Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
senyal
Física
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Magnitud física variable, de natura molt diversa, que pot ésser transmesa, propagada i detectada adequadament, de manera que en pertorbar o modificar un estat d’equilibri constitueix un element portador d’informació.
Els senyals poden ésser molt diversos elèctrics, mecànics, pneumàtics, òptics, acústics, etc, i són utilitzats per a transmetre informació, donar ordres, etc, d’acord amb un codi establert En alguns casos els senyals es quantitzen , i cada quàntum es fa correspondre a un caràcter D’altres vegades els senyals són definits només durant uns intervals de temps concrets o en certs moments Quan es fa servir la representació digital, els senyals són mesurats en múltiples de quàntum i sovint se'n fa un mostreig per exemple per mitjà d’un senyal de rellotge, cas en el qual és possible…
distorsió
Física
Tecnologia
Deformació d’una imatge (per imperfeccions del sistema òptic utilitzat), del so, d’una vibració, d’un senyal elèctric, etc, a causa de les imperfeccions de l’aparell reproductor o amplificador, o bé en una transmissió.
Generalment la distorsió modifica la forma d’ona en electrònica i electroacústica s’esdevé molt sovint i segons els efectes produïts rep diversos noms distorsió d’amplitud, distorsió harmònica, distorsió de cruïlla , etc Hom parla de distorsió d’amplitud quan els diferents components de freqüència del senyal són amplificats o atenuats de forma desigual La distorsió harmònica es produeix quan en amplificar un senyal s’hi afegeixen harmònics d’ordre superior la qualitat d’un amplificador d’alta fidelitat depèn de la distorsió harmònica total , que és el tant per cent…
escombratge
Electrònica i informàtica
Física
Acció i efecte d’explorar d’una manera sistemàtica la superfície d’un objecte amb un raig lluminós (làser), un feix de partícules (electrons) o un tren d’ones (microones, ultrasons, etc) per tal de generar un senyal elèctric variable.
El valor instantani del senyal elèctric és funció de la informació continguda en la fracció d’àrea examinada a cada instant Aquesta informació és tractada convenientment per un sistema informàtic i és traduïda posteriorment en imatges La tècnica de l’escombratge és utilitzada en els analitzadors i els tubs d’imatge de televisió, en els sistemes de radar, en imatgeria electrònica, en els microscopis electrònics d’escombratge, en els analitzadors cromàtics d’imatge emprats en arts gràfiques, en la tomografia axial per ordinador, en els sistemes de telecòpia, en certs procediments…
deriva
Física
Variació lenta i contínua, generalment incontrolable, que es produeix al llarg del temps en el valor d’una magnitud física o en les propietats d’un circuit elèctric o electrònic.
En electrònica, és deguda sovint a un efecte de canvi de certes propietats, sobretot la resistivitat, dels semiconductors, motiu pel qual el corrent varia amb la temperaturaEn els transistors provoca un desplaçament del punt de treball, la qual cosa introdueix sempre una certa distorsió en el senyal de sortida aquest efecte és particularment enutjós en els amplificadors de corrent continu, perquè pot donar lloc a un corrent continu de sortida en absència de senyal d’entrada La deriva és també perjudicial en els amplificadors operacionals, perquè fa desplaçar el zero…
altímetre de radar
Física
Altímetre de sondeig basat en el principi del radar, que determina la seva altura real mesurant el temps que triga a rebre l’ona electromagnètica que ell mateix ha emès, reflectida per la superfície de la terra.
És anomenat també radar altimètric És utilitzat en les aeronaus per a mesurar la seva altura respecte del nivell de terra, fixar la velocitat d’ascens i descens i establir alarmes per a determinades cotes d’altitud Basat en les propietats del radar, incorpora una antena emissora i una altra de receptora, no gaire directives i amb una amplada de feix gran Mitjançant l’antena emissora es transmet una ona electromagnètica de radiofreqüència en la banda de 4,2 a 4,4 GHz, que pot ésser o bé polsada o bé de tipus CW-FM ona contínua modulada en freqüència per un senyal de tipus…
interferometria
Física
Tecnologia
Branca de la ciència i de la tècnica que s’ocupa de les interferències i de llurs aplicacions.
La interferometria és àmpliament utilitzada en astronomia per a obtenir imatges d’alta resolució del cel Això s’aconsegueix combinant el senyal que arriba d’una mateixa font estellar a telescopis situats en diferents llocs de la Terra La interferometria també es fa servir en tectònica de plaques per a mesurar la deriva de les plaques continentals
con de llum

Representació en dues dimensions espacials del con de llum tetradimensional de l’esdevenimentO
©
Física
A l’espaitemps tetradimensional de la relativitat especial, figura que palesa gràficament el significat dels conceptes passat, present i futur d’un esdeveniment qualsevol O.
És una superfície hipercònica de dos fulls formada pels esdeveniments separats de l’esdeveniment O origen de coordenades per un 4-interval tipus-llum Δ s 2 = c 2 Δ t 2 - |Δ r | 2 = 0 Els punts A de l’interior del con de llum que satisfan Δ s 2 > 0 amb Δ t > 0, formen el con del futur o simplement, el futur de l’esdeveniment 0 els punts B de l’interior del con de llum que satisfan Δ s 2 > 0 amb Δ t < 0, formen el con del passat O , simplement, el passat de O els punts C de l’exterior del con de llum, que satisfan Δ s 2 < 0, formen el present de O Si un esdeveniment E ,…
sirena

Esquema d’una sirena de Cagniard de la Tour
© fototeca.cat
Física
Tecnologia
Aparell generador de sons de gran intensitat, mitjançant una sèrie ràpida d’interrupcions periòdiques d’un corrent d’aire, vapor, etc, produïdes per la rotació d’un o més discs proveïts de forats.
En girar el disc s’interromp el corrent d’aire i la sirena emet així un so musical de freqüència igual al producte del nombre d’orificis del disc pel de revolucions per segon a què gira En la sirena de Cagniard de la Tour, ideada el 1819, és utilitzat aire comprimit i el seu funcionament és anàleg al d’una turbina Les sirenes són emprades, sobretot, com a senyal o alarma en naus, per a indicar l’hora d’entrada o de sortida de fàbriques, per a fer investigacions acústiques, etc
freqüencímetre

Esquema d’un freqüencímetre de Weston; les dues bobines fixes 1 i 2 creen dos camps magnètics, la resultant dels quals fa girar la peça T solidària a l’agulla
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar freqüències de magnituds elèctriques alternes.
Poden ésser de diversos tipus els de làmines vibrants , emprats en corrent altern industrial de 50 o 60 Hz, que consten d’una sèrie de làmines de diferent longitud que són excitables magnèticament, de manera que la làmina que té una freqüència pròpia igual a la que hom mesura entra en vibració, els de bobina mòbil , els de relació , etc Per a radiofreqüències són emprats els freqüencímetres heterodins , els ondòmetres i aparells com el pont de Wien Els freqüencímetres digitals efectuen la mesura mitjançant circuits comptadors digitals, els quals calculen el nombre de cicles del senyal durant…