Resultats de la cerca
Es mostren 895 resultats
els tres tombs
Folklore
Els tres giravolts que feia amb el cavall el capdavanter de la comitiva de la cavalcada del dia de Sant Antoni, anomenada per això els Tres Tombs.
uranopitec
Paleontologia
Gènere de primats hominoides que visqueren a l’àrea de l’actual Grècia a l’inici del Miocè superior (fa uns 9 milions d’anys).
Tenia els ullals ben desenvolupats i l’esmalt de les dents era molt gruixut Un fragment cranial bastant complet trobat al jaciment de Ravin de la Pluie ha fet pensar als seus descobridors, el francès Louis de Bonis i el grec Georges Koufos, que aquesta forma estava directament emparentada amb el gorilla i tots els grans simis africans inclosos els homínids
sivapitec
Paleontologia
Gènere de primats hominoides que visqueren a l’actual Pakistan fa entre 12 i 8 milions d’anys.
Tenien els ullals ben desenvolupats i les molars amb l’esmalt molt gruixut L’aparició d’un crani en bon estat de conservació a l’altiplà de Potwar Pakistan mostrà que aquesta forma estava emparentada amb els actuals orangutans
pubillatge
Folklore
Festa instaurada l’any 1960 per l’Obra del Ballet Popular que consisteix a atorgar anyalment a una localitat el títol de Ciutat Pubilla de la Sardana, com a reconeixement als seus mèrits vigents o a la seva projecció futura per al foment i la difusió de la sardana.
La primera ciutat pubilla fou Girona La festa adquirí ràpidament un fort impuls i hom creà al seu entorn una sèrie d’actes preceptius, ja iniciats a Girona, amb el missatge al món sardanista i la concessió de la medalla al mèrit sardanista El 1961, en la proclamació de Lleida, hom implantà també el nomenament de la Pubilla Universal de la Sardana a una jove vilatana —acompanyada de les seves dames d’honor— distinció que ostenta amb les arres del pubillatge, símbol que es bescanvien cada any les pubilles entrant i sortint El 1963, amb el nomenament de Manresa, els pubillatges prengueren un…
plantada
Folklore
Acció de deixar els gegants muntats i preparats per iniciar la participació a la passejada o cercavila d’una trobada o festa gegantera.
passejada
Passejada de gegants
© Jaume Ferrández
Folklore
Cercavila protagonitzada per gegants i nans a les trobades i festes geganteres.
pararabdodont
Paleontologia
Dinosaure descrit l’any 1994 a partir d’un húmer d’aspecte massiu i unes estranyes vèrtebres amb dos arcs neurals simètrics trobades al jaciment de Sant Romà d’Abella (Pallars Jussà), a la conca de Tremp.
Pertanyia al grup dels ornitòpodes, que inclou els anomenats “dinosaures amb bec d’ànec” Era bípede i feia uns sis metres de llargada L’estructura de les seves vèrtebres indica que aquest dinosaure no sols podia moure el coll en sentit lateral, sinó que també el podia estirar, com fan avui les girafes quan tracten d’atrapar les fulles més altes dels arbres No obstant això, l’holotip una vèrtebra cervical no és diagnòstic, és a dir, no presenta caràcters propis distintius autapomorfies Cal, doncs, revisar el paratip i el material referit a Pararhabdodon isonensis per a avaluar-ne la validesa…
ortòmer
Paleontologia
Gènere de dinosaures hadrosàurids del Cretaci europeu d’incerta afinitat filogenètica..
El crani era molt semblant al de l’hadrosaure L’holotip manca d’autapomorfies i alguns autors han considerat aquest tàxon com a nomen dubium Altres experts opinen que Orthomerus és sinònim de Telmatosaurus transsylvanicus , un hadrosaure primitiu del Maastrichtià de Romania A Catalunya, ha estat trobat al Cretaci superior de Nerets, a la conca de Tremp
noguerornis
Paleontologia
Gènere d’au fòssil descrita al jaciment del Cretaci inferior de la Pedrera, a Santa Maria de Meià (Noguera).
Representat per diversos ossos dels braços i del pit, el seu caràcter d’au queda clarament en evidència per la presència de plomes Era de mida no superior a la d’un passerell, però mostrava ja caràcters més avançats que l’arqueoptèrix, la primera au coneguda El noguerornis es relaciona molt estretament amb l’iberomesornis, del Cretaci inferior de Las Hoyas Conca