Resultats de la cerca
Es mostren 391 resultats
ornitisquis
Paleontologia
Ordre de rèptils del grup dels dinosaures que són fòssils i tenien el pubis cap avall i enrere, paral·lel a l’isqui.
Actualment és definit com un dels dos clades principals en què es divideixen els dinosaures La seva distribució cosmopolita abraça des del final del Triàsic fins al Cretaci terminal Aquests herbívors comprenien una varietat de grans clades de dinosaures, com ara els Thyreophora quadrúpedes cuirassats com els estegosaures i els anquilosaures, els Ornithopoda hipsilofodòntids, iguanodòntids i hadrosaures, els Pachycephalosauria bípedes amb la part superior del crani augmentada en grossor i en forma de cúpula i els Ceratopsia que inclou els dinosaures amb banyes
orbitolina
Paleontologia
Gènere de protozous rizòpodes de l’ordre dels foraminífers, de la família dels orbitolínids, que tenen la closca cargolada en hèlix cònica d’1 a 3 cm de diàmetre.
N'hi ha formes còniques i formes lenticulars, i eren propis del Cretaci
diplodoc
Paleontologia
Nom donat a uns rèptils fòssils, de l’ordre dels saurisquis, caracteritzats per unes grans dimensions (uns 25 m de llargada per 4 m d’alçada), un cap petit (d’uns 30 cm), amb un cervell minúscul, i un pes enorme (unes 20 tones).
Eren de règim herbívor i habitaven en zones pantanoses i llacs Visqueren durant el Juràssic i el Cretaci Les darreres investigacions els situen al final del Juràssic fa uns 150 milions d’anys a l’oest dels EUA Les seves restes han estat trobades a la Formació Morrison de Colorado i Utah Malgrat superar els 20 m de llargada, el Diplodocus era relativament gràcil El crani era relativament allargat i les dents estretes i cilíndriques
dinoteri
Paleontologia
Mamífer proboscidi, de la família dels dinotèrids, de gran talla que en algunes espècies podia arribar als 5 m d’alçada (Deinotherium giganteum).
Tenia aspecte exterior d’elefant i es caracteritzava per la manca d’incisives a la mandíbula superior per contra, les de la mandíbula inferior eren corbades i dirigides verticalment cap avall Visqué durant el Miocè, el Pliocè i el Plistocè fa entre 22 i 1 milions d’anys Hom n’ha trobats de fòssils a Europa, l’Índia i Àfrica Els dinoteris constitueixen un grup a part dels proboscidis que evolucionaren independentment de la línia que donà lloc als mastodonts i als elefants, la qual cosa és una constant en la composició faunística del Miocè inferior En el Miocè superior desaparegueren del vell…
dinosaures
Paleontologia
Nom genèric, sense valor sistemàtic, donat als rèptils de l’era secundària que provenen dels arcosaures i que són continguts en dos ordres: saurisquis i ornitisquis.
Sota la denominació de dinosaures hom agrupa diversos gèneres que poden presentar grans diferències de pes i talla o que poden ésser bípedes o quadrúpedes, herbívors o carnívors Tenen característiques comunes, com ara petita capacitat craniana, columna vertebral sòlida i lleugera, membres posteriors més desenvolupats que els anteriors, os quadrat fix i dents implantades en alvèols Aparegueren durant el Triàsic i assoliren la màxima importància durant el Juràssic La seva àrea de distribució cobria tots els continents L’extinció dels dinosaures tingué lloc a la fi del Cretaci,…
dinornitiformes
Paleontologia
Ordre d’ocells que comprèn només individus fòssils: els moas, propis de Nova Zelanda.
dinornis
Paleontologia
Ocell corredor fòssil, de l’ordre dels dinornitiformes, que visqué durant el Plistocè a Nova Zelanda.
Hom creu que foren contemporanis amb l’home, perquè han estat descrits pels maorís amb el nom de moa