Resultats de la cerca
Es mostren 140 resultats
raigs X
fototeca.cat
©
Física
Radiació electromagnètica de freqüència superior a la visible emesa per un àtom en produir-se el salt d’un electró d’una òrbita externa a una d’interna, pel fet d’haver perdut aquesta un electró per efecte d’una excitació exterior o d’una absorció per part del nucli (captura K).
En l’espectre de les ones electromagnètiques els raigs X es troben en la franja de longituds d’ona compresa entre 100 Å i 10 -6 Å El nom de raigs X els fou donat per WC Röntgen el 1895, en descobrir-los i desconèixer-ne la natura Correntment hom els obté per impacte sobre un fitó metàllic de platí o tungstè d’electrons accelerats mitjançant una diferència de potencial d’uns quants milers de volts això té lloc a l’interior d’un tub de vidre tancat on ha estat fet un buit elevat Hi ha dos tipus de tubs productors de raigs X els de càtode fred i els de…
fluorescència de raigs X
Física
Medicina
Emissió de raigs X secundaris per part d’una mostra irradiada pels raigs primaris procedents de l’anticàtode d’un tub de raigs X.
Si els fotons primaris tenen prou energia expulsen electrons dels nivells interns dels àtoms de la mostra, i les transicions per les quals els electrons més externs es reordenen en els nivells de menor energia produeixen l’emissió secundària o fluorescent, la qual té efecte en forma de línies espectrals d’unes longituds d’ona característiques de cada classe d’àtoms És un fenomen que ha estat d’un gran valor per a l’estudi de l’estructura electrònica dels àtoms i que és base d’un mètode molt sensible i específic d’anàlisi elemental inorgànica, qualitativa i quantitativa, molt emprat en els…
espectre de raigs X
Física
Domini espectral de l’espectre electromagnètic comprès entre les longituds d’ona 10- 1 4 i 10- 8 m.
Hom hi distingeix la part tova longituds d’ona grans i la part dura longituds d’ona petites de l’espectre
angles d’Euler
Els angles d’Euler ϕ,θ i ψ donen l’orientació dels eixos mòbils x’, y’,z’ respecte als eixos fixos x y z (N és la línia nodal)
© Fototeca.cat
Física
Angles que determinen l’orientació, respecte a uns eixos fixos xyz, dels eixos x’y’z’ solidaris amb un sòlid mòbil.
Hom els obté mitjançant tres rotacions successives, de la següent manera primer, hom gira el sistema xyz un angle ϕ en un sentit directe al voltant de l’eix z , resultant-ne el sistema ξηζ segon, hom gira aquest un angle φ en sentit directe al voltant de l’eix ξ, resultant-ne ξ´η´ζ´ l’eix ξ´, intersecció dels plans xy i ξ´η´, és anomenat línia nodal , N i tercer, hom gira ξ´η´ζ´ un angle υ al voltant de ζ´, obtenint-ne x´y´z´ Hom observa que φ és l’angle format per z i z´, ϕ el format per x i N , i υ el format per x ´ i N
densitat de probabilitat
Física
En mecànica quàntica, quantitat ρ(x, t) = |ψ(x, t)|2, que dóna la probabilitat de detectar una partícula descrita per la funció d’ona υ (x, t) en el punt x a l’instant t
.
Fou establerta per Max Born el 1926 Hom defineix la densitat de corrent de probabilitat per l’expressió J x , t = -ih/2M υ* x , t ∇ υ x , t - ∇ υ* x, t υ x , t , on M és la massa de la partícula i h la constant de Planck reduïda
equació de Schrödinger
Física
Equació diferencial fonamental de la mecànica quàntica, que permet de calcular la funció d’ona ψ (x,t) d’una partícula sotmesa a una dinàmica especificada per un potencial V (x,t).
Formulada el 1926 per Erwin Schrödinger, hom l’escriu on h és la constant de Planck normalitzada és a dir, dividida per 2π, m la massa de la partícula, V el potencial a què es troba sotmesa, x el vector de posició, t el temps i i la unitat imaginària
retardació
Física
Tecnologia
En un procés, moviment, etc, introducció d’un cert retard τ, de manera que si l’equació inicial era x = x (t), resta canviada per x = x (t-τ).
llei de Moseley
Física
Llei segons la qual la freqüència ν de les ratlles dels espectres d’emissió o absorció de raigs X dels elements químics és ν = KZ2, essent K una constant i Z el nombre atòmic.
Aquesta llei experimental, que demostrà que el nombre atòmic d’un àtom era igual al d’electrons que envolten el nucli, pot ésser deduïda formalment de la teoria de l' àtom de Bohr , d’on resulta que essent R la constant de Rydberg , c la velocitat de la llum, i x i y els valors dels nombres quàntics principals de les òrbites entre les quals “salta” un electró en ésser excitat espectre d’absorció o desexcitat espectre d’emissió