Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
força central
Física
Força que, en actuar sobre un punt material, és sempre dirigida a un mateix punt O de l’espai.
És freqüent que les forces centrals depenguin només de la distància del punt material al punt O, en el qual cas és molt fàcil de provar que les forces centrals són conservatives Les forces gravitatòries entre masses puntuals i les electroestàtiques entre càrregues puntuals són exemples de forces centrals
Centre Internacional de Física Teòrica
Física
Institut creat a Trieste (Itàlia) el 1964 pel físic pakistanès Abdus Salam, que n’ha estat sempre el director.
Es planteja facilitar a investigadors d’Àfrica, Àsia i l’Amèrica Llatina llur formació i el contacte amb científics de països amb major potencial en recerca Finançat en el 90% pel govern italià, a més de la UNESCO i l’AIEA, els darrers anys ha tingut problemes econòmics que n'amenacen la supervivència
per excés
Física
Dit d’una mesura realitzada aproximant-se al valor exacte mitjançant la comparació d’aquest amb valors que es mantenen sempre estrictament superiors.
marc
Numismàtica i sigil·lografia
Física
Moneda imaginària o de compte, introduïda com a resultat de l’ús de la unitat ponderal.
A Catalunya prevalgué sempre l’ús de la lliura sobre el marc com a unitat de compte
llei de les àrees

Llei de les àrees aplicada a l’òrbita d’un planeta: les àrees contingudes entre els punts AA’, BB’ i CC’ són iguals perquè es recorren en temps iguals. El radi vector escombra àrees iguals en temps iguals
© fototeca.cat
Física
Teorema referit al moviment d’un punt sotmès a un sistema de forces centrals, que demostra que les àrees descrites pels radis vectors r
©són proporcionals al temps emprat per a descriure-les.
En astronomia, aquest teorema és aplicat a l’estudi del moviment d’un planeta respecte al Sol i és conegut com la segona de les tres lleis de Kepler La demostració és obtinguda d’aplicar el teorema del moment angular al cas particular del moviment d’un punt material M sotmès a un sistema de forces centrals que passen pel punt O , respecte al qual hom obté els moments Aquests moments tenen una resultant nulla i, per tant, el moment angular L és un vector constant perpendicular sempre als radis vectors, que descriuran com a conseqüència una trajectòria plana Si hom considera la…
indicador de nivell
Física
Dispositiu de funcionament mecànic o elèctric emprat per a controlar el nivell del líquid contingut en un dipòsit o un altre recipient.
El més simple consisteix en un tub de vidre comunicat amb el recipient i que, per vasos comunicants, té sempre el mateix nivell de líquid d’aquest
gas
Física
Estat de la matèria en què les molècules que el componen resten poc lligades entre elles per les forces de cohesió.
No presenta ni una forma ni un volum definits, sinó que sempre omple totalment i uniformement el recipient que el conté És costum de dir que una substància és gas quan es presenta en forma gasosa a la temperatura ambient La densitat dels gasos sempre és més petita que la de la mateixa substància a l’estat sòlid o líquid, car, en el gas, les molècules resten molt més separades La calor específica d’un gas depèn de les condicions en què té lloc la variació de la seva temperatura a pressió constant o a volum constant La calor específica a pressió constant sempre és més elevada que a volum…
eficiència
Física
Quocient entre el treball efectuat per una màquina i el treball necessari per a fer-la funcionar.
En una màquina ideal ambdues quantitas són iguals això no obstant, el fregadís la fa inexistent, i l’eficiència d’una màquina és sempre menor que 1 Hom generalitza aquest concepte a qualsevol transformació d’energia
Johannes Robert Rydberg
Física
Físic suec.
Fou professor a Lund 1901-19 i estudià les línies espectrals atòmiques de diversos elements, entre els quals l’hidrogen Establí que hi intervé sempre una constant, coneguda amb el seu nom, i en determinà el valor
anemòmetre d’hèlix
Meteorologia
Física
Anemòmetre d’indicació instantània format per una hèlix directament acoblada a un generador elèctric i de funcionament similar a l’anemòmetre de cassoletes.
L’hèlix i el generador s’orienten sempre de cara al vent per acció d’una aleta de direcció, de tal manera que, per un sistema d’indicació de posició, hom pot llegir també la direcció del vent
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina