Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
efecte Venturi

Efecte Venturi
© fototeca.cat
Física
Depressió que es produeix a les zones estretes dels conductes pels quals circulen fluids, i que hom pot preveure a partir del teorema o principi (o equació) de Bernoulli.
Aquest fenomen és el responsable de l’efecte xuclador de les trompes d’aigua, de l’entrada d’aire als cremadors de Bunsen, del sistema de ventilació per ulls de bou de les zones submergides d’un vaixell, etc
densitat de fons
Fotografia
Física
En un negatiu o en una còpia fotogràfics, densitat òptica de les zones no exposades.
És més gran com més ràpida és l’emulsió És anomenada també nivell de vel
interferència
Física
Fenomen que s’esdevé quan en una regió de l’espai se superposen moviments ondulatoris.
Són importants les interferències entre ones acústiques i les interferències entre ones electromagnètiques, siguin radioelèctriques o lluminoses Per tal que l’efecte de la interferència sigui palesat, cal que les ones lluminoses incidents siguin coherents, de la mateixa freqüència, i que els vectors representants de llurs camps elèctrics siguin parallels amb aquestes condicions hom observa zones fosques, on la intensitat lluminosa és molt baixa, i zones clares, on la intensitat és més o menys alta Aquestes variacions d’intensitat són produïdes pel desfasament entre…
condicions de contorn
Física
Matemàtiques
Donada una equació diferencial, condicions que cal imposar a la solució general per tal que prengui uns determinats valors en punts o zones concrets del domini de valors de la variable independent, zones anomenades contorns del problema.
Per exemple, el potencial electroestàtic d’una distribució de càrregues elèctriques ha de satisfer l’equació diferencial de Laplace ∇ 2 V =0 amb la condició de contorn que V sigui constant sobre la superfície dels conductors que hi hagi a l’espai del problema Les condicions de contorn són imposades per les lleis físiques, per la simetria o per la disposició experimental del problema Si el problema dinàmic és controlat per una o diverses equacions diferencials en derivades parcials, la solució particular del problema generalment ha de satisfer, a més d’unes condicions de contorn, unes…
difracció
Física
Fenomen d’interferència múltiple produït pel caràcter ondulatori de la llum.
Descobert per Grimaldi 1665, era ja conegut de Newton i Huygens, els quals no li saberen donar la interpretació correcta Consisteix, essencialment, en petites desviacions de la propagació rectilínea de la llum en incidir amb obstacles i orificis xarxa de difracció, fet que produeix alternativament una sèrie d’ombres i de zones de llum, les quals depenen de les característiques geomètriques de l’orifici o obstacle i de la longitud d’ona de la llum L’explicació d’aquest fenomen es basa en el principi de Huygens-Fresnel Una conseqüència important de la difracció és que limita el…
anells d’interferència
Física
Fenòmen d’interferència de la llum manifestat per una sèrie d’anells concèntrics, alternativament clars i obscurs, observables en el pla focal d’una lent convergent, quan hom hi fa incidir els raigs que provenen de la reflexió d’un focus extens de llum monocromàtica en les dues cares d’una l’.
El mateix fenomen es manifesta si hom oberva els raigs transmesos per la làmina, però les zones clares i obscures presenten una posició oposada
elastoplasticitat
Física
Propietat d’una substància que presenta comportament elàstic i plàstic alhora.
La substància pot presentar zones de característiques elàstiques i d’altres de plàstiques, o bé pot combinar-les globalment Es presenta, generalment, en cossos elàstics sotmesos a una tensió superior a l’establerta pel seu límit elàstic, i en què la deformació no s’anulla en desaparèixer la tensió aplicada
camp visual
Física
Extensió de l’espai que pot ésser vista sense efectuar moviments de l’ull ni del cos.
En les zones centrals del camp la visió és més perfecta que en les perifèriques La conservació del camp visual normal depèn de la integritat de la funció de la retina, del nervi òptic, del quiasma, i de les vies i els centres òptics L’exploració del camp visual, que pot ésser manocular o binocular, és duta a terme mitjançant la perimetria o la campimetria
Christophorus Hendrik Diederik Buys Ballot
Meteorologia
Física
Meteoròleg i físic neerlandès.
El 1844 es doctorà a la Universitat d’Utrecht, de la qual més tard fou professor de mineralogia i geologia 1844, de química teòrica 1846, de matemàtiques 1847 i de física 1867-88 És considerat un dels fundadors de la meteorologia moderna El 1854 fundà l’institut meteorològic dels Països Baixos Fou membre de l’Acadèmia de Ciències d’Amsterdam 1855 i de la Reial Acadèmia Belga Treballà per a l’establiment d’una xarxa meteorològica internacional que aprofités l’abast del telègraf per a relacionar observacions simultànies fetes en diferents zones geogràfiques
diagrama de Mollier

Diagrama de Moñlier del vapaor d’aigua
© Fototeca.cat
Física
Diagrama que té per objecte de posar de manifest les propietats energètiques del vapor d’aigua (o d’un altre fluid) i, concretament, mostrar la relació general entre la pressió, la temperatura, l’entalpia i l’entropia del dit vapor.
És anomenat també diagrama entàlpic El diagrama consisteix en un sistema de coordenades cartesianes, amb l’entropia a l’eix d’abscisses i l’entalpia al d’ordenades, sobre el qual hom representa les famílies de corbes isòbares i isotermes El diagrama és dividit per una corba de saturació en dues zones la zona de vapor saturat , que és situada a la part inferior de la corba, i la de vapor sobreescalfat , situada a la part superior El diagrama de Mollier té considerables aplicacions industrials així, els valors que hom necessita per a calcular numèricament el treball o el rendiment…