Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
raquítoms
Paleontologia
Ordre d’amfibis fòssils del superordre dels estegocèfals, de fins a 2 m de llargada, cos llarg i massís semblant al dels cocodrils però deprimit, amb la cua més curta i el cap allargat.
El crani presentava una posició postorbital més curta que la d’altres estegocèfals i, a més, una depressió dorsiventral La cintura escapular no era unida al crani, i la cintura pelviana apareixia unida al sacre mitjançant una articulació Abundaren durant el Carbonífer, el Permià i el Triàsic, on portaren una vida en part terrestre i en part aquàtica Els gèneres més representatius foren Eryops i Cacops , aquest últim ja molt més adaptat a la vida terrestre
ictiosaures
Ictiosaure
© Fototeca.cat
Paleontologia
Ordre de rèptils adaptat a la vida aquàtica, amb les extremitats transformades en aletes.
El cos era pisciforme, amb una aleta dorsal estabilitzadora i una aleta caudal propulsora Visqueren en el Triàsic i en el Juràssic i s’extingiren a la fi del Cretaci El gènere més conegut és Ichthyosaurus Alguns exemplars trobats al jaciment del Juràssic de Holzmaden, a Alemanya, mostraren restes d’ictiosaures formades a l’interior d’individus adults, cosa que permeté deduir que els ictiosaures eren vivípars i podien parir les seves cries directament a la mar Per tant, adquiriren una independència total del medi terrestre, ja que no els calia fresar a terra, com probablement ho feien els…
talatosúquids
Paleontologia
Subordre de cocodrils extingits del Mezosoic que inclou la família Metriorhynchidae.
En realitat, els talatosúquids foren cocodrils adaptats a la vida de la mar A diferència dels cocodrils actuals, els talatosúquids presentaven extremitats transformades en aletes natatòries i el seu cos era desproveït de plaques dèrmiques El crani era allargat, amb un musell estret, ben adaptat per a una dieta fonamentalment piscívora La cua tenia forma d’aleta caudal amb dos lòbuls verticals similars a la dels ictiosaures Únicament se n'han trobat restes en el Juràssic de Terol pertanyents a la família dels metriorínquids
hildocer
Paleontologia
Gènere de cefalòpodes fòssils, de la família dels harpoceràtids, amb la conquilla discoide, nombroses costelles simples amb el perístoma adaptat i la quilla vorejada per dos solcs profunds.
Les seves espècies es troben en el Liàsic superior
Letònia
Estat
Estat de l’Europa septentrional que limita al N amb Estònia, al S amb Lituània, a l’E amb Rússia i Bielorússia, i a l’W és banyat per la mar Bàltica; la capital és Riga.
La geografia física El territori de Letònia és format per una plana, amb turons a l’E i a l’W El clima és entre marítim i continental la temperatura mitjana pel juliol és de 16-18 °C El 52% dels sòls són de podzol Prop d’un 70% dels terrenys agrícoles són extremament humitejats, per la qual cosa s’hi porten a terme treballs de bonificació La xarxa hidrogràfica, amb un total de 38000 km de longitud, pertany a la conca de la mar Bàltica els rius més importants són el Daugava Dvina Occidental, el Lielupe, el Venta i el Gauja Hi ha uns 3200 llacs, la majoria d’origen glacial, que ocupen l’1,5%…
Afganistan
Estat
Estat d’Àsia central, limitat a l’W amb l’Iran, al S i a l’E amb el Pakistan, al NE amb la Xina i al N amb el Turkmenistan, l’Uzbekistan i el Tadjikistan; la capital és Kābul.
La geografia física El relleu L’Afganistan és accidentat al NE per la gran serralada alpina de l’Hindu Kush, que s’ajunta a l’altiplà del Pamir per la regió de Badakhxan a l’W de la conca del riu Kābul, la serralada s’abaixa i es divideix en diverses serres que s’estenen fins a l’Iran Al N, la depressió estepària del Turquestan és regada 500 km per l’Amudarja, que forma frontera amb el Turkmenistan, l’Uzbekistan i el Tadjikistan, i a l’E del Fīruz Kūh, vers el Pakistan, les muntanyes Sulaiman Ke Pahad, que van de nord a sud, formen una barrera que impedeix les influències climàtiques i…