Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
interferència
Física
Fenomen que s’esdevé quan en una regió de l’espai se superposen moviments ondulatoris.
Són importants les interferències entre ones acústiques i les interferències entre ones electromagnètiques, siguin radioelèctriques o lluminoses Per tal que l’efecte de la interferència sigui palesat, cal que les ones lluminoses incidents siguin coherents, de la mateixa freqüència, i que els vectors representants de llurs camps elèctrics siguin parallels amb aquestes condicions hom observa zones fosques, on la intensitat lluminosa és molt baixa, i zones clares, on la intensitat és més o menys alta Aquestes variacions d’intensitat són produïdes pel…
focus objecte
Física
Punt on convergeixen els raigs de llum que, després de travessar el sistema, són paral·lels a l’eix òptic.
Tant el focus imatge com el focus objecte poden ésser reals o virtuals , segons que siguin els raigs de llum els que realment convergeixin o bé llurs prolongacions
punt quàntic
Física
Material semiconductor de petites dimensions (de l’ordre dels nanòmetres) que pot confinar un electró, o uns quants.
Les seves propietats varien notablement segons el nombre d’electrons que contenen, cosa que ha fet que siguin considerats utilitzables per a imatgeria mèdica, com també com a bits quàntics qubits
sabor
Física
Propietat basada en els nombres quàntics que distingeix els sis diferents tipus de quarks i les tres famílies de leptons.
Els nombres quàntics isospín, estranyesa, encant, bellesa, veritat, nombre leptònic restringeixen els diferents processos que poden experimentar les partícules elementals, malgrat que siguin processos permesos per la conservació de la càrrega elèctrica i l'energia
radiodetecció
Física
Detecció de radiacions.
Segons que aquestes siguin corpusculars o electromagnètiques, els fonaments dels mètodes de detecció són diferents Així, les radiacions corpusculars carregades són detectades per llurs efectes ionitzants i les ones electromagnètiques pels efectes sobre circuits elèctrics oscillants en ressonància a la freqüència de l’ona
cambra
Física
Detector de radiacions ionitzants, ja siguin partícules carregades elèctricament (electrons, protons, ions, etc) o neutres (fotó, neutró, etc).
En el cas de partícules carregades, analitzen directament la ionització que produeix el seu pas pel si d’un fluid un líquid o un gas en el cas de partícules neutres, detecten les partícules carregades originades per la reacció de les partícules incidents amb algun material sensible Les cambres són usades per a l’estudi de les radiacions còsmiques, i constitueixen una de les parts més essencials d’un accelerador de partícules
polarització dels fotons
Física
Estat de spin dels fotons.
Tot i que un fotó, pel fet de tenir spin, hauria de presentar la component del seu spin en la direcció del moviment quantificada amb els valors 1, 0 i -1, el fet que la seva massa sigui nulla i es mogui sempre a la velocitat de la llum fa que les úniques polaritzacions que presenti siguin 1 i —1
enriquiment

Columna de difusió gasosa per a l' enriquiment de l’urani: les molècules de gas amb l’isòtop 235, més lleugeres, travessen més ràpidament el disufsor; repetint moltes vegades l’operació, es forma un flux cada vegada més ric en urani 235
© Fototeca.cat
Física
Química
Procés per mitjà del qual hom incrementa la proporció amb què es presenta un component d’una mescla, en detriment dels altres.
L' enriquiment de l’urani té per objecte augmentar la proporció d’urani-325 el material fissible que hi ha en una mostra d’urani natural, en què es barreja aquest isòtop amb el d’urani-328 Els prosessos d’enriquiment, siguin per difusió gasosa o per centrifugació , aconsegueixen que la proporció de l’U-235 passi del 0,72% a prop del 3%
microscopi

Microscopi
© Dragan Trifunovic - Fotolia.com
Física
Instrument que permet d’observar objectes de petites dimensions, que normalment són invisibles a ull nu, gràcies a un sistema de lents (òptiques, electròniques o acústiques) que en forneixen una imatge augmentada.
Els diferents tipus generals de microscopis es distingeixen segons quines siguin les “sondes” emprades per a “veure” la mostra Així, cal distingir el microscopi acústic les “sondes” són ones ultrasòniques, el microscopi electrònic les “sondes” són electrons i el microscopi òptic les “sondes” són fotons, és a dir llum o qualsevol altra radiació electromagnètica aquest darrer és el que donà lloc originàriament al terme genèric
disponibilitat
Física
Funció termodinàmica introduïda per J.W. Gibbs el 1873 amb el nom d’ energia disponible
i reconsiderada per J.H. Keenan (1941).
Siguin E, S i V l’energia, l’entropia i el volum, respectivament, emprats per a definir els diferents estats d’un sistema B i P o i T o la pressió i la temperatura del medi M amb què és en contacte després d’un canvi reversible en què és assolit l’equilibri termodinàmic amb el medi M, la disponibilitat o energia disponible és