Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
segon principi de la termodinàmica
Física
Principi que diu que les transformacions termodinàmiques més probables que poden tenir lloc en un sistema aïllat són aquelles en les quals la variable extensiva, anomenada entropia (S), augmenta o roman constant, segons que la transformació sigui irreversible o reversible, respectivament.
El segon principi ja fou enunciat per Carnot el 1824, restringit a les màquines tèrmiques, i afirmava que, per a produir treball a partir d’energia tèrmica, cal disposar d’una diferència de temperatures Hom l’escriu formalment d Sg0 Tenint en compte aquesta relació, Clausius, que considerà que el segon principi era un postulat, afirmà que, atès que hi ha una munió de transformacions termodinàmiques que són irreversibles, l’entropia de l’Univers tendeix a un valor màxim, en arribar al qual desapareixen tots els fenòmens tèrmics Clausius justificà, doncs, la fi del món amb el…
termodinàmica
Física
Branca de la física que fa servir la mecànica estadística per a estudiar el comportament macroscòpic de la matèria.
Així com la mecànica analitza el moviment d’un sistema material com si fos format per punts discrets, la termodinàmica fa l’estudi estadístic d’un nombre molt elevat de partícules i determina els valors mitjans de les magnituds que el caracteritzen Les propietats termodinàmiques de la matèria poden ésser deduïdes de les lleis de la mecànica estadística en allò que es refereix al comportament ideal dels cossos, i de paràmetres experimentals i fórmules empíriques quan cal tenir en compte les desviacions respecte a les hipòtesis ideals La mesura de la temperatura, la pressió o el…
tercer principi de la termodinàmica
Física
Principi segons el qual en el zero absolut de temperatura la variació d’entropia d’un sistema en un procés isotèrmic tendeix a zero.
Aquest principi emana del teorema de Nernst, enunciat el 1906 i completat per Planck el 1912 amb la hipòtesi que en el zero absolut l’entropia de qualsevol substància sòlida o líquida pura és zero Una conseqüència del tercer principi és que el zero absolut no es pot atènyer amb un nombre finit de transformacions termodinàmiques
termodinàmica química
Física
Química
Branca de la termodinàmica dedicada a l’estudi general de les relacions entre l’energia i els processos químics que forneix una base teòrica per a la racionalització dels diversos capítols de la química on són presos en consideració els bescanvis d’energia.
Comprèn la termoquímica, en l’estudi de la qual hom fa ús de les funcions termodinàmiques, energia interna i entalpia l'estàtica química, on entren en joc les funcions derivades del segon principi de la termodinàmica, principalment l’entropia i l’entalpia lliure de Gibbs i una part important de l'electroquímica, que és sistematitzada emprant aquesta darrera funció, equivalent al treball útil que hom pot obtenir d’una reacció química, a pressió i temperatura constants Aquestes funcions termodinàmiques es relacionen amb les equacions d’estat dels sistemes materials,…
primer principi de la termodinàmica
Física
Principi segons el qual en un sistema la variació de la propietat termodinàmica extensiva anomenada energia interna (E) és igual a la calor absorbida (Q) més el treball extern (W) efectuat sobre el sistema.
Hom l’expressa formalment Δ E Y Q E W El primer principi és una generalització del principi de conservació de l’energia, i s’hi estableix l’equivalència entre l’energia tèrmica calor i l’energia mecànica treball i les relacions quantitatives entre aquests dos tipus d’energia equivalent 6, sense especificar en quines condicions es poden fer les transformacions termodinàmiques que permeten de passar de l’una a l’altra L’experiència demostra que tota mena d’energia pot transformar-se en tèrmica, però el procés invers necessita l’acompliment de determinades condicions particulars…
física de l’estat sòlid
Física
Branca de la física de la matèria condensada que comprèn l’estudi de les propietats i l’estructura de la matèria sòlida, tant cristal·lina com no cristal·lina.
Constitueix la base teòrica de la ciència de materials i se serveix de disciplines com la cristallografia, la mecànica quàntica, l’òptica, la termodinàmica i l’electromagnetisme Hom considera l’article del 1907 d’Albert Einstein sobre la teoria de la calor específica dels sòlids on introduí la idea que les vibracions de la xarxa dels dels seus àtoms és responsable de les seves propietats termodinàmiques com el primer de la física de l’estat sòlid Ha estat fonamental per al desenvolupament de l’electrònica, en la creació dels transistors i en l’estudi de la composició i el…
variable termodinàmica
Física
Cadascuna de les magnituds físiques mútuament compatibles l’especificació del valor de les quals determina un estat en el sistema termodinàmic considerat.
En el cas dels gasos ideals, hom empra la pressió, el volum i la temperatura absoluta, o sia p, V, T Les relacions matemàtiques entre les variables termodinàmiques o d’estat són anomenades equacions d’estat del sistema Per a un gas real, amb pressió crítica p c , temperatura crítica T c i volum molar crític V c , hom defineix les anomenades variables reduïdes mitjançant les relacions p r = p/p c T r = T/T c V r = V/V c , on p, T i V són, respectivament, la pressió, la temperatura i el volum molar en l’estat considerat L’equació d’estat dels gasos reals adopta la mateixa forma…
variància
Física
En un sistema termodinàmic, nombre màxim de variables termodinàmiques intensives (pressió, temperatura, etc) independents.
La variància depèn del nombre de components i de fases del sistema, i és calculada mitjançant la regla de les fases fase 3
sobresaturació
Física
Situació instantània d’un vapor en què les condicions termodinàmiques són les adequades per a la seva transformació en líquid, però que encara no ha tingut lloc.
En el cas del vapor d’aigua, hom pot aconseguir aquesta situació abaixant bruscament la temperatura de l’aire humit Una aplicació del fenomen de la sobresaturació és la cambra de boira o de Wilson
equilibri termodinàmic
Física
Estat d’un cos o sistema termodinàmic en el qual les variables termodinàmiques d’estat (pressió, temperatura, etc) tenen el mateix valor en tots els punts del sistema.
El criteri fonamental d’equilibri termodinàmic en un sistema a volum i energia constants és el d’entropia total màxima o δ S U V = 0 Alternativament es pot expressar com δ U S V =0, o energia mínima El moviment d’un sistema cap a l’equilibri es composa de dues parts l’assoliment de la posició d’energia mínima i després el de la posició d’entropia màxima Freqüentment és impossible per a un sistema d’assolir simultàneament ambdues posicions, i s’arriba a un compromís En condicions de pressió i temperatura constants el criteri d’equilibri s’expressa en funció de l’energia lliure de Gibbs, δ g…