Resultats de la cerca

Des del 1959 fou director de l’Institut de Física Teòrica i Experimental de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS El 934 descobrí, amb el seu germà Artemij Isaakovič Alikhanian 1908-78 l’emissió de parells electró-positró pels nuclis radioactius Estudià també els raigs còsmics El 1949 dirigí la construcció del primer reactor nuclear soviètic i el 1961 la d’un accelerador de protons Tingué un paper destacat en la creació de la bomba nuclear soviètica

Estudià a l’institut politècnic de Petrograd i el 1921 se n’anà a Anglaterra a treballar a la Universitat de Cambridge A partir del 1924 collaborà amb Ernest Rutherford com a assistent seu al Cavendish Laboratory, on feu recerques sobre el magnetisme amb uns aparells ideats per a produir camps molt potents 5 × 10 5 G no superats fins el 1956 Membre del Trinity College 1923 i de la Royal Society 1929, publicà el 1934 uns treballs sobre la liqüefacció de l’heli El 1935 tornà a l’URSS i un any més tard acceptà de dirigir a Moscou l’Institut Vavilov de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS El 1946, en…

Deixeble de SI Vavilov El 1934 descobrí i estudià exhaustivament l’efecte que porta el seu nom radiació de Cerenkov , la qual cosa li valgué, juntament amb IE Tamm i IM Frank, el premi Nobel de física del 1958 Anteriorment, pels seus treballs sobre radiació electrònica, rebé, també amb Tamm i Frank, el premi Stalin 1946

Deixeble de Bohr, fou professor a les universitats de Khàrkov i Moscou Després d’un accident que el deixà invàlid, s’incorporà al centre d’investigacions de Dubna Féu estudis fonamentals sobre ferromagnetisme, baixes temperatures heli líquid i física nuclear Desenvolupà la teoria einsteiniana del camp unificat, i és autor, amb E M Lifšic, d’un monumental tractat de física teòrica en nou volums El 1962 rebé els premis Lenin i Nobel de física

Dirigí les investigacions que portaren a la fabricació de la primera bomba atòmica de l’URSS i posteriorment a la primera bomba termonuclear del món Director de l’Institut d’Energia Atòmica i acadèmic de ciències de l’URSS, dedicà els últims anys de la seva vida a estudiar les aplicacions pacífiques de l’energia nuclear

Residí a l’URSS des del 1923 i estudià a la Universitat de Leningrad, on es graduà el 1939 Posteriorment feu recerca a l’Institut Lebedev de Moscou 1946-83, i des del 1954, a l’Institut d’Energia Atòmica Estudià la propagació de les ones electromagnètiques, la radiofísica quàntica i sobretot els generadors i amplificadors moleculars, el desenvolupament dels quals donà lloc al màser i al làser El 1959 rebé el premi Lenin i el 1964 el premi Nobel de física, juntament amb NG Basov i CH Townes

El mateix sistema, però, quan les partícules no interaccionen, és anomenat gas de Fermi La teoria del líquid de Fermi és deguda al físic soviètic LLandau

Estudià a les universitats de Leningrad, de Göttingen, de Copenhaguen i de Cambridge i fou deixeble de Bohr i de Rutherford Fou professor de física teòrica a la Universitat de Leningrad i, des del 1934, a la Universitat George Washington EUA Entre els seus treballs més importants es destaquen l’elaboració d’un model de nucli atòmic, anomenat del fluid nuclear , i l’enunciat de la regla de Gamow-Teller Ha estudiat les reaccions termonuclears que tenen lloc a l’interior dels estels, ha elaborat una teoria neutrínica de les supernovae i ha construït un model, dit de les capes, per als estels…

Estudià a l’URSS, als EUA, al Canadà i a Anglaterra Treballà a la Universitat de Roma amb EFermi fins el 1936, que se n'anà a París fugint del règim feixista Més tard al Canadà féu recerques sobre els raigs còsmics i el triti Ciutadà britànic el 1948, treballà al Harwell Research Center a Berkshire, però el 1950 desaparegué i cinc anys després se sabé que era ciutadà soviètic i que treballava a l’URSS en recerques sobre energia atòmica a Dubna Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS i el 1963 obtingué el premi Lenin

El fenomen de la superfluïdesa fou descobert pel científic soviètic PKapitza el 1937 Un superfluid redueix la seva viscositat fins a zero, és a dir, quan està en moviment no sofreix dissipacions energètiques Una altra característica dels superfluids és que són transmissors tèrmics perfectes El fenomen fou observat per primera vegada en l’heli i es pot explicar per la formació de condensats de Bose-Einstein en el seu estat elemental El fluid es comporta com una barreja de condensats i d’àtoms normals en proporcions variables En l’heli líquid la superfluïdesa es manifesta a una…