Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
poder separador
Física
Característica d’un sistema òptic que determina la distància mínima que hi ha d’haver entre dos punts perquè, en observar-los a través del sistema, hom els pugui veure separats.
El poder separador d’un sistema òptic és directament proporcional a la longitud d’ona de la radiació que illumina l’objecte observat, i hom el mesura en unitats angulars El poder separador de l’ull humà rep el nom d' agudesa visual , i hom la considera normal, per a llum blanca, quan l'angle visual de dos punts que arriben a veure's separats és d’1 minut de grau =2,910 - 4 radiants, bé que les característiques físiques de l’ull, segons el criteri de Rayleigh, pot ésser de 0,45 minuts =1,310 - 4 radiants
translúcid | translúcida
Física
Que deixa passar la llum però no veure distintament els objectes a través seu.
camp límit
Física
Camp de definició, més enllà del qual no és possible de veure-hi res.
Generalment, és obtingut en estendre cap a l’espai-objecte el con determinat en unir les vores oposades, respecte a l’eix òptic, del sistema, de la pupilla d’entrada i de la llucana d’entrada Els punts exteriors al camp límit són situats fora de camp
transparent
Física
Que deixa passar la llum de manera que poden veure’s els objectes a través seu.
lupa
Lupa
© iStockphoto
Física
Instrument òptic consistent en una lent convergent que hom interposa entre els objectes propers i l’ull per tal de veure’ls augmentats.
L’augment de la lupa depèn de les posicions relatives de l’objecte, la lent i l’ull Per tal que l’angle sota el qual hom veu l’objecte sigui més gran en observar-lo amb la lupa que en fer-ho a simple vista, cal situar l’objecte entre el focus objecte de la lent, F , i la lent mateixa En aquesta situació, l’augment és definit per l’expressió A =tgα/tgα 0 = y / L / y 0 / d 0 = a´d 0 / aL = 1- a ´/ f ´ d 0 / L on α 0 és l’angle que subtendeix l’objecte amb el centre de la pupilla de l’ull quan, essent a la distància mínima que l’ull pot discernir amb visió distinta és a dir, essent a la…
microscopi
© Dragan Trifunovic - Fotolia.com
Física
Instrument que permet d’observar objectes de petites dimensions, que normalment són invisibles a ull nu, gràcies a un sistema de lents (òptiques, electròniques o acústiques) que en forneixen una imatge augmentada.
Els diferents tipus generals de microscopis es distingeixen segons quines siguin les “sondes” emprades per a “veure” la mostra Així, cal distingir el microscopi acústic les “sondes” són ones ultrasòniques, el microscopi electrònic les “sondes” són electrons i el microscopi òptic les “sondes” són fotons, és a dir llum o qualsevol altra radiació electromagnètica aquest darrer és el que donà lloc originàriament al terme genèric
difracció de neutrons
Física
Fenomen de dispersió de neutrons en incidir sobre una mostra material.
La base de la difracció de neutrons és la interacció entre els neutrons i els àtoms que formen la mostra bombardejada Com que els neutrons no tenen càrrega elèctrica poden travessar l’escorça electrònica dels àtoms i incidir sobre el nucli El xoc genera forces la intensitat de les quals depèn del nombre de nucleons els neutrons són dispersats pels xocs Atès que cada partícula subatòmica porta associada una funció d’ona, la interacció dels neutrons amb els nuclis es pot visualitzar com un diagrama de difracció D’aquesta manera la difracció de neutrons permet veure àtoms diferents i també…
llum
Física
Agent físic que constitueix una de les formes possibles d’energia, que és capaç d’impressionar els òrgans de la vista i permet de veure els cossos que l’emeten.
La llum és constituïda per radiacions electromagnètiques, i, bé que en realitat ocupa un interval molt petit en l'espectre electromagnètic conegut, aquest interval ha estat el més estudiat al llarg dels segles pel fet que l’aparell detector forma part de la fisiologia humana Els darrers cent anys, però, hom ha estès l’estudi a qualsevol tipus de radiació electromagnètica , les propietats de la qual són una generalització de les de la llum Gràcies a la sensació de color, l’ull arriba a distingir les diferents parts de l’espectre visible 3800 - 7800 Å Per extensió i per les seves propietats…
Wilhelm Conrad Röntgen
Física
Físic alemany.
Passà la infantesa a Holanda, i en 1865-70 visqué a Zuric, a l’Institut Politècnic del qual es doctorà en física Professor a les universitats de Hohenheim, Estrasburg, Giessen, Würzburg i Munic, el 1895 descobrí en el curs de les seves investigacions sobre els raigs catòdics les radiacions que actualment són conegudes amb el seu nom o amb el de raigs X , fonamentals en la diagnosi clínica radiologia , per tal com permeten veure i fotografiar les parts dures a l’interior de cossos tous, especialment els ossos Posteriorment, el seu descobriment es revelà de gran importància en astronomia…
acromàtic | acromàtica
Física
Dit del sistema òptic en el qual la correcció de l’aberració cromàtica permet de veure els objectes exempts de les coloracions estranyes que presenten a les vores amb els sistemes no corregits.