lent, que amplifica aquesta imatge.
Els telescopis són constituïts en essència per un tub un dels extrems del qual és obert i l’altre té un mirall còncau de forma parabòlica mirall primari que fa el mateix paper que la lent objectiu de la ullera astronòmica Aquest mirall té la propietat que els raigs de llum que arriben parallelament al seu eix, és a dir, que provenen d’un objecte situat a una distància infinita, com és el cas d’un estel, es reflecteixen en un mateix punt, anomenat focus Els miralls parabòlics dels telescopis, quan hom observa un objecte molt llunyà, presenten dos avantatges principals respecte a les lents de…
bescanviador de calor

Secció longitudinal esquemàtica d’un bescanviador de calor de feix tubular
© Fototeca.cat
Física
Aparell emprat per a transmetre calor d’un fluid a un altre que és a temperatura inferior.
Aquests circulen, en general, parallelament en el mateix sentit o en sentit contrari, separats per una paret d’un material bon conductor La quantitat de calor cedida per un fluid Q c i l’absorbida per l’altre Q a poden ésser avaluades amb les expressions Q c = MC T o —T 1 i Q a = mc t o —t 1 , on M i m són les masses dels fluids, C i c llurs calors específiques, T o i T 1 les temperatures d’entrada i sortida, respectivament, del fluid primari escalfador, i t o i t 1 les corresponents al fluid secundari escalfat La disposició més corrent consisteix en un cos cilíndric de…
cambra de bombolles
cambra de bombolles del CERN
© Fototeca.cat
Física
Detector en què el pas d’una partícula carregada pel si d’un líquid superescalfat determina un deixant d’ions sobre el qual es forma una traça de bombolletes que visualitza la trajectòria de la partícula.
L’energia alliberada en cada punt d’ionització es transforma ràpidament en energia cinètica molecular, la qual cosa produeix un augment local de la temperatura i de la pressió de vapor, de manera que, en superar així la tensió superficial que tendiria a mantenir compacte el líquid, es formen les bombolletes d’un diàmetre d’uns 0,1 mm El sobreescalfament del líquid és aconseguit mitjançant una expansió elàstica ràpida adiabàtica, que dura només alguns millisegons, generada per un disposititu d’expansions i recompressions periòdiques amb una freqüència d’uns 100 Hz que és disparat per un…