Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
hipari
Paleontologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels èquids, d’una mida intermèdia entre l’ase i la zebra, amb el crani més petit i baix que el cavall actual, i amb tres dits a les extremitats: el dit del mig, gros i acabat en una peüngla, i dos de laterals petits.
Comprèn algunes espècies que habitaren a Europa, Àsia i Àfrica durant el Miocè, el Pliocè i el Plistocè, coexistint amb altres gèneres d’èquids, com Neohipparion, Nannihippus i Pliohippus , el darrer dels quals evolucionà en la línia que conduí al cavall actual S'originà a l’Amèrica del Nord fa uns 14 milions d’anys i immigrà al Vell Continent fa uns 11 milions d’anys Perdurà fins fa uns 3 milions d’anys, moment en què els veritables cavalls envaïren novament Euràsia des de l’Amèrica del Nord i els desplaçaren Hipparion és el fòssil terrestre més característic del Miocè superior i del Pliocè…
titanoteris
Paleontologia
Grup de mamífers perissodàctils primitius que tingueren la màxima importància durant l’Eocè i l’Oligocè.
Tenien les potes curtes, de quatre dits les de davant i tres dits les de darrere, i posseïen un parell de banyes, bastant gruixudes, a la part frontal del crani el cervell era molt petit, i les formes més grosses arribaven a fer 2,5 m d’alçària
Laetoli
Paleontologia
Seqüència d’estrats d’edat plioplistocènica situada al N de Tanzània i que el 1978 lliurà un rastre de petjades d’homínids de 3,7 milions d’anys d’antiguitat.
Les petjades de Laetoli fins a tres individus caminant sobre un llit de cendres volcàniques constitueixen la prova més antiga de locomoció bípeda en homínids Estimacions de la cadència número de passos per minut en la locomoció dels autors de les petjades de Laetoli indiquen que aquests homínids caminaven mitjançant passos relativament curts Els dits grossos dels peus gairebé no divergeixen de la resta de dits Probablement, el taló contactava primer amb el substrat, seguit de la resta del peu, com succeeix en els humans actuals Aquesta forma bípeda relativament…
eohippus
Paleontologia
Gènere de mamífers perisodàctils fòssils de l’Eocè, de la família dels èquids, els primers antecessors coneguts en la línia evolutiva que ha donat lloc al cavall.
Tenien la grandària d’un tapir, amb quatre dits a les potes anteriors i tres a les posteriors Habitaven en llocs pantanosos i es nodrien d’herbes i de mates
paleanodonts
Paleontologia
Subordre de mamífers de l’ordre dels edentats que comprèn individus fòssils del Paleocè superior i de l’Eocè mitjà.
Eren quadrúpedes de petita talla, amb els dits proveïts d’ungles fortes perquè estaven especialitzats en la vida cavadora La dentició era molt especialitzada, amb les canines molt desenvolupades En el Terciari inferior alguns paleanodonts arribaren a l’Amèrica del Sud i donaren lloc als xenartres
miohippus
Paleontologia
Gènere de mamífers fòssils de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels èquids, que comprèn els èquids més evolucionats de l’Eocè mitjà.
Constitueix un dels estadis de l’evolució cap al cavall actual, i la seva característica més important és que presenta quatre dits el primer ha desaparegut, el segon i el quart són normals, el tercer presenta un gran desenvolupament en volum i el cinquè és molt reduït
antracotèrids
Paleontologia
Família extingida de mamífers artiodàctils, del subordre dels suïformes i que pertany a la superfamília Anthracotheroidea.
Els seus representants aparegueren a l’Eocè mitjà i s’extingiren al Miocè Al Talladell Tàrrega s’han trobat restes del gènere Elomeryx , de l’Oligocè Eren formes semiaquàtiques que es relacionen amb els súids, però que anuncien ja l’hipopòtam Tenien cinc dits al membre anterior i quatre al posterior Els mascles presentaven un patent dimorfisme sexual en les seves potents canines en forma de defenses
iberomesornis
Paleontologia
Au fòssil, de la subclasse dels arqueornítids, del Cretaci inferior trobada al jaciment de Las Hoyas, a Conca.
Evolutivament, l’iberomesornis se situa entre el primer gènere d’au conegut, l’arqueòpterix, del Juràssic superior, i les aus d’aspecte modern del Cretaci superior com Hesperornis i Ichthyornis Malgrat conservar alguns dels caràcters reptilians que són presents a l’arqueòpterix, l’iberomesornis mostra ja una marcada especialització cap al vol actiu, com ho demostren els dits de les ales, molt reduïts, i la presència d’un veritable pigostil o os caudal, en lloc de les prop de vint vèrtebres lliures de l’arqueòpterix
arqueòpterix

Exemplar d’arqueòpterix
© iStockphoto
Paleontologia
Ocell molt primitiu, de la subclasse dels arqueornítids, totalment extingit, les restes fòssils del qual foren trobades l’any 1861 als jaciments del Juràssic superior de Baviera (els arqueòpterixs visqueren, doncs, fa uns 140 o 170 milions d’anys i són els ocells més antics que hom coneix).
La descoberta dels arqueòpterixs ha estat molt important des d’un punt de vista evolutiu, per tal com la seva anatomia permet de concloure que amb tota versemblança fou una espècie de transició entre els rèptils i els ocells, puix que té caràcters típics d’ambdós grups Per la forma general, els arqueòpterixs, que tenien les dimensions d’un colom, semblaven clarament ocells Tenien, a més, tot el cos recobert de plomes les impressions de les quals s’han conservat fossilitzades a la cua se n'inserien dues a cada vèrtebra La forma del crani, del pubis, de les clavícules i de les extremitats…
megalosàurids
Paleontologia
Família de rèptils fòssils del grup dels dinosaures, de grans dimensions, carnívors, amb el cap notablement petit i amb cinc dits a cada extremitat.
Visqueren durant el Juràssic i el Cretaci