Resultats de la cerca
Es mostren 391 resultats
africantrop
Paleontologia
Homínid descobert el 1935 per Kohl-Larsen vora el llac Njarasa o Eyasi, a Tanzània.
Considerat una forma recent d' Homo erectus , les restes trobades són fragments de tres cranis fòssils En l’actualitat, les restes del llac Njarasa o Eyasi s’inclouen, juntament amb els cranis de Ndutu i Bodo, en els anomenats Homo sapiens arcaics precoços, grup que pels seus caràcters anuncia ja l' Homo sapiens incloent els Neandertals i els homes moderns, però que reté encara diversos trets de l' Homo erectus Les darreres datacions de les restes d’Eyasi indiquen una edat de més de 200 000 anys
aepyornis
Paleontologia
Gènere d’ocells fòssils de potes molt fortes, però mancats totalment d’ales.
Arribaven als 2 m d’alçària Visqueren a Madagascar durant la primera meitat del quaternari
actuopaleontologia
Paleontologia
Branca de la paleontologia que estudia certs fòssils tot comparant-los amb organismes vivents semblants, observables en l’actualitat, dels quals hom analitza la influència sobre l’entorn.
actinoceras
Paleontologia
Gènere de cefalòpodes tetrabranquis amb sifó central cilíndric, del qual surten radis a cada dilatació.
Són característics del Paleozoic del Silurià al Carbonífer
acantodis
Paleontologia
Ordre de peixos fòssils de la subclasse dels placoderms, integrat per individus de cos allargat i cobert d’escates ròmbiques, i d’esquelet ossificat només en part.
Visqueren al Paleozoic, del període Silurià al Permià
acanthoceras
acanthoceras (A. acantoceràtid)
© Fototeca.cat
Paleontologia
Gènere d’ammonits de l’era cretàcia de closca en espiral d’amples voltes i amb fileres d’espines o trabècules.
formació de Tremp
Paleontologia
Unitat litoestratigràfica constituïda per dipòsits continentals que daten del Maastrichtià al Paleocè inicial.
També coneguda com a Garumnià, la Formació Tremp es troba exposada al sud dels Pirineus i assoleix una màxima potencia de 800 m a la Conca de Tremp És ben coneguda pel seu registre fòssil, que inclou icnites, ous i ossos de dinosaure sauròpodes, hadrosaures i altres ornitòpodes, teròpodes i anquilosaures
jaciment d’icnites de Fumanya
Paleontologia
Conjunt de quatre afloraments de roques maastrichtianes de la formació de Tremp amb petjades fòssils (icnites) de dinosaures, sauròpodes i titanosaures, localitzat al nord-est i al nord de la serra d'Ensija (Berguedà).
El conjunt, format per diversos jaciments que comparteixen un mateix context geològic i paleontològic, és situat al Cretaci superior uns 65 milions anys d’antiguitat Comprèn principalment quatre zones a l’est i al nord de la serra d’Ensija, entre els termes municipals de Fígols i Vallcebre, l’àrea total de les quals té una extensió d’uns 3500 m 2 repartits en quatre localitzacions Fumanya nord, Fumanya sud, mina Esquirol i mina Tumí A part les més de 3500 icnites, que han proporcionat informació important sobre la locomoció i la morfologia icnològica dels titanosaures, també han estat…
Homo habilis
Paleontologia
Espècie del gènere Homo que visqué fa aproximadament de 2,3 a 1,4 milions d’anys.
L’espècie fou descoberta i descrita per Mary Leakey i Louis Leakey , que trobaren el fòssil a Tanzània, entre 1962 i 1964 Sembla ésser l’avantpassat directe de l’home actual, tenia una capacitat cerebral de 657 cm 3 , un peu semblant al de l' Homo sapiens i sabia treballar la pedra per totes dues cares
eríops
Paleontologia
Gènere d’amfibis, de l’ordre dels raquítoms, que apareix en el Carbonífer, caracteritzat per la seva gran llargada (1,80 m) i perquè tenia l’aspecte semblant al d’un caiman.
El cap era massís, pla i ample, i tant a les mandíbules com a la volta bucal tenia moltes dents El tronc era gros i deprimit, la cua curta però ampla a la base i acabada en una punta afilada Els membres eren curts, però grossos i molt forts Tenien el cos recobert per unes plaques òssies com una cuirassa incompleta Hom creu que visqueren sempre dins l’aigua, bé que devien fer incursions a les vores per alimentar-se, semblants a les que fan els actuals cocodrils