Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
harmònic
Física
Matemàtiques
Cadascun dels termes de la sèrie de Fourier d’una funció periòdica (anàlisi de Fourier).
El terme de la sèrie de freqüència més baixa és anomenat harmònic fonamental o primer harmònic , i els altres termes són anomenats harmònics del fonamental
rutherford
Física
Unitat d’activitat nuclear o radioactiva que equival a 106 desintegracions per segon.
En termes del becquerel i del curie s’expressa com 1 rd = 10 6 Bq = 1/3,7 X 10 -4 Ci Rep el nom del físic Ernest Rutherford
rho
Física
Nom genèric d’un tipus de mesó de spin 1.
Hom en coneix tres, el ρ + , el ρ - i el ρ 0 de càrrega elèctrica positiva, negativa i nulla, respectivament En termes dels quarks, són ud dū i uū, respectivament
conversió
Física
Canvi del valor numèric d’una magnitud física que s’esdevé a conseqüència d’utilitzar per a mesurar-la una unitat de mesura diferent.
Els factors que fan possible de fer la conversió o el canvi d’unitats són anomenats factors de conversió i no són més que l’expressió del valor numèric d’una unitat en termes de l’altra
curvatura de l’espai
Astronomia
Física
En el marc de la relativitat general, propietat geomètrica de l’espaitemps per la qual aquest es corba a causa de la presència de matèria.
El moviment de les masses és entès com un moviment lliure al llarg de les geodèsiques de l’espaitemps, en lloc d’ésser-ho en termes de la interacció gravitacional El tensor de curvatura explicita matemàticament aquesta propietat
pió
Física
Nom genèric dels tres mesons més lleugers, els mesons π, de càrregues respectives —1, 0 i +1.
Formen un multiplet d’isospin un isomultiplet El 1935, Yukawa suggerí que la interacció forta entre les partícules que formen els nuclis atòmics els nucleons neutró i protó, era deguda a l’intercanvi de pions entre aquelles Els pions foren detectats el 1947 Tenen spin i estranyesa nuls i, en termes dels quarks, la seva expressió és ud π + , uū π o i dū π - partícula
Gaspard Gustave de Coriolis
Física
Físic francès.
Estudià el problema de la descripció dels moviments des de sistemes de referència giratoris i descobrí l’acceleració complementària que porta el seu nom Contribuí a l’establiment d’una terminologia precisa per a la mecànica, en assignar una significació clara a termes com treball i força viva Publicà Du calcul de l’effet des machines 1829, Traité de la mécanique des corps solides et du calcul de l’effet des machines 1844 i Théorie mathématique des effets du jeu de billard 1844
lleis de Soddy
Física
Enunciats que estableixen la variació del nombre atòmic Z i del nombre de massa A dels nuclis atòmics en les transformacions radioactives.
Si el nucli Z,A es transforma radioactivament en el nucli Z’, A' les llleis de Soddy estableixen que en una desintegració α és Z'=Z -2 A'=A en una desintegració β és Z'=Z +1 A'=A en una desintegració γ és Z'=Z A'=A Inicialment aquestes lleis foren enunciades en termes del desplaçament experimentat pel nucli radioactiu en la classificació periòdica, raó per la qual són anomenades també lleis dels desplaçaments radioactius Hom les anomena també lleis de Fajans-Soddy
coeficient
Física
Magnitud que caracteritza una determinada propietat d’un sistema.
Generalment, és expressada per un quocient o un producte de magnituds de diferents espècies, de manera que el seu valor numèric té dimensions i ha d’expressar-se en termes d’una unitat de mesura, la qual prové del quocient o del producte de les unitats de les magnituds que el defineixen Hom no ha respectat sempre aquesta definició estricta i sovint ha confós els coeficients amb els factors , els quals són normalment quocients de magnituds de la mateixa espècie i, per tant, són nombres adimensionals
moment dipolar
Electrònica i informàtica
Física
Donada una distribució de càrregues elèctriques en repòs, coeficient del terme 1/r2 que apareix en desenvolupar el potencial creat per les càrregues en un punt de l’espai en sèrie de potencies de 1/r
.
Anàlogament, hom anomena moment quadripolar, octopolar , etc, els respectius coeficients dels termes 1/r 3 , 1/r 4 , etc, de la dita sèrie Aquestes magnituds només depenen del sistema de càrregues i, quant a llur significació física, cal dir que el moment dipolar és una mesura de la major o menor coincidència dels centres de càrregues positives i negatives i el moment quadripolar mesura la poca o molta simetria esfèrica de la distribució Un desenvolupament anàleg del potencial vector del camp magnètic dóna lloc als moments dipolars , quadripolars , etc, magnètics , el primer dels…