Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
micropaleontologia
Paleontologia
Branca de la paleontologia que estudia els fòssils per a la identificació i l’estudi dels quals és necessari el microscopi.
Estudia principalment els microfòssils organismes unicellulars fòssils i les restes esquelètiques microscòpiques de protozous rizòpodes, flagellats, d’algues unicellulars diatomees, algunes clorofícies, alguns briozous i fragments de l’esquelet de certs organismes espícules d’esponges, otòlits de peixos, etc La micropaleontologia té una gran importància en l’estudi de certs aspectes de la geologia aplicada i de l’estratigrafia També té aplicació en les investigacions petrolieres, puix que les determinacions paleontològiques i estratigràfiques es fonamenten en l’estudi…
paleozoologia
Paleontologia
Part de la paleontologia que s’ocupa de l’estudi dels animals fòssils.
Atesa la seva importància preponderant en la paleontologia, el terme és poc usat, puix que sovint, quan hom parla de paleontologia, es refereix a la paleozoologia
paleomastologia
Paleontologia
Part de la paleontologia que s’ocupa de l’estudi dels mamífers fòssils.
És molt important en l’anàlisi estratigràfica dels terrenys terciaris i quaternaris La part dels mamífers que millor es conserva, i que té més valor en el reconeixement faunístic, són les dents
icnologia
Paleontologia
Estudi dels senyals o les impressions que són resultat de l’activitat orgànica.
paleoantropologia
Paleontologia
Branca de l’antropologia que té per objecte l’estudi dels homínids, dels primats fòssils i de llur evolució.
Empra conceptes i mètodes de l’antropologia física, l’anatomia comparada i la teoria de l’evolució Per a interpretar les restes d’ossos i d’utensilis fòssils hom utilitza l’etnologia i l’arqueologia, i per a datar els fòssils hom recorre a l’anàlisi dels estrats geològics i a la proporció de radioisòtops
icnita
Paleontologia
Pista, petjada, impressió fòssil d’un animal o traça de la seva activitat en un sediment.
L’estudi de les petjades fòssils ha donat lloc a una branca de la paleontologia, la paleoicnologia, que ha proporcionat informació molt valuosa sobre el comportament dels animals del passat és el cas de les petjades de Laetoli, a Tanzània, gràcies a les quals sabem que ja hi havia homínids bípedes fa prop de quatre milions d’anys, o dels nombrosos rastres de petjades deixades pels grans sauròpodes, per les quals sabem que aquests dinosaures tenien un comportament gregari Els fòssils de les petjades dels vertebrats proporcionen informació bioestratigràfica, paleoambiental,…
homoteri
Paleontologia
Fèlid macairodòntid (mamífer carnívor) amb grans dents anomenades de sabre que visqué al Plistocè europeu.
El registre més tardà d’aquest gènere data del Plistocè superior d’Alemanya A Catalunya, l’espècie Homotherium latidens ha estat trobada al jaciment del Plistocè inferior d’Incarcal Crespià, Pla de l’Estany L’estudi de les insercions musculars a les vèrtebres del coll d’aquest animal indiquen que podia dur a terme moviments complexos, com per exemple flexions i extensions laterals Probablement, aquests moviments eren adaptacions per a la captura de preses de grans dimensions, a les quals mossegaven en diferents parts del cos
paleobiologia
Paleontologia
Ciència que s’ocupa dels organismes que han viscut en l’antigor i intenta de conèixer, a través dels vestigis que en romanen, els fòssils, la seva biologia en un sentit total.
En certa manera, la paleobiologia no és més que la paleontologia Això no obstant, aquest terme creat per D’Archiac, el 1832 li dóna el matís peculiar d’insistència fonamental en els aspectes biològics, deixant de banda els geològics A part la sistemàtica i l’evolució que han estat fonamentals fins al primer terç del s XX, la paleobiologia s’ocupa també de la bioquímica, la fisiologia, el comportament, l’ecologia i, en general, tots els aspectes de l’estudi biològic dels éssers vius antics
paleoecologia
Paleontologia
Branca de l’ecologia que té per objecte l’estudi de la relació dels fòssils amb el medi ambient en què visqueren.
Per a la seva finalitat, connecta amb la bioestratigrafia i la paleontologia
triceratop
Paleontologia
Nom donat als rèptils de l’ordre dels ornitisquis, del subordre dels ceratòpsids, pertanyents al gènere Triceratops.
D’uns 7-8 m de llargada i unes 7-8 t de pes, presentaven un cap proveït d’una expansió occipital que, a manera d’elm, protegia tota l’esquena, i 3 banyes, dues de llargues i fortes sobre els ulls i una de més curta sobre el nas El musell era perllongat per un bec poderós El tòrax era massís, semblant al d’un elefant, les extremitats curtes i en forma de columna i la cua petita i robusta Habitaren a Àsia i Amèrica durant el Cretaci Segons un estudi publicat l’any 2010 pels paleontòlegs John B Scanella i John R Horner, el gènere Torosaurus és constituït per exemplars adults de…