Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
alna
Física
Antiga mesura de longitud equivalent, aproximadament, a mig metre.
Als segles X-XII fou emprada com a mesura agrària a la Catalunya Vella Representava, aproximadament, la distància del colze a la mà Més tard fou usada com a mesura de superfície, i també per a amidar teixits
càmera obscura
Disseny i arts gràfiques
Física
Càmera totalment tancada a la llum, en una de les parets de la qual ha estat practicat un petit forat pel qual entren els raigs de llum procedents d’un objecte exterior, els quals determinen una imatge que és recollida a la superfície interior de la paret oposada.
La càmera obscura es comporta, des del punt de vista òptic, com una lent convergent, és a dir, dóna una imatge invertida Els primers a descriure-la foren l’astrònom àrab al-Kindī segle IX i el físic italià Giambattista della Porta segle XVI, bé que era coneguda pels egipcis, per Aristòtil i per Roger Bacon segle XIII Usada durant segles per a observar els eclipsis de Sol, alguns pintors del segle XVII n'usaren de portàtils per a dibuixar paisatges, fent servir, algunes vegades, una petita lent convergent en lloc del simple forat Niepce i Daguerre l’usaren per a impressionar una…
biofísica
Biologia
Física
Estudi dels fenòmens biològics mitjançant mètodes físics o fisicoquímics.
La utilització de mètodes físics en biologia és molt antiga tanmateix, bé que els instruments dels primers anatomistes i cirurgians poden ésser considerats com a tals, de fet no és una utilització sistematitzada conscientment fins a la descoberta del microscopi òptic, que, al llarg de més de dos segles, impulsà tota una sèrie de perfeccionaments tècnics que han estat decisius per a fixar l’estructura de la cèllula i també la dels teixits dels organismes superiors La invenció del microscopi electrònic 1933 ha permès d’arribar a fixar la ultraestructura de la cèllula, és a dir, l’…
ona
Física
Forma de manifestar-se un fenomen periòdic en l’espai, en el temps o en tots dos alhora.
El concepte d’ona és utilitzat molt sovint per tal d’estudiar la propagació de l’energia per l’espai moviment ondulatori L’estudi de les ones forma part de diverses branques de la física així, hom parla d’ones sonores acústica, electromagnètiques electromagnetisme, associades mecànica quàntica, elàstiques elasticitat, etc, car la natura és plena de fenòmens periòdics rotació dels planetes, oscillacions de partícules materials, batecs del cor, etc que poden ésser expressats formalment mitjançant l’equació d’una ona Per això, en física hom ha recorregut, des del principi del seu formalisme, al…
principi de complementarietat
Física
Principi, establert per Niels Bohr el 1927, que s’aplica quan hom vol donar una descripció de la cinemàtica i la dinàmica d’una partícula, o dels fenòmens que hi són relacionats, mitjançant conceptes clàssics, per més que els fenòmens puguin transcendir de molt l’abast de les explicacions de física clàssica; fou enunciat com a conseqüència de la nova significació que prenia el mot experiència en l’estudi dels fenòmens a escala atòmica.
Mentre que en la física clàssica en fer una observació o sia, en efectuar una experiència hom podia conèixer amb tota certesa el resultat final i podia calcular els errors de mesura, en el camp de la física atòmica hi ha una forta interacció entre el sistema físic i l’instrument amb el qual hom efectua l’observació, i no hi ha entre ells la distinció clara que exigeix el concepte ordinari d’observació, i, consegüentment, els resultats de les observacions efectuades en el mateix sistema, en distintes condicions experimentals, no arriben a aconseguir llur unitat en una imatge única, sinó que…
John Dalton
Diagrames de John Dalton i models atòmics
© Fototeca.cat
Física
Químic i físic anglès.
Autodidacte, des de molt jove exercí com a mestre en diverses escoles el 1793 s’installà a Manchester, on continuà fent classes particulars i investigant Donà conferències i cursos a moltes de les grans ciutats angleses, la qual cosa li permeté d’entrar en contacte amb els principals homes de ciència britànics de l’època El 1822 fou elegit membre de la Royal Society i, el 1830, membre de l’Académie des Sciences de París Hom li deu la formulació de la teoria atòmica, probablement la teoria més important de tota la història de la química Els seus primers treballs es decantaren al camp de la…
Blaise Pascal

Blaise Pascal
Filosofia
Física
Matemàtiques
Matemàtic, físic, filòsof i escriptor francès.
La seva disposició per a les matemàtiques fructificà ja a setze anys amb una notable memòria sobre les corbes còniques, Essai pour les coniques 1640, i poc temps després amb la construcció d’una màquina de calcular que fou l’admiració dels seus contemporanis El gust per les matemàtiques, que mai no l’abandonà, el portà ja cap a la maduresa a estudiar el càlcul de probabilitats, del qual fou, juntament amb Fermat, un dels fundadors Dins el camp de la física, inspirà o bé féu directament nombrosos experiments relatius a la pressió atmosfèrica per exemple, la prova del tub de mercuri al peu i al…
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Emblema de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
© Fototeca.cat
Entitats culturals i cíviques
Matemàtiques
Astronomia
Física
Química
Geologia
Biologia
Tecnologia
Institució fundada l’any 1764 amb el nom de Conferència Fisicomatemàtica Experimental amb Francesc Subiràs com a president i Josep Anton Desvalls, marquès de Llupià, com a secretari, limitada inicialment a 16 membres.
Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química agricultura El 1770…
llum
Física
Agent físic que constitueix una de les formes possibles d’energia, que és capaç d’impressionar els òrgans de la vista i permet de veure els cossos que l’emeten.
La llum és constituïda per radiacions electromagnètiques, i, bé que en realitat ocupa un interval molt petit en l'espectre electromagnètic conegut, aquest interval ha estat el més estudiat al llarg dels segles pel fet que l’aparell detector forma part de la fisiologia humana Els darrers cent anys, però, hom ha estès l’estudi a qualsevol tipus de radiació electromagnètica , les propietats de la qual són una generalització de les de la llum Gràcies a la sensació de color, l’ull arriba a distingir les diferents parts de l’espectre visible 3800 - 7800 Å Per extensió i per les seves…
hidràulica
Laboratori d’hidràulica (Bundesanstalt für Wasserbau)
© Fototeca.cat
Física
Energia
Enginyeria mecànica
Branca de la física i de l’enginyeria que estudia l’equilibri i el moviment dels líquids, principalment en funció de llurs aplicacions tècniques, i els aparells, les instal·lacions i els sistemes destinats a llur manipulació mecànica.
Els aspectes més teòrics de la hidràulica són englobats en la mecànica de fluids, i és poc determinada la frontera entre ambdues El desenvolupament de la hidràulica com a ciència va molt lligat al de les seves aplicacions i, per tant, a la història social dels homes Des de 4000 anys aC hom feu obres hidràuliques aplicades a l’agricultura assuts, canals, pous, aparells per a elevar l’aigua sínies i aparells per a l’aprofitament energètic roda hidràulica En el període grecoromà tingué un moment brillant amb l’escola d’Alexandria Arquimedes, Ctesíbios, Filó, Heró, on coincidiren progrés de…