Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
vena fluida
Física
Geografia
Dit del flux d’un fluid que s’escola per una canonada, considerat com un tot independent del canó.
Quan la vena fluida surt del conducte que la guia es converteix en el raig raig 3
ull
Física
Obertura per on surt l’aigua d’un molí o per on passa l’aigua d’una séquia.
prisma de Rochon
Física
Sistema òptic consistent en un rombòedre d’espat d’Islàndia, compost de dos prismes enganxats amb bàlsam del Canadà al llarg d’una de les diagonals del rombòedre.
En el primer prisma, la cara que ha de rebre la incidència del raig de llum ha estat tallada normalment a l’eix òptic, i en el segon, parallelament D’aquesta manera, un raig de llum natural travessa el primer prisma sense que s’hi produeixi cap modificació i és dividit en dos raigs, en travessar el segon, pel fenomen de la birefringència el raig ordinari i el raig extraordinari, ambdós polaritzats però, així com el raig extraordinari és refractat en passar d’un prisma a l’altre i en emergir del segon prisma, el raig ordinari no sofreix cap desviació i surt alineat amb el raig…
prisma de Nicol
©
Física
Sistema òptic consistent en un rombòedre d’espat d’Islàndia que ha estat tallat en dues parts, segons la diagonal menor, les quals són enganxades novament amb bàlsam del Canadà.
Un raig de llum natural per tant, no polaritzat que incideixi sobre el prisma parallelament a l’aresta més llarga és dividit en dos raigs pel fenomen de la birefringència el raig ordinari i el raig extraordinari Ambdós són polaritzats, bé que en direccions perpendiculars, i, mentre el raig ordinari és desviat per reflexió total sobre el bàlsam i absorbit lateralment, el raig extraordinari surt pel costat del rombòedre oposat al de l’entrada Durant molt de temps els prismes de Nicol han estat utilitzats com a productors polaritzador i com a detectors analitzador de llum…
efecte Mössbauer
Física
Fenomen d’emissió i absorció ressonant de raigs γ per nuclis atòmics.
Quan un nucli excitat lliure emet un fotó, aquest surt amb una energia E Ƴ = E - R , on E és la diferència entre l’energia del nucli en els estats final i inicial, i R R = E 2 /2 mc 2 , m = massa del nucli l’energia amb què retrocedeix el nucli per no violar la conservació del moment lineal per contra, quan un fotó és capturat pel nucli i aquest torna a l’estat excitat, la mateixa conservació del moment fa que l’energia del fotó sigui E Ƴ = E + R , de manera que el fotó emès inicialment pel nucli no serveix, en principi, per a tornar el nucli a l’estat excitat inicial Mössbauer…
fila
Física
Al País Valencià, unitat volumètrica de reg equivalent a la quantitat que surt per un orifici o espai entre dos partidors; no és, doncs, una mesura fixa, sinó relativa al cabal del riu o de la séquia.
Al Camp de Morvedre és anomenada també roll
contracció de la vena fluida
Física
Disminució de la secció d’un doll de fluid (o raig
) que surt per un orifici petit a causa de les components transversals de la velocitat de les partícules del fluid en el moment de passar per l’orifici.
El coeficient de contracció és definit per σ= S/S' , S essent la secció del doll, i S' la secció de l’orifici
centre òptic d’una lent
© fototeca.cat
Física
Punt situat a l’interior d’una lent i sobre el seu eix òptic, tal que tot raig que hi passa prové d’un raig incident que és refractat per la lent de tal manera que el raig refractat que en surt és paral·lel a l’incident.
Així doncs, el centre òptic O és la imatge que del punt nodal objecte N de la lent dóna la primera superfície d’aquesta o dioptre d’entrada la imatge d' O donada per la segona superfície de la lent o dioptre de sortida és el punt nodal objecte N ' En l’aproximació d’una lent infinitament prima, els punts O , N , i N ' coincideixen amb el punt d’intersecció de la lent amb l’eix òptic
calefacció
©
Física
Conjunt d’aparells o dispositius destinats a escalfar un local o a produir calor en un procés industrial.
Els sistemes tradicionals de calefacció per combustió de llenya o carbó llar de foc, escalfapanxes, estufes han estat coneguts des de l’antiguitat Més modernament, la calor necessària ha estat produïda cremant combustibles diversos, com carbó, petroli, butà, etc, per la transformació d’un corrent elèctric en calor en passar per una resistència efecte Joule, i per la despresa de calor en certs canvis termodinàmics, com la condensació de vapor emprada a la bomba de calor En la calefacció central una font única de calor escalfa una caldera en la qual hi ha un fluid que, per unes canonades, és…