Resultats de la cerca

Especialitzat en òxids, descobrí, als laboratoris d’IBM a Zuric, els materials ceràmics anomenats ‘superconductors’ Per aquest motiu fou premi Nobel de física el 1987, junt amb el seu collaborador Georg Bednorz

Són objecte d’estudi de la criofísica la reducció de l’agitació tèrmica a baixes temperatures, l’augment de la conductivitat elèctrica dels superconductors, la superfluïdesa i l’estructura dels cristalls no metàllics, per exemple

El 1987 li fou atorgat, juntament amb Karl Alexander Müller , el premi Nobel de física pel descobriment dels primers superconductors a alta temperatura crítica, que realitzà en el decurs de la seva recerca al laboratori IBM de Zuric on treballa des del 1982 el 1986

És conegut per la seva recerca en el model dels dos fluids per a superconductors en collaboració amb CJGorter, 1934, que permetia entendre algunes de les seves propietats sota camps magnètics abans del desenvolupament de la teoria BCS Des del 1942 treballà als laboratoris de la companyia Philips, des d’on formulà, juntament amb DPolder, l’efecte Casimir 1948, de rellevància en el disseny de microdispositius electromecànics

A causa del caràcter univaluat de la funció d’ona que descriu el superfluid d’acord amb la mecànica quàntica, un vòrtex tan sols pot existir en un superfluid si, en girar al seu voltant, el fluid adquireix un moment angular que és un múltiple enter de ħ, la constant de Planck dividida per 2π S'han observat vòrtexs quantificats en heli superfluid, en metalls superconductors i en gasos atòmics ultrafreds, la qual cosa ha servit per a demostrar-ne inequívocament el caràcter superfluid

El material superconductor és un aliatge de niobi i titani L’estructura de l’aparell ha de tenir en compte les condicions particulars de funcionament dels superconductors, que fonamentalment són baixes temperatures i camp magnètic constant El refredament —i això és el que dóna nom a aquest alternador— s’aconsegueix per una circulació d’heli líquid a una temperatura de 4,2 K La supressió de les pèrdues per efecte Joule a l’inductor i la disminució de les seves dimensions són els avantatges dels crioalternadors en vist els alternadors tradicionals

Graduat 1955 i doctorat 1960 en física a l’Institut Federal de Tecnologia de Suïssa, en 1961-62 es dedicà a la recerca sobre superconductors a la Universitat de Rutgers EUA i el 1963 s’incorporà al laboratori de la IBM a Suïssa, on desenvolupà, juntament amb Gerd Binnig, el microscopi de rastreig d’efecte túnel, per la qual cosa compartí amb ell i amb l’alemany Ernst Ruska el premi Nobel de física del 1986 Aquest instrument conegut també per la sigla STM, corresponent al nom anglès scanning tunnel microscope , que permet visualitzar i manipular àtoms, ha estat d’importància…

Fill del bioquímic Hans Kosterlitz, un dels descobridors de les endorfines, es graduà a Cambridge 1965 i es doctorà a Oxford 1969 en física d’altes energies Féu recerca postdoctoral a la Universitat de Torí i a la de Birmingham 1970, on collaborà amb David Thouless  en l’aplicació de models topològics en l’estudi de les transicions de fase Per aquests treballs, ambdós obtingueren l’any 2000 la Medalla Onsager de l’American Physical Society i el 2016 el premi Nobel de física, compartit amb Duncan Haldane Professor de física a la Universitat de Brown Rhode Island, Estats Units des del 1982,…

Professor a les universitats de Cambridge 1967-75 i Princeton des del 1984, treballà especialment en la física de l’estat sòlid antiferromagnetisme mètode per a deduir els detalls de les interaccions moleculars de la forma dels pics espectrals efecte de les impureses en les propietats dels superconductors propietats magnètiques de metalls i aliatges Estudià la relació entre superconductivitat, superfluïdesa i làser Aclarí la significació de l’ efecte Josephson i desenvolupà la física dels semiconductors amorfs, molt més barats que els cristallins usats anteriorment i molt emprats…

Estudià a la Universitat Estatal de Moscou, on es graduà el 1949, i posteriorment a l’Institut de Problemes Físics, on es doctorà el 1951 Membre de l’Acadèmia Russa de Ciències i d’altres institucions, fou director de l'Institut per a la Física d’Altes Pressions L’any 1991 anà a treballar a l’Argonne National Laboratory de Chicago, i el 1999 obtingué la nacionalitat nord-americana Fou membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA Dedicat a la investigació en els camps de la superconductivitat  i la superfluïdesa , se centrà sobretot en la superfluïdesa del He 3 , i formà part del grup…