Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
balança de Cavendish

Esquema simplificat d’una balança de Cavendish
© Fototeca.cat
Física
Instrument que permet de mesurar la força gravitatòria exercida per les masses, a partir de la deformació per torsió d’un fil metàl·lic.
D’aquest fil penja una tija que té dues boles a l’extrem situades a prop de dues masses més grans, tendeixen a aproximar-s’hi per efecte de l’atracció gravitatòria, la qual cosa origina un moviment rotatori que s’evidencia per la torsió del fil i que és mesurat per un sistema òptic
magnetohidrodinàmica
Física
Part de la mecànica de fluids que estudia el moviment dels fluids electritzats (gasos ionitzats, plasmes, etc), sotmesos a l’acció de camps magnètics.
La teoria que pretén d’explicar-la parteix de les equacions de Maxwell, que són lineals però la dificultat principal és precisament la no-linealitat de les equacions que en resulten, les quals només poden ésser resoltes per mètodes numèrics Hom pot afirmar que, en general, a causa de la interacció entre les partícules carregades i el camp aplicat, el fluid i les línies de força del camp tendeixen a moure’s conjuntament Actualment hi ha dos temes que centren l’interès de la magnetohidrodinàmica El primer és l’anàlisi dels moviments de grans masses de plasma estellar i…
condensació de Bose-Einstein
Física
Model matemàtic, basat en l’estadística de estadística de Bose-Einstein, que permet d’explicar el comportament d’un sistema de bosons a temperatures molt baixes.
Afirma que per sota d’una certa temperatura crítica T els bosons tendeixen a acumular-se “condensar-se” en l’estat fonamental o estat de mínima energia una fracció finita del nombre total de bosons N és aleshores a l’estat fonamental constituint una acumulació macroscòpica en un estat quàntic La temperatura T ve donada per l’expressió T = h 2 / 2π mk 2,612 V/N -2/3 , essent h i k les constants de Planck i Boltzmann, i m, N i V la massa, el nombre de bosons i el volum que aquests ocupen, respectivament Aquest model explica els fenòmens de superfluïdesa La condensació fou…
estat sòlid

Diamants, exemple d’estat sòlid
(CC0)
Física
Estat de la matèria en què les molècules que la componen, a causa de les forces de cohesió, tenen un moviment entre elles molt restringit, limitat a una vibració entorn d’una posició d’equilibri fixa.
Quan un sòlid és format per molècules repartides regularment en l’espai, de manera que és possible de definir un vector constant que permet de passar d’un punt a un altre d’anàleg, hom diu que el sòlid és un cristall o que és cristallitzat quan hi ha un cert ordre, bé que no hi ha una regularitat en la xarxa, hom parla de quasicristall D’altres, però, tenen llurs components escampats aleatòriament per la massa que constitueix el cos i són anomenats amorfs , com és el cas del vidre, la fusta, el niló, etc De fet, només els cossos cristallins són considerats sòlids en l’estudi d’aquest estat d…
àtom

Model d’àtom de Bohr-Rutherford
© Fototeca.cat
Física
Sistema format per un determinat nombre de partícules elementals (essencialment protons, neutrons i electrons) que, essent elèctricament neutre, posseeix intrínsecament les característiques d’un element químic i n’és la quantitat més petita que pot intervenir en una combinació química.
Bàsicament un àtom consta de dues parts D’una banda el nucli , format per protons i neutrons, que conté gairebé tota la massa de l’àtom ~99,9% però que només n’ocupa una part infíma ~10 - 5 vegades les seves dimensions Els electrons, d’altra banda, envolten el nucli formant capes a diferents nivells i, a conseqüència de llur càrrega elèctrica negativa, neutralitzen la càrrega positiva del nucli Les masses dels àtoms van dels 10 - 2 7 kg als 10 - 2 5 kg, i llurs dimensions dels 10 - 1 0 m als 10 - 9 m Els àtoms d’un mateix element tenen el mateix nombre de protons i electrons nombre atòmic, Z…