Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
reflexió
Trajectòria dels raigs en la reflexió
© Fototeca.cat
Física
Modificació de la trajectòria d’una partícula, d’un raig o del front d’una ona quan incideixen sobre una superfície límit del medi per on es mouen.
En el cas particular dels raigs, hom pot provar que la recta normal de la superfície reflectora, el raig incident i el reflectit són coplanaris, formant l’anomenat pla de reflexió , alhora que els angles formats per cadascun dels raigs amb la normal anomenats angle d’incidència î i angle de reflexió r són iguals Quan una ona és parcialment reflectida en una superfície, hom defineix el coeficient de reflexió R com R = I r / I i , on I i és la intensitat de l’ona incident i I r és la de l’ona reflectida En el cas particular de la reflexió d’una partícula per una superfície també es compleixen…
refracció
Trajectòria dels raigs en la refracció quan el medi 2 és més dens que el medi 1
© Fototeca.cat
Física
Modificació de la trajectòria d’un raig o del front d’una ona quan travessa una superfície que limita dos medis diferents.
En el cas particular dels raigs, hom pot provar que el raig incident, la normal a la superfície en el punt d’incidència i el raig refractat són coplanaris, i que la relació entre l' angle d’incidència ê 1 , i el de refracció ê 2 és donada per la llei de Snellius n 1 sin ê 1 = n 2 sin ê 2 , on n 1 i n 2 són els índexs de refracció de cadascun dels medis materials separats per la superfície considerada Quan té lloc la refracció d’una ona en una superfície, simultàniament hi ha una reflexió parcial, per la qual cosa resta disminuïda la intensitat de l’ona refractada respecte a la de la incident…
cambra de guspires
Física
Detector de partícules, la trajectòria de les quals és visualitzada per una traça de guspires que el pas de la partícula origina.
Un conjunt de parells d’elèctrodes plans i parallels és collocat en el si d’un gas inert una mescla de neó i heli, per exemple a baixa pressió hom estableix entre cada parell d’elèctrodes breus impulsos d’alta tensió amb una durada d’uns microsegons , que són, però, insuficients per a produir una descàrrega entre ells La injecció d’una partícula carregada, perpendicularment a les plaques dels elèctrodes, ocasiona un deixant d’ions, seguint el qual una guspira salta d’un a l’altre elèctrode La traça d’aquesta guspira o seguit de guspires delata la trajectòria seguida per la partícula Hom…
principi de la mínima acció
Física
Principi de mecànica enunciat per Euler i Lagrange, sobre un enunciat més vague de Maupertuis, que estableix que el moviment d’un sistema mecànic és efectuat sempre de manera que l’acció respecte a la trajectòria és mínima.
És a dir que donada una petita variació en al trajectòria compatible amb el moviment del sistema, la variació corresponent a l’acció sigui nulla
conjugació de fase òptica
Física
Utilització de fenòmens de l’òptica no lineal per a invertir una ona lluminosa de manera que l’ona de retorn ressegueixi exactament la trajectòria de l’ona incident.
Els disposititus capaços de produir-la s’anomenen miralls conjugadors de fase Si un feix de llum travessa una substància distorsionadora i després és reflectit per un mirall conjugador de fase, aquest fa que el feix reflectit tingui les distorsions del feix incident però de sentit contrari, de manera que, si hom el fa passar novament per la substància distorsionadora retrocedint per la trajectòria inicialment reconeguda, el feix emergent no presenta gairebé distorsions, atès que aquestes han estat compensades Per aquesta raó, el fenomen és conegut també com a reflexió d’inversió temporal o…
principi de Maupertuis
Física
Forma simplificada del principi de Hamilton de la mecànica analítica que permet de trobar la trajectòria d’una partícula sense cap referència al temps, posat que la funció de Hamilton de la partícula no depengui explícitament del temps.
Enunciat primitivament per Maupertuis, de qui pren el nom, fou establert en forma matemàtica per Euler i Lagrange finalment, Jacobi el posà en la forma , on m és la massa de la partícula, E l’energia total, U l’energia potencial, quan la partícula és sotmesa a forces conservadores, i dl un element de longitud de la trajectòria
imatge
Diferents formes de formació de la imatge
© Fototeca.cat
Física
Figura formada pel conjunt d’interseccions dels raigs lluminosos procedents de cadascun dels punts d’un objecte ( imatge real
), o bé formada pel conjunt d’interseccions de les prolongacions dels raigs lluminosos ( imatge virtual
), després d’ésser modificada llur trajectòria en incidir en un sistema òptic o en travessar-lo.
Les imatges reals poden ésser recollides per una pantalla, mentre que les imatges virtuals han d’ésser observades directament, collocant l’ull en la trajectòria dels raigs, modificada pel sistema òptic Les imatges donades per objectes reflectits en un mirall pla són sempre virtuals Si el sistema òptic és un mirall corb o una lent, les imatges seran reals o virtuals, segons la posició relativa de l’objecte i el focus del sistema
fibra òptica
A l’esquerra, esquema del procés d’extrusió d’una fibra òptica de vidre; a la dreta, trajectòria dels impulsos de llum en dues seccions longitudinals de fibres òptiques per a telecomunicació, l’una d’índex esglaonat i l’altra d’índex gradual
© Fototeca.cat
Física
Medi conductor de la llum consistent en una fibra de material dielèctric transparent, convenientment recoberta per tal d’aconseguir que la radiació incident en un extrem es transmeti a l’altre per un procés de reflexió total.
Es tracta d’una guia d’ones circular constituïda per un nucli amb un índex de refracció n1 envoltada per una capa de revestiment amb un índex de refracció n2 La llum és propagada a l’interior de la fibra per refracció total a les parets, segons quina sigui la variació de l’índex de refracció al llarg del diàmetre d’una fibra La transmissió de la llum a través de fibres, es dóna d’una forma natural en la ulexita borat de sodi i calci, denominada també pedra televisió per la propietat de transmetre imatges d’una cara a l’altra del cristall El 1953 el físic holandès Van Heel demostrà que les…
cambra de boira
Física
Detector en què el pas d’una partícula carregada pel si d’un vapor sobresaturat determina un deixant d’ions sobre els quals es condensen gotetes, tot formant una traça que visualitza la trajectòria de la partícula.
Les gotetes es formen perquè, en un vapor sobresaturat, els ions actuen com a nuclis de condensació, atès que llur camp electroestàtic venç la tensió superficial que evitaria la formació de gotetes Les sobresaturació del vapor és aconseguida de diferents maneres A la cambra d’expansió , un vapor saturat és expansionat adiabàticament ràpidament i, com a conseqüència, disminueix la seva temperatura i esdevé sobresaturat un sistema de recompressions i expansions successives permeten la utilització continuada de la cambra, bé que hi ha sempre un temps mort en què les condicions no són apropiades…
imant corbador
Física
En un accelerador de partícules de tipus ciclotró, imant que desvia la trajectòria recta inicial de les partícules amb càrrega elèctrica i els imprimeix una trajectòria corba.