Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
saurolofins
Paleontologia
Clade de dinosaures hadrosàurids.
Aquests animals es caracteritzen per presentar un gran desenvolupament de la cavitat nasal, en particular el fet que aquesta última es troba envoltada per una excavació depressió circumnarial que afecta principalment no exclusivament els ossos premaxillar i nasal Els saurolofins també es caracteritzen per no tenir cresta cranial o bé presentar una cresta cranial sòlida formada per contribucions variables dels ossos nasal i frontal Les restes d’aquests hadrosàrids es troben distribuïdes per Europa, Àsia, ambdues Amèriques, i possiblement l’Antàrtida El seu registre…
trepostomats
Paleontologia
Ordre de briozous paleozoics que formen esquelets a vegades enormes (uns 60 cm).
La forma de la colònia varia molt, i són les petites estructures individuals les que caracteritzen una espècie, en particular els septes, diafragmes i diversos tipus de porus
braquilofosaure
Paleontologia
Gènere de dinosaures hadrosàurids saurolophins del Campanià mitjà dels actuals estats de Montana (EUA) i Alberta (Canadà).
Es caracteritzen per presentar una cresta plana formada pel nassal, en forma de pala, que es projecta posteriorment sobre el crani S’han recuperat esquelets gairebé sencers que inclouen impressions i motllos naturals de pell i altres teixits tous
blasisaure
Paleontologia
Gènere de dinosaures hadrosàurids del final del Maastrichtià d’Arén (Osca, Pirineu d’Aragó), del subgrup dels lambeosaurins.
Probablement mostraven una migració dorsal de la cavitat nassal, que es trobaria inclosa dintre d’una cresta supracranial i es caracteritzen per una fenestra infratemporal en forma de “D” Pertanyia a un grup de lambeosaurins relativament primitiu juntament amb l’arenysaure, un altre dinosaure aragonés contemporani
rugosos
Paleontologia
Subclasse de coralls del Paleozoic que es caracteritzen per l’arranjament dels septes en quatre àrees (tetracoral·laris).
Poden presentar-se en formes colonials o solitàries i ordinàriament es troben en sediments calcaris formant biostromes Són interessants per la datació estratigràfica, en particular al Silurià i al Devonià, períodes de llur màxim desenvolupament
estegosaures
Paleontologia
Subordre de rèptils fòssils de l’ordre dels diàpsids que comprenia individus amb l’esquena molt geperuda, el cap petit, la columna vertebral forta i l’armadura de dos rengles de plaques triangulars.
La cua presentava quatre grans espines Atenyien uns nou metres de llargària i unes deu tones de pes Caminaven sobre quatre potes, però llurs antecessors eren bípedes Llur dentició era molt poc desenvolupada o en mancava totalment Formen part del grup dels dinosaures, i visqueren des del Juràssic inferior fins al Cretaci Els estegosaures es caracteritzen per presentar una sèrie d’espines protectores al llarg del llom, com en el cas del gènere Dacentrurus a Europa i el Kentrosaurus a l’Àfrica El gènere Stegosaurus , que dóna nom al grup, presenta unes espines que han estat…
hadrosaure

Superfície d'oclusió de la mandibula inferior d'un exemplar d' Edmontosaurus annectens , un hadrosàurid del final del Cretaci de l'Amèrica del Nord
© Albert Prieto-Márquez
Paleontologia
Gènere de dinosaures de l’ordre dels ornitisquis
, del grup dels iguanodonts, que atenyien fins a 8 m de longitud, 4 m d’alçada i un pes de quatre tones, amb el cos aguantat per les potes posteriors i la cua.
El crani i les mandíbules eren comprimides dorsiventralment i recobertes d’un estoig o bec corni, semblant al bec d’un ànec Tenien moltes dents fins a 3 000, arrenglerades en diverses fileres Habitaren, durant el Cretaci superior, els pantans de l’Amèrica del Nord, on es nodrien de plantes aquàtiques Els hadrosàurids més antics i primitius s’han trobat en roques del Cenomanià de Texas EUA, de fa uns 93 milions d’anys Cretaci superior basal, i se'n coneixen espècies ancestrals al Cretaci superior asiàtic El centre d’origen d’aquests animals és encara incert i tant Àsia com Amèrica del Nord són…
dinosaures
Paleontologia
Nom genèric, sense valor sistemàtic, donat als rèptils de l’era secundària que provenen dels arcosaures i que són continguts en dos ordres: saurisquis i ornitisquis.
Sota la denominació de dinosaures hom agrupa diversos gèneres que poden presentar grans diferències de pes i talla o que poden ésser bípedes o quadrúpedes, herbívors o carnívors Tenen característiques comunes, com ara petita capacitat craniana, columna vertebral sòlida i lleugera, membres posteriors més desenvolupats que els anteriors, os quadrat fix i dents implantades en alvèols Aparegueren durant el Triàsic i assoliren la màxima importància durant el Juràssic La seva àrea de distribució cobria tots els continents L’extinció dels dinosaures tingué lloc a la fi del Cretaci, durant la…
Paleontologia 2013
Paleontologia
Invertebrats fòssils Espècimen de Mawsonites spriggi , component de la fauna precambriana de l’Ediacarià, exhibit al Museu de Paleontologia de Munic © Albert Prieto Márquez La fauna de l’Ediacarià conté els organismes multicellulars més antics coneguts 635-542 milions d’anys Tradicionalment, aquests organismes han estat interpretats com a formes marines ancestrals dels animals de l’explosió evolutiva del Cambrià El 2013, però, una nova anàlisi dels sediments que contenen fòssils ediacarians a la Rawnsley Quartzite del sud d’Austràlia indica que els estrats fossilífers ediacarians són…
Paleontologia 2011
Paleontologia
Els anomalocàrids són un dels grups fòssils d’invertebrats depredadors més antics coneguts, que es caracteritzen perquè presenten un parell d’apèndixs anteriors segmentats, un anell de plaques al voltant de la cavitat oral i un cos allargat i segmentat Es considera que aquests animals constitueixen el grup germà dels euartròpodes que inclou formes modernes com ara els insectes i els crustacis Aquest any es va descobrir una nova forma d’anomalocàrids en dipòsits de l’Ordovicià inferior fa uns 488-472 milions d’anys del Marroc Es tracta de les restes més modernes conegudes d’aquests artròpodes…