Resultats de la cerca

Aprofita els processos d’interacció entre fotons i electrons de conducció en la interfase d’un element metàllic i d’un metamaterial dielèctric, que s’interpreten postulant l’existència de plasmons i polaritons, i que permeten la transmissió i el processament d’informació

Graduat a l’Institut de Física i Tecnologia de Moscou 1997, entre el 1997 i el 1999 fou investigador a l’Institut de Tecnologia Microelectrònica de Černogolovska i entre el 1999 i el 2001 fou  Researcher al Laboratori d’Alts Camps Magnètics de la Universitat de Nimega, on el 2004 es doctorà Des del 2001 investiga a la Universitat de Manchester i el 2007 fou nomenat investigador de la Royal Society Ha publicat més de seixanta articles sobre el grafè i les seves propietats, dos dels quals a Science  i Nature el 2004 i el 2005, respectivament, que han estat bàsics en…

Doctorat per la Universitat de Cambridge 1981, féu estudis de postdoctorat al Centre de Recerca d’Almaden, a San José Califòrnia de la companyia IBM, on obtingué la màxima distinció en recerca fellow el 1999 i d’on és cap del departament de magnetoelectrònica És també professor consultor al Centre IBM-Universitat de Stanford de recerca i aplicacions en espintrònica En 2004-06 dugué a terme recerca a l’Escola Superior Tècnica de la Universitat d’Aquisgrà Els seus treballs, dedicats al desenvolupament de l’espintrònica, han permès multiplicar la capacitat dels discos magnètics per a…

Graduat 1967 i doctorat 1971 en física de semiconductors per la Universitat Tecnològica de Hèlsinki, els anys 1968-73 treballà al centre estatal de recerca tècnica VTT, on desenvolupà un sensor d’humitat per a la companyia Vaisala Oyj 1973 El 1974 s’incorporà a aquesta companyia, on dissenyà la tecnologia de la deposició de capes primes, o deposició de capes atòmiques en anglès, atomic layer deposition , ALD, que ha tingut una gran importància en el desenvolupament de pantalles planes electroluminescents Del 1987 al 1997 treballà a Microkemia, filial de Neste/Fortum Corporation,…

Aquest procés té diferents aplicacions industrials com, p ex, en el dessalatge de l’aigua i en la tecnologia alimentària, per a concentrar substàncies especialment delicades sucs de fruita, proteïnes de xerigot, etc

Treballà a l’institut noruec de tecnologia i després als EUA a la General Electric Ha fet recerques sobre les aplicacions de l’efecte túnel descobert per L Esaki i BJosephson i per això compartí amb aquests dos físics el premi Nobel de l’any 1973

Es formà a la Universitat d’Ohio i a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia, d’on fou professor Introduí avenços fonamentals en la teoria de la nucleosíntesi estellar, per la qual cosa li fou concedit el premi Nobel de física del 1983, compartit amb Subrahmanyan Chandrasekhar

Fill de Karl Manne Siegbahn, es doctorà a la Universitat d’Estocolm el 1944 el 1951 fou nomenat professor al Reial Institut de Tecnologia d’Estocolm i des del 1954 fou professor a la Universitat d’Uppsala Treballà en espectroscòpia, en l’anàlisi de la interacció entre les radiacions electromagnètiques i la matèria El 1981 li fou atorgat el premi Nobel de física, juntament amb NBloembergen i ALSchwalow

El 1961 es doctorà per l’Institut Carnegie de Tecnologia de Pittsburgh Posteriorment desenvolupà la carrera de recerca a la Universitat de Boulder Colorado fins el 2004 Juntament amb Roy Glauber i Theodor Hänsch, el 2005 li fou atorgat el premi Nobel pel mesurament de freqüències de gran precisió utilitzant tècniques de l’òptica quàntica, que han permès el desenvolupament d’aplicacions com ara el GPS i altres instruments que requereixen una gran exactitud