Resultats de la cerca

Les supercordes i les teories que les empren intenten aconseguir la compatibilitat entre la mecànica quàntica i la teoria de la relativitat la idea és assolir una descripció quàntica de la gravitació, amb la qual cosa es podria arribar a la unificació matemàtica dels quatre tipus fonamentals d’interacció Per a fer-ho, hom descriu uns objectes unidimensionals semblants a cordes, que poden ésser obertes o tancades Les supercordes permeten definir un tipus de supersimetria que relaciona els dos tipus de partícules fonamentals, els fermions i els bosons La teoria necessita, però, que…

Les GUT sorgiren seguint el camí iniciat per la unificació electrofeble , ideada per S Weinberg i A Salam durant els anys seixanta, i que consistia a descriure mitjançant un únic camp les interaccions electromagnètica i feble Una GUT és una teoria que intenta ampliar aquesta unificació electrofeble per tal que també descrigui la interacció forta Les posteriors ampliacions, que haurien d’incloure la descripció de la interacció gravitacional, presenten força dificultats, especialment en la quantificació del camp gravitacional, i hom les emprèn en el marc de teories com la de les supercordes

Graduat a la Universitat de Brandeis 1971 i doctorat a la Universitat de Princeton 1976, després d’uns quants anys a la Universitat de Harvard 1976-80 passà a la Universitat de Princeton, on des del 1980 és professor de física i de física matemàtica Capdavanter en el desenvolupament de la física teòrica actual que cerca unificar teoria quàntica, de les partícules, i relativitat general, ha fet contribucions rellevants en les teories de supercordes i supermembranes, destinades a donar una descripció unificada de les interaccions fonamentals de la natura, que formulà a mitjan…

Aquest concepte substitueix el de força , molt més imprecís per tal com fixa l’atenció exclusivament sobre el sistema físic en qüestió, els sistemes físics del seu entorn essent només considerats pel fet que exerceixen un efecte sobre el sistema La física contemporània suggereix que la natura, malgrat la gran diversitat de fenòmens que s’hi esdevenen, pot ésser explicada, essencialment, en termes d’uns constituents fonamentals les partícules fonamentals, classificades en dues grans famílies, els hadrons i els leptons i d’unes interaccions fonamentals entre aquells, que es transmeten…

El terme descriu tant objectes aparentment elementals que, segons els coneixements del moment, no semblen constituïts d’unitats menors com objectes composts constituïts d’unitats més elementals Això fa que hom tendeixi a bandejar el terme partícula elemental o partícula fonamental L’estructura i els constituents de la matèria són l’objecte d’estudi de la física de partícules , els principals instruments de recerca de la qual són l' accelerador de partícules , i els detectors cambra , comptador La idea que la matèria s’estructura per l’agrupació d’unes poques unitats bàsiques té un origen…